Alejandro Otero
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 7 març 1921  El Manteco (Veneçuela) (en)  | ||
| Mort | 13 agost 1990 (69 anys) Caracas (Veneçuela) | ||
| Residència | Caracas (–1990) París | ||
| Nacionalitat | Veneçolà | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escultor, pintor | ||
| Art | Pintura i escultura | ||
| Gènere | Art abstracte | ||
| Moviment | Abstracció geomètrica, art òptic | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
Alejandro Otero (El Manteco, estat de Bolívar, 7 de març de 1921 - Caracas, 13 d'agost de 1990) va ser un pintor i escultor veneçolà. Destaquen les seves obres escultòriques de gran mida, del gènere d'art cinètic. Va estudiar a l'Escuela de Artes Plásticas y Artes Aplicadas de Caracas entre 1939 i 1945. Després va viatjar a Nova York i París, on va concentrar-se en fer una revisió del cubisme a la seva sèrie titulada cafeteras. El 1955 aconsegueix un reconeixement internacional a la seva obra, gràcies a la seva obra sobre la profundització de la llum i els espais (Colorritmos). També va entrar al món de l'arquitectura amb diversos projectes a Caracas.[1]
Premis i reconeixements
[modifica]- 1941: Primer Premi i Menció Honorífica, Concurs de Cartells, II Exposició del Llibre Veneçolà, Caracas.
- 1942: Premi de Mèrit Especial per a Alumnes de l'Escola d'Arts Plàstiques, III Saló Oficial Anual d'Art Veneçolà, Museu de Belles Arts, Caracas.
- 1945: Premi Andrés Pérez Mujica i Premi Emilio Boggio, III Saló Arturo Michelena, Ateneu de València, Edo. Carabobo.
- 1957: Premi CAVA, IV Saló D'Empaire, Maracaibo, Edo. Zulia. Premi John Boulton, XVIII Saló Oficial Anual d'Art Veneçolà, Museu de Belles Arts, Caracas.
- 1958: Premi Nacional de Pintura, XIX Saló Oficial Anual d'Art Veneçolà, Museu de Belles Arts, Caracas.
- 1959: Menció Honorífica, V Biennal de Sao Paulo.
- 1960: Primer Premi, II Saló Interamericà de Pintura, Barranquilla, Colòmbia.
- 1964: Premi Nacional d'Arts Aplicades (compartit amb Mercedes Pardo), XXV Saló Oficial Anual d'Art Veneçolà, Museu de Belles Arts, Caracas.
- 1966: Premi d'Esmalt (compartit amb Mercedes Pardo), Mostra Internacional d'Artesania Artística, Stuttgart, Alemanya.
- 1991: Menció Honorífica post-mortem, XXI Biennal de Sao Paulo
Referències
[modifica]- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.138. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].
Enllaços externs
[modifica]- «Biografia d'Alejandro Otero» (en castellà). biografiasyvidas.com. [Consulta: 18 gener 2013].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alejandro Otero