reig de fageda | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Fungi |
Classe | Agaricomycetes |
Ordre | Agaricales |
Família | Amanitaceae |
Gènere | Amanita Pers., 1797 |
Tipus taxonòmic | Amanita muscaria |
Nomenclatura | |
Estatus | Nomen conservandum |
Sinònims | Aspidella
|
Amanita és un gènere de bolets, el qual inclou de comestibles (com ara, l'ou de reig -Amanita caesarea-), d'al·lucinògens (Amanita muscaria, etc.) i de tòxics mortals (exemple de la farinera borda -Amanita phalloides-, el bolet verinós que més morts provoca a tot el planeta). És un bolet de mida generalment gran amb un peu amb anell i volva.[1]
El nom del gènere probablement deriva d'Amanon (una muntanya de Cilícia) i va ésser descrit originalment per Christian Hendrik Persoon el 1797.[2] Sota el International Code of Botanical Nomenclature, el concepte de Persoon sobre Amanita, amb Amanita muscaria (L.) Pers. com espècie tipus s'ha conservat oficialment contra l'antic concepte d'Amanita de Boehm (1760) el qual es considera sinònim d'Agaricus L.[3] Inclou diversos centenars d'espècies, entre elles:[4][5][6]
Algunes de llurs espècies són famoses per la seua toxicitat car poden causar insuficiència hepàtica i la mort. A tall d'exemple, la farinera borda (Amanita phalloides) conté fal·loïdina, la qual és un alcaloide molt tòxic que causa lesions irritatives gastrointestinals, diarrea intensa i risc de deshidratació.[7] Altres espècies verinoses semblants a aquella són Amanita virosa, Amanita bisporigera, Amanita ocreata i Amanita verna. D'altra banda, n'hi ha d'altres que causen insuficiència renal aguda com són Amanita smithiana (al nord-oest de l'Amèrica del Nord), Amanita pseudoporfiria (al Japó) i Amanita proxima (al sud d'Europa).[8]