Biografia | |
---|---|
Naixement | 26 maig 1966 (58 anys) Varsòvia (Polònia) |
Formació | Acadèmia de Belles Arts de Varsòvia |
Activitat | |
Lloc de treball | Varsòvia |
Ocupació | director de cinema, artista de videoinstal·lacions, artista, editor col·laborador, escultor, fotògraf, cineasta, videògraf, videoartista |
Professors | Grzegorz Kowalski |
Company professional | Pawel Althamer: Artur Zmijewski & Pawel Althamer (en) |
Participà en | |
8 abril 2017 | Documenta 14 |
16 juny 2007 | documenta 12 |
Artur Żmijewski (Varsòvia, 1966) és un artista polonès de renom internacional i un dels videoartistes contemporanis més importants. És autor de diferents obres fotogràfiques i vídeogràfiques, així com de diversos textos teòrics i crítics.[1] Les seves obres tenen un interès destacat en les persones desplaçades i en el trauma social, però també en el poder de l'art i la seva relació amb la política, des d'un punt quasi antropològic investiga les normes socials, la moralitat i les representacions del poder en la societat actual i els efectes que l'art pot tenir sobre elles.[2]
Artur Żmijewski va estudiar sota la direcció de Grzegorz Kowalski, un artista polonès que destacava en les modalitats d'escultura, creador d'instal·lacions, educador, assagista i crític d'art, entre d'altres, que també es va formar a l'Acadèmia de les Belles Arts de la capital polonesa durant els anys 1958 i el 1965 i que va heretar els coneixements de grans artistes com Oskar Hansen i Jerzy Jarnuszkiewicz.
El mateix Grzegorz Kowalski va ensenyar-li a Żmijewski molts dels coneixements que va aprendre d'Oskar Hansen, entre els quals tenim la Teoria de la forma oberta, una teoria referent a l'arquitectura i que ens exposa que el seu objectiu era transformar les relacions existents entre allò individual i allò col·lectiu, o les pròpies idees de Jerzy Jarnuszkiewicz de desenvolupar pràctiques col·laboratives.
Als anys 90 el vídeo va començar a tenir un paper molt important en les obres de molts artistes i Artur Żmijewski, després de graduar-se, va esdevenir cada cop més un interès cap a la fotografia i el cinema, tenint aquest últim més protagonisme en la seva trajectòria.
Les obres de Żmijewski representaven qüestions inquietants, tocant tabús i descobrint la presència de l'”altre”. Els subjectes de les seves pel·lícules són els minusvàlids, els vells, els malalts, els cossos dels “altres” que només rarament troben un racó en la cultura visual contemporània. Les seves pel·lícules han esdevingut no només una descripció d'un determinat fragment de la realitat, sinó dels fragments i de la capacitat d'introduir-los en el discurs popular.[3]
L'artista polonès es va formar a l'Acadèmia de les Belles Arts de Varsòvia com a escultor entre els anys 1990 i 1995, rebent el diploma sota la tutela de Grzegorz Kowalsk[4] i, un dels artistes polonesos més importants. Malgrat iniciar-se en l'escultura, va deixar aquesta modalitat per introduir-se en el vídeo i en la fotografia, els mitjans que va trobar més idonis per mostrar el món contemporani que l'envoltava i per aconseguir els reptes que l'acompanyaven.
A l'Acadèmia, Artur Żmijewski va treballar en un projecte d'un dels grups de treball de Kowalski, anomenat Obszar wspólny (Àrea Privada), el qual estava basat en el diàleg sense paraules. Per aquest exercici, l'artista polonès va crear el 1993 una obra que representava un conjunt d'escultures en moviment que duia a terme interaccions amb l'audiència, imitant processos fisiològics o explicant una història de la decadència d'una cosa viva Studia aktu / Studies in an Act. Intentant aportar solucions als projectes dels seu mentor, Kowalski, l'artista va començar a utilitzar tècniques d'actuació i el 1994 va organitzar una sèrie d'actuacions dirigides a certes persones Monologi do ludzi / Monologues to people.[3]
Per a la seva tesi, Żmijewski va crear el 1995 una obra basada en una espècie de prestatgeria amb diversos calaixos, on el públic podria trobar-hi a l'interior de cadascun d'ells fotografies de gent nua i realitzant contorsions amb el seu cos. El mateix any, l'artista polonès va tornar a crear una obra amb la mateixa temàtica, Powściągliwość i praca, en aquesta obra és el mateix Żmijewski i Katarzyna Kozyra, una altra escultora i creadora d'instal·lacions, els que van jugar amb les contorsions dels seus cossos, formant un peculiar catàleg de deformacions, al·ludint a l'acte sexual i buscant noves formes de plaer.[3]
Ja immers en el vídeo i en les pel·lícules, Artur Żmijewski va presentar el 1997 l'obra Botanical Garden, en la qual va reunir en ella material de vídeo d'animals de zoo i nens amb discapacitats. Mentre retratava el seu aïllament de la resta de la societat alhora que es qüestionava l'obra i la situava en el context del voyeurisme, es plantejava preguntes sobre les limitacions corporals, els seus poders i la manca d'ells.[3]
Tot i això l'obra videogràfica Karolina 2001, és probablement la més dràstica del recull de l'artista polonès. El protagonista del seu film pateix osteoporosi i experimenta un dolor terrible i ell mateix s'administra morfina, que lentament el condemna a mort.
Artur Żmijewski també és director artístic de la revista Krytyka Polityczna de crítica política molt ben considerada a Polònia, creada el 2002 amb l'objectiu de reviure la tradició de la intel·lectualitat polonesa.[1] L'artista polonès també és un col·laborador de la fundació de la galeria Foksal, a més a més, el 2006 va representar Polònia a la 51a Art Biennal de Venècia i en el 2011 va ser nomenat comissari per a la Biennal de Berlín de l'any 2012.[3]