Carolina de Brandenburg-Ansbach (en alemany Caroline von Brandenburg-Ansbach) va néixer a Ansbach (Alemanya) l'1 de març de 1683 i va morir al Palau de Saint James, a Londres, el 20 de novembre de 1737. Era la filla gran de Joan Frederic de Brandenburg-Ansbach (1654-1686) i de la seva segona esposa Elionor de Saxònia-Eisenach (1662-1696).
Òrfena de pare als tres anys (1686), i de mare als 13 (1696), Carolina era considerada una dona brillant, culta i intel·ligent, molt ben valorada a totes les Corts europees. Va tenir l'oportunitat d'esdevenir reina d'Espanya, però refusà la proposta perquè no estava disposada a renunciar al protestantisme. Poc després va conèixer Jordi August de Brunsvic-Luneburg, el futur rei Jordi II del Regne Unit, amb qui es casà el 1705. Per raó d'aquest matrimoni va esdevenir reina consort de Gran Bretanya des de 1727 fins a la seva mort.
En ascendir el seu sogre al tron de la Gran Bretanya amb el nom de Jordi I el 1714, el seu marit es va convertir automàticament en duc de Cornualla i després en príncep de Gal·les. I donat que el seu sogre s'havia divorciat de la seva dona, Carolina es va convertir en la dona més important i influent del regne. Va establir una forta amistat amb Sir Robert Walpole, que exerciria com a Primer Ministre tant en el regnat del rei Jordi I com després del seu marit.
Ja com a reina consort Carolina va consolidar la seva posició dominant a la Cort, essent nomenada Guardiana del Regne de Gran Bretanya i Lloctinent de sa Majestat en absència del Rei. Fet que li va permetre actuar com a regent quan el seu marit era de viatge o en les expedicions bèl·liques a Europa.
El 22 d'agost de 1705 es va casar al palau de Herrenhausen amb Jordi II del Regne Unit (1683-1760), fill del rei Jordi I (1660-1727) i de Sofia Dorotea de Brunsvic-Lüneburg (1666-1726). El matrimoni va tenir 9 fills: