Base Aèria de Morón | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Base aèria | |||
Obertura | 1953 | |||
Dona servei a | Morón de la Frontera | |||
Característiques | ||||
Altitud | 285 ft | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Província de Sevilla (Andalusia) i Arahal (Província de Sevilla) | |||
| ||||
Activitat | ||||
Gestor/operador | Exèrcit de l'Aire i de l'Espai Espanyol | |||
Ocupant | 2nd Emergency Intervention Battalion (BIEM II) (en) | |||
Passatgers | 0 (2019) 0 (2019) 0 (2019) 0 (2019) 0 (2019) 46 (2019) 0 (2019) 0 (2019) 2 (2019) 0 (2019) 0 (2019) 1 (2019) | |||
La Base Aèria de Morón (codi IATA: OZP, codi OACI: LEMO) és un aeròdrom militar situat a 56 km al sud-est de la ciutat de Sevilla, a Espanya. Pren el seu nom de la localitat de Morón de la Frontera, i està operatiu des de 1941.
Des del 23 de setembre de 1953, el 80% de la base està sota sobirania nord-americana, concretament sota control de la Força Aèria dels Estats Units, en aplicació dels Pactes de Madrid de 1953 signats sota la dictadura franquista.
La construcció de la base aèria, que originalment es va cridar "Aeròdrom militar Vázquez Sagastizabal", va començar el 1940.[1] A l'any següent la base ja estava operativa, funcionant com una base per a l'entrenament de pilots de caça de la Força Aèria Espanyola.
En l'any 1953, en el context de la Guerra Freda i en virtut dels Pactes de Madrid de 1953, Espanya decideix cedir als Estats Units l'ús de quatre bases militars. Les bases aèries de Torrejón d'Ardoz (Madrid), de Saragossa (Aragó) i de Morón (Sevilla), a més de la Base Naval de Rota (Cadis).[2] En 1991 la Força aèria dels Estats Units (USAF) es retira de Torrejón d'Ardoz, però roman en Morón i la US Navy també roman a Rota.[3]
En l'actualitat, la Base Aèria de Morón alberga:
El juny de 2015 el govern espanyol va signar un acord amb els Estats Units per la qual la presència militar nord-americana a la base passava a ser permanent, permetent a més la instal·lació d'una base per a possibles intervencions militars a Àfrica, i una presència de fins a 2.200 militars i 500 civils nord-americans, així com l'estacionament de 26 aeronaus.[5]
El matí del 24 d'agost de 2010, un Eurofighter de l'Ala 11 es va estavellar després de l'enlairament a la velocitat de 300 km/h. En l'aparell anaven un comandant de l'Exèrcit de l'Aire d'Espanya, que va sortir il·lès gràcies al Seient ejectable, i un pilot saudita que no va poder escapar i va morir en l'accident.[6]