Base Aèria de Morón
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Base aèria  | |||
| Obertura | 1953 | |||
| Dona servei a | Morón de la Frontera | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 285 ft | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província de Sevilla (Andalusia) i Arahal (Província de Sevilla) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Gestor/operador | Exèrcit de l'Aire i de l'Espai Espanyol | |||
| Ocupant | 2nd Emergency Intervention Battalion (BIEM II) (en)  | |||
| Passatgers | 0 (2019) 0 (2019) 0 (2019) 0 (2019) 0 (2019) 46 (2019) 0 (2019) 0 (2019) 2 (2019) 0 (2019) 0 (2019) 1 (2019) | |||
_20090216_1341_(2)_Mor%C3%B3n.JPG)
La Base Aèria de Morón (codi IATA: OZP, codi OACI: LEMO) és un aeròdrom militar situat a 56 km al sud-est de la ciutat de Sevilla, a Espanya. Pren el seu nom de la localitat de Morón de la Frontera, i està operatiu des de 1941.
Des del 23 de setembre de 1953, el 80% de la base està sota sobirania nord-americana, concretament sota control de la Força Aèria dels Estats Units, en aplicació dels Pactes de Madrid de 1953 signats sota la dictadura franquista.
Història
[modifica]La construcció de la base aèria, que originalment es va cridar "Aeròdrom militar Vázquez Sagastizabal", va començar el 1940.[1] A l'any següent la base ja estava operativa, funcionant com una base per a l'entrenament de pilots de caça de la Força Aèria Espanyola.
En l'any 1953, en el context de la Guerra Freda i en virtut dels Pactes de Madrid de 1953, Espanya decideix cedir als Estats Units l'ús de quatre bases militars. Les bases aèries de Torrejón d'Ardoz (Madrid), de Saragossa (Aragó) i de Morón (Sevilla), a més de la Base Naval de Rota (Cadis).[2] En 1991 la Força aèria dels Estats Units (USAF) es retira de Torrejón d'Ardoz, però roman en Morón i la US Navy també roman a Rota.[3]
En l'actualitat, la Base Aèria de Morón alberga:
- l'Ala 11 de l'Exèrcit de l'Aire d'Espanya, que està equipada amb avions d'última generació Eurofighter Typhoon;[4]
- el 221 Esquadró, amb els P-3 Orion de Patrulla Marítima;
- el 2n. Esquadró de Suport al Desplegament Aeri (SEADA);
- Destacament Permanent del Servei de Vigilància Duanera, operat per l'Ala 37;
- el 2n. Batalló d'Intervenció en Emergències de la Unitat Militar d'Emergències (UME- BIEM II);
- l'Esquadró 496 ABS i el 18th SSS de la Força Aèria dels Estats Units;
El juny de 2015 el govern espanyol va signar un acord amb els Estats Units per la qual la presència militar nord-americana a la base passava a ser permanent, permetent a més la instal·lació d'una base per a possibles intervencions militars a Àfrica, i una presència de fins a 2.200 militars i 500 civils nord-americans, així com l'estacionament de 26 aeronaus.[5]
Incidents
[modifica]El matí del 24 d'agost de 2010, un Eurofighter de l'Ala 11 es va estavellar després de l'enlairament a la velocitat de 300 km/h. En l'aparell anaven un comandant de l'Exèrcit de l'Aire d'Espanya, que va sortir il·lès gràcies al Seient ejectable, i un pilot saudita que no va poder escapar i va morir en l'accident.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Paul Preston (1978), España en crisis: evolución y decadencia del régimen de Franco, Fons de Cultura Econòmica, pàg. 79
- ↑ Julio Gil Pecharromán (2008). Con permiso de la autoridad. La España de Franco (1939-1975). Madrid: Temes d'Avui, pàg. 109
- ↑ Jorge Ortega Martín (2009). La Transformación de Los Ejércitos Españoles (1975-2008), UNED, pàg. 147
- ↑ Jorge Ortega Martín (2009). La Transformación de Los Ejércitos Españoles (1975-2008), UNED, pàg. 272-274
- ↑ «Espanya celebra la signatura de l'acord de la Base de Morón "enfront de l'amenaça terrorista"». elmundo.es, 17-06-2015. [Consulta: 7 juliol 2015].
- ↑ Saudi pilot dies in Spanish military crash
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Pàgina oficial de l'Exèrcit de l'Aire d'Espanya
- Els tentacles de l'imperi. Llibret i mapa de les bases militars nord-americanes al món. Transnational Institute, març de 2007.