Tipus | alfabets uigurs, abjad, escriptura natural i escriptura de caixa única |
---|---|
Llengües | antic uigur, iugur occidental i uigur |
Creació | dècada del 700 |
Basat en | alfabet sogdià |
Sistema pare | |
Sistemes fills | Alfabet mongol |
ISO 15924 | Ougr (143 ) |
Direcció del text | escriptura horitzontal i vertical i de dalt a baix |
L'antic alfabet uigur fou l'alfabet usat per representar l'antic uigur, una varietat de l'antic turc parlat a Turfan i Gansu, que és l'antecessor de l'uigur modern. El terme "antic uigur" referit a aquest alfabet és enganyós, ja que el regne de Qocho, regne dels tocari-uigur creat el 843, utilitzava originàriament l'antic alfabet turquès. Els uigurs van adaptar aquest sistema d'escriptura dels habitants de la zona quan van emigrar al Turfan després del 840.[1] Era una adaptació de l'alfabet arameu usat en textos amb continguts budistes, maniqueus i cristians dels anys 700-800 al Turfan. Els últims manuscrits coneguts daten del segle xviii. Va ser l'antecedent de l'alfabet mongol i l'alfabet manxú. L'antic alfabet uigur va ser portat a Mongòlia per Tata-tonga.