Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Armin Jozef Jacobus Daniël van Buuren (Leida, Holanda Meridional; 25 de desembre de 1976) és un reconegut DJ i productor de música Trance. Actualment és considerat el millor DJ del món.[1] Votat per amants de la música electrònica a través del prestigiós rànquing elaborat per DJ Magazine, ha estat nomenat DJ número 1 del món en 5 ocasions (2007, 2008, 2009, 2010 i 2012), sent l'únic fins a la data en assolir-ho.[2] També és reconegut pel fet que mai ha baixat del Top 5 del rànquing dels 100 millors DJ's.
Armin van Buuren es va sentir fascinat per la música des de petit. El motiu principal fou que el seu pare escoltava diversos gèneres musicals i per influència del seu inseparable amic Maik Grelo. A més de la música, Armin es va interessar per la tecnologia i la computació. Molt autònom des de curta edat, als catorze anys va comprar el seu primer sampler, va manllevar el sintetitzador del seu pare, i va començar a produir música.
Durant l'adolescència, Armin anava a escola amb la seva bicicleta i aprofitava aquests viatges per escoltar música a través d'audiòfons. En aquella època Armin escoltava la música de Jean-Michel Jarre i Ben Liebrand. Armin va enviar una demo d'una de les seves cançons a Ben Liebrand i com a resultat Liebrand va prendre estima a la música de van Buuren. En poc temps, Ben i Armin van començar a produir i mesclar junts.
La passió d'Armin per crear mescles va créixer i en poc temps va començar a treballar com a DJ en una discoteca de Leiden anomenada Nexus. El 1995 es va graduar a l'escola i es matricula a la universitat per estudiar dret. Al mateix temps va traslladar tot el seu equip de la seva habitació a un estudi de producció. Va ser en aquesta nova "oficina" on van Buuren va produir els èxits "Touch Me" i "Communication". Armin no va voler limitar-se a un sol estil musical i per tant cadascuna de les seves produccions següents va tenir un estil una miqueta diferent a les primeres; conseqüentment van Buuren ha dit que "un no ha de convertir-se en presoner del seu propi estil". Ell mateix descriu el seu estil com a eufòric, reanimador, melòdic i energètic.[3]
Armin és una persona molt ambiciosa: ha estudiat, produït i ha estat un DJ al mateix temps. El músic ha dit que l'única manera de fer alguna cosa és si a un li agrada fer-ho. Ha declarat que la seva màxima aspiració és poder "fer el que li agrada i divertir-se el màxim possible mentre ho fa".
Recentment Armin van Buuren ha treballat bastant en la seva carrera com a DJ, ja que ha començat a presentar-se en viu diverses vegades per setmana. Armin sempre ha mostrat estima pels seus admiradors, fins i tot ha dit que són el més important per a un DJ i per tant no és estrany veure'l signant autògrafs per als seus fans sobre discos de vinil, samarretes, parts del cos o telèfons mòbils.
Armin van Buuren sempre ha comptat amb el seu propi estudi de producció i per tant ha treballat de manera independent en la majoria dels seus projectes. Mai ha utilitzat un enginyer de so en edicions, ja que diu que no vol que ningú interposi algun estil sobre la seva música.
Armin ha llançat diversos temes des de 1995 i ho ha amb una gran varietat de segells. El primer èxit de van Buuren va ser "Blue Fear", senzill que es va llançar amb el segell Cyber Records. Aquest senzill, el gènere del qual es va definir com a Euro trance, va tenir molta popularitat al Regne Unit. "Communication", el seu segon èxit, també es va llançar sota el mateix segell. Aquesta cançó va arribar a ser bastant popular a l'illa d'Eivissa l'estiu de 1999. Després que Armin signés un contracte amb AM:PM Records, "Communication" es va popularitzar encara més.
Armin van Buuren ja comptava amb el seu propi segell quan "Communication" va sortir a la venda. El segell d'Armin, anomenat Armind, va ser un projecte que va formar juntament amb United Recordings. La primera cançó que es va produir sota Armind va ser "One" la qual va ser bastant popular entre el públic. El segon senzill, "Touch Me", va ser comprat pel Ministry of Sound abans que la cançó fos llançada en un disc com a senzill. Van Buuren va compondre aquesta cançó utilitzant el pseudònim de Rising Star.
El següent senzill que Armin va llançar, "Free", va sortir al mercat per R&S Records i en poc temps va produir "4 Elements" amb Captivating Sounds, sub-divisió de Time Warner, amb el pseudònim Gaia. Per aquell temps van Buuren i DJ Tiësto es van ajuntar i van treballar junts en dos projectes: Major League, que va resultar en la producció de "Wonder Where You Are?" i Alibi, projecte que va donar a llum al senzill titulat "Eternity". Major League es va unir a Blackhole Records (que és propietat de DJ Tiësto) i Alibi va formar part d'Armind. El següent projecte de van Buuren va ser la col·laboració amb Ferri Corsten que es va titular "Exhali" i es va llançar com una producció de System F. El llançament de "Exhali" va causar força commoció i en menys d'un mes se li va atorgar un disc d'or pel nombre de vendes que va generar.
En conjunt amb amics associats van fundar ARMADA Records, projecte que devia el nom a les inicials d'ARmin, MAykel i DAve.
En el 2000 Armin va començar a produir cançons que barrejaven el progressive, el techno, el trance i l'Electro House. L'àlbum de van Buuren titulat Basic Instinct va vendre més de 10.000 còpies i incloïa el remix de la cançó "Viola", originalment produïda per Moogwai. El 2001, van Buuren va produir l'obra mestra "The Sound of Goodbye" amb el pseudònim Perpetuous Dreamer, pista que va arribar a aconseguir la primera posició a diversos llistats musicals. Van Buuren va llançar l'àlbum titulat In Motion el 6 d'agost del 2001. Aquest àlbum va comptar amb un estil de trance més "pur" i a més va ser elogiat als Estats Units. En anys més recents, Armin va produir diverses mescles de pistes com "Walhalla" de Gouryella (vegeu Ferri Corsten i DJ Tiësto) i "Don't Call Em Baby" de Madison Avenue. A causa de l'èxit d'aquestes mescles, molts músics i productors han demanat que Armin mescli les seves cançons, però van Buuren ha rebutjat moltes d'aquestes ofertes, ja que ha decidit focalitzar-se en la seva pròpia música.
Al juny del 2001 es va estrenar el programa de ràdio anomenat A State of Trance[4] (conegut com a ASOT) a l'emissora neerlandesa ID&T, que va comptar amb Armin van Buuren com a amfitrió. A State Of Trance és un programa de dues hores que es transmet els dijous de cada setmana amb les principals novetats en música Trance i Progressive, que publicava el tracklist de cada programa al Web. No obstant això el 2004 Armin va anunciar que, a causa del canvi de llicència d'emissió d'ID&T que deixaria la música electrònica per passar al Pop, portaria el seu programa a una altra emissora. Després d'un breu pas per ETN.fm, Armin es va establir en l'emissora neerlandesa Fresh FM emetent allí el seu programa en el seu idioma natiu, mentre que va contractar els serveis de TheRadioDepartment per llicenciar el programa, en la seva edició internacional, a nivell mundial, programa que aconsegueix ja les 25 emissores en diferents països. Actualment a més d'aquestes 25 emissores, A State Of Trance pot ser escoltat a tot el món a través del canal de Trance de ràdio per internet Digitally Imported Radio.[5] El 25 de maig de 2006, A State Of Trance va celebrar el seu episodi número 250 amb una gran festa amb magnificència a la discoteca neerlandesa Asta a The Hague. Des d'allí es va emetre el programa en rigorós directe per a tothom.
El 17 de maig de 2007, Armin van Buuren va celebrar l'episodi 300 del seu programa de ràdio A State of Trance a Pettelse Schans's - Hertogenbosch (Holanda). A més, va comptar amb la participació de coneguts DJ's com Aly & Fila, Marcel Woods, Menno de Jong, Sean Tyas i Markus Schulz. Avui dia va camí del 500, i de la seva segona gira "Only", després de l'èxit d'Imagine i Mirage.
Mentre Armin treballava a Nexus, va arribar a treballar durant hores, fins a set per jornada. Van Buuren aprofitava les seves vacances escolars per treballar més, ja que mai ha deixat de gaudir el seu treball. A més de guanyar una mica de diners en cada ocasió. Al seu torn, Armin van Buuren ha treballat en diverses ocasions en un dels esdeveniments dance més grans i reconeguts a nivell mundial, Sensation, sent aquestes presentacions unes de les principals raons per les quals és un dels millors i més reconeguts DJs al planeta.
Així mateix ha aconseguit guanyar al públic de diversos països, especialment al de Mèxic per la realització de la cançó Sòcol la qual esmenta un centre d'interès dins d'aquest país.
Armin s'ha presentat en més de 25 països, entre ells Espanya, el concert dels quals en B3 Dos Hermanas (Andalusia) va deixar un bon sabor de boca i en tots ha estat rebut amb els braços oberts. En un concert en el Dancetheater de l'Haia (Països Baixos), van Buuren va estar en l'escenari durant més de nou hores. 2010 ha estat un any molt bo per al trance a Espanya sent l'any que més visites ha fet Armin a Espanya des que és un dels millors del món, sent cap de cartell en esdeveniments com Klubbers Day 2010 (Madrid), Marbella, Arenal Sound Festival 2010 (Borriana) i Comunitat amb Armin Van Buuren a Space Of Sound (Madrid). Armin també ha treballat regularment en les discoteques Passion (Regne Unit), Godskitchen, Gatecrasher, Slinky, Peach i Golden. Als Estats Units ha estat DJ resident de Glow a Washington DC i s'ha presentat a Boston, Chicago, Denver, Nova York i Los Angeles. També s'ha presentat a Mèxic a Mèxic D.F., Guadalajara, León, Puebla de Zaragoza i Mérida.[6] Armin també ha estat resident de Godskitchen a l'Illa d'Eivissa. Actua regularment tots els dimarts d'estiu com a DJ exclusiu a Amnesia, considerada la millor discoteca d'Eivissa i una de les millors del món.
El 2001 la revista DJ Magazine va incloure a Armin en la seva llista de Top-100 DJ's mundials;[7] Armin va entrar en la posició número 27. El 2002, va aconseguir la cinquena posició en el rànquing mundial i el 2003, 2004 i 2005 va quedar en tercer lloc. El 2006, Armin van Buuren pren la posició #2 del món, apropant-se a Paul van Dyk que va ser 2 anys consecutius el #1 del món (des del 2005 fins a l'any 2006) segons la mateixa revista.
Finalment, el 25 d'octubre de 2007, per votació va ser triat com a millor DJ del món segons la famosa publicació DJ Magazine. Cinc anys després d'haver entrat i haver-se mantingut en el selecte grup dels 10 millors DJ, Armin aconsegueix ser reconegut com el #1 del món.
El 2008 repeteix el títol de millor DJ del món segons la mateixa revista, situant-se per sobre d'uns altres DJ altament reconeguts com Tiësto i Paul van Dyk.
El 2009 va rebre el premi Gouden Harp. Al mateix any repeteix com a DJ més popular del món per als votants de la revista DJ Mag. És el segon DJ que repeteix per tercer any consecutiu després que ho fes Tiësto (2002-2004).
El 2010 torna a repetir títol. La votació es va donar a conèixer el 27 d'octubre de 2010. És la primera vegada que un DJ aconsegueix ser número 1 quatre vegades, i a més consecutives. El seu més recent àlbum "Mirage", i el seu A State of Trance 2010 ho han portat a ser el màxim portador del títol del millor del món.
El 2012 va destronar[8] a David Guetta i va ser reelegit millor DJ del món segons la revista DJ Magazine, aconseguint així estar 5 anys com a número 1 d'aquesta popular llista, fet que no ha assolit cap DJ anteriorment.
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Erol Alkan |
Mixmag Number 1 DJ | Succeït per: Tiësto |
Precedit per: n/a |
Beatport Music Awards: Best Trance Artist | Succeït per: n/a |
Precedit per: Paul van Dyk |
DJ Magazine Number 1 DJ | Succeït per: David Guetta |
Precedit per: David Guetta |
DJ Magazine Number 1 DJ | Succeït per: n/a |