El barret, i en temps humit, és de color banya clar o ocraci pàl·lid i higròfan, mentre que, en assecar-se, és de color blanc pur. El marge presenta estries translúcides en els exemplars ben hidratats. Centre lleument umbilicat i de carn prima. Fa 2-4 cm de diàmetre.
Les làmines són blanquinoses, una mica denses i lleugerament decurrents.
El peu és del mateix color que el barret, amb toment miceliar blanc a la base.
Olor clarament anisada, però menys forta que a Clitocybe odora.
El color de l'esporada és no amiloide, d'un blanc pur (tot i que hi ha autors que descriuen esporades vermelloses) i les espores són ovals i fan 6,5-8,5 x 3,5-4,5 micròmetres.[1][2][3][4]
Es diferencia d'altres congèneres de color clar per l'olor d'anís. Alguns autors separen Clitocybe fragrans i Clitocybe suaveolens. La bibliografia moderna els ha reunit, la qual cosa resulta raonable, ja que fins ara no s'ha pogut trobar cap diferència significativa. Les formes blanquinoses i pàl·lides de Clitocybe odora tenen un aspecte més robust i el barret umbilicat.[1]
Té un efecte antitumoral, ja que els polisacàrids extrets del seu miceli i administrats per via intraperitoneal a ratolins blancs en una dosi de 300 mg per kg han demostrat inhibir el creixement d'alguns tipus de sarcomes i càncers en un 80%.[6][7]
↑Ohtsuka S., Ueno S., Yoshikumi C., Hirose F., Ohmura Y., Wada T., Fujii T., Takahashi E., 1973. Polysaccharides having an anticarcinogenic effect and a method of producing them from species of Basidiomycetes. UK Patent 1331513.
Gregory, D., 2007. The genus Clitocybe of California. Masters Thesis. San Francisco State University.
Noordeloos ME, Boekhout T, Vellinga EC, Arnolds EJM., 1988. Flora Agaricina Neerlandica: critical monographs on families of agarics and boleti occurring in the Netherlands, v. 3. CRC Press.