Bellús

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquidites	Viquidites

Bellús
	Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
	38° 56′ 43″ N, 0° 29′ 14″ O / 38.945277777778°N,0.48722222222222°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Vall d'Albaida
Capital	Bellús
Població humana
Població	306 (2023) (32,21 hab./km²)
Gentilici	bellussera, bellusser
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	9,5 km²
Altitud	180 m
Limita amb	Guadasséquies ; Benigànim ; l'Olleria ; Xàtiva ; Sempere
Partit judicial	Ontinyent
Organització política
• Alcaldessa	Susana Navarro Ferrando
Identificador descriptiu
Codi postal	46839
Codi INE	46049
Codi ARGOS de municipis	46049
Lloc web	bellus.es

Bellús és municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia

El riu Albaida, que naix a la falda de la serra del Benicadell, al sud de la Vall d'Albaida, drena la vall i travessa la zona de matollar i pineda de la Serra Grossa (Comarques Centrals del País Valencià),^[1] creant transversalment un pas estret, el congost de les Aigües de Bellús o Estret de les Aigües^[2] entre els municipis de Benigànim i de Bellús al sud; i els termes i del Genovés i de Xàtiva al nord; entre la serra Grossa i la serra de la Creu.^[3] És l'únic pas natural entre les comarques de la Costera i la Vall d'Albaida.

Història

En el seu terme, de 9,7 km², s'han trobat nombroses mostres de la cultura musteriana, pertanyents al paleolític mitjà. Parròquia annexa a la de Benigànim, va ser declarada independent el 1574. De gran importància és la batalla que tingué lloc dintre del seu terme, l'1 de setembre del 1522, durant la guerra de les Germanies en què les tropes reials, prèvia la presa de Xàtiva i Alzira, derrotaren els agermanats. Darrere l'expulsió dels moriscos, el 1609, el senyor territorial i primer marquès de Bèlgida, Francesc Bellvís, atorgà, l'11 de juny de 1611 carta pobla a 33 pobladors.

L'escut, aprovat pel Decret 2.478/1963, de 7 de setembre, publicat al BOE núm. 240, de 7 d'octubre de 1963, té el següent blasonament: Al primer, d'atzur, tres faixes d'or i al segon, de gules amb vuit besants d'or posats dos-dos-dos i dos, timbrat amb corona de marquès^[4] L'escut va ser

Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007	2022
415	413	408	383	391	399	385	383	385	387	301

Edificis i llocs d'interés

Hi ha la Cova de la Petxina i la font de l'Alfama; font termal d'aigües bicarbonatades, que surten a 39 °C.^[5] i que, en el segle xviii va donar lloc a un balneari que a mitjan segle passat arribà a ser un complex hostaler amb bones instal·lacions, on també s'envasava i comercialitzava l'aigua. Avui es troba totalment abandonat.

Del seu patrimoni cal destacar:

Canal de Bellús a Xàtiva
Ermita del Crist de la bona mort
Església de santa Anna
Palau dels Bellvís, segles XV-xvi, restaurat en 2000.
El Pilonet, cim més emblemàtic del terme de Bellús.

Església de santa Anna
Palau del Bellvís
Ermita del Crist de la Bona Mort

Alcaldia

Des de 2011 l'alcaldessa de Bellus és Susana Navarro Ferrando del Partit Popular (PP).^[6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Diodoro Ferrando Cuquerella	CIL	19/04/1979	--
1983–1987	Diodoro Ferrando Cuquerella	PDL	28/05/1983	--
1987–1991	Diodoro Ferrando Cuquerella	UV	30/06/1987	--
1991–1995	Diodoro Ferrando Cuquerella	UV	15/06/1991	--
1995–1999	Diodoro Ferrando Cuquerella	UV	17/06/1995	--
1999–2003	Diodoro Ferrando Cuquerella	UV-CCV	03/07/1999	--
2003–2007	Joan Vicent García Monzó	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Joan Vicent García Monzó	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	Susana Navarro Ferrando	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Susana Navarro Ferrando	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Susana Navarro Ferrando	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana^[6]