Arp 220

Infotaula objecte astronòmicArp 220
TipusGalàxia infraroja ultralluminosa, galàxies en interacció, font astronòmica de ràdio, font submil·limètrica, font d'infrarojos, font astrofísica de rajos X, galàxia de Seyfert i galàxia espiral Modifica el valor a Wikidata
Tipus morfològicSAd[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment4 maig 1866 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSerpent Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra83,5 Mpc [2] Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament cap al roig0,0184[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)13,88 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial5.427 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)15h 34m 57.224s[6] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)23° 30' 11.6084''[6] Modifica el valor a Wikidata
Part de[CHM2007] LDC 1130 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Arp 220 és el resultat d'una col·lisió entre dues galàxies que ara estan en procés de fusió. És l'objecte número 220 en l'Atles de galàxies peculiars de Halton Arp.

Característiques

[modifica]

Arp 220 és la galàxia infraroja ultralluminosa (ULIRG) més propera a la Terra. IRAS va descobrir que gairebé el 99 % de la seva energia total s'emet com a radiació infraroja.[7] Sovint es la considera com el prototip de ULIRG i com a resultat ha estat objecte de nombrosos estudis. Es creu que la major part de la seva producció d'energia és el resultat d'una ràfega massiva de formació estel·lar, o starburst, probablement de la fusió de dues galàxies més petites. De fet, Arp 220 té dos nuclis galàctics.[8] Les dues galàxies van començar a fusionar-se fa uns 700 milions d'anys.[9]

En 1997 i 2002, observacions amb Hubble d'Arp 220, preses en llum visible amb la càmera avançada per a sondejos, i en llum infraroja amb NICMOS, van revelar més de 200 enormes cúmuls d'estels en la part central de la galàxia. La més massiva d'aquestes agrupacions conté 10 milions de masses solars.[9] A l'octubre de 2011, els astrònoms van descobrir set supernoves,rècord, totes trobades al mateix temps en Arp 220.[10] Arp 220 conté almenys dos màsers astrofísics brillants, un megamàser OH i un màser d'aigua. Els astrònoms del Radiotelescopi d'Arecibo han detectat molècules orgàniques en la galàxia.[11]

El nucli occidental és un probable nucli actiu, perquè han estat detectats raigs X.[8]

Referències

[modifica]
  1. C. Cortijo-Ferrero «Ionized gas kinematics of galaxies in the CALIFA survey» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 18-12-2014, pàg. 59–59. DOI: 10.1051/0004-6361/201423485.
  2. Andreas Zezas «The Star Formation Reference Survey. I. Survey description and basic data». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 2011, pàg. 1011–1029. DOI: 10.1086/661920.
  3. Ignasi Pérez-Ràfols «The ninth data release of the Sloan Digital Sky Survey: first spectroscopic data from the SDSS-III baryon oscillation spectroscopic survey» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, 19-11-2012, pàg. 21. DOI: 10.1088/0067-0049/203/2/21.
  4. URL de la referència: http://nedwww.ipac.caltech.edu/. Data de consulta: 7 desembre 2006.
  5. R. Brent Tully «Galaxy groups: a 2MASS catalog». Astronomical Journal, 5, 2015, pàg. 171. DOI: 10.1088/0004-6256/149/5/171.
  6. 6,0 6,1 «Interferometer phase calibration sources - I. The region 35deg <= Dec. <= 75deg» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1992, pàg. 655. DOI: 10.1093/MNRAS/254.4.655.
  7. «IRAS exposes a remarkable infrared galaxy». Physics Today. Bibcode: 1984PhT....37h..18..[Enllaç no actiu]
  8. 8,0 8,1 «γ-Ray emission from Arp 220: indications of an active galactic nucleus». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. arXiv: 1704.03791. Bibcode: 2017MNRAS.469L..89Y. DOI: 10.1093/mnrasl/slx054.
  9. 9,0 9,1 «Hubble Eyes Star Birth in the Extreme». HubbleSite, 13-06-2006. [Consulta: 2 febrer 2018].
  10. «Seven Supernovae Found in Single Galaxy—A First». National Geographic News, 08-10-2011. [Consulta: 1r febrer 2019].
  11. «Arecibo telescope finds critical ingredients for the soup of life in a galaxy far, far away». Cornell Chronicle. [Consulta: 1r febrer 2019].