El seu cos, allargat i arrodonit, fa 105 cm de llargària màxima,[4] i presenta un color violat al dors (el qual s'esvaeix progressivament en un blanc apagat amb tonalitats porpres als flancs); l'esquena, els costats i les aletes dorsal, anal i caudal tenen grans taques negres; les vores de les aletes són vermelles i les aletes pectorals vermelles amb nombrosos punts negres. Boca grossa, amb la mandíbula inferior amb unes poques dents canines darrere d'una filera de dents vil·liformes i 2 o 3 dents grosses al vòmer i algunes altres als palatins. Escates grosses a la part superior del cap. 9 fileres d'escates entre l'angle preopercular i la vora posterior de l'òrbita ocular. 15 escates predorsals. 60-65 escates en sèries longitudinals. 47-52 radis a l'aleta dorsal, 34-36 a l'anal, 16 a les pectorals i 6 a les pelvianes. Aleta caudal arrodonida. 56 vèrtebres.[5][6]
No n'hi ha gaire informació, però hom suposa que, igual que altres espècies de cànnids, basteix nius entre la vegetació riberenca, on diposita els ous (pelàgics), els quals, després de ser fecundats, pugen a la superfície i són protegits acarnissadament per un o ambdós progenitors fins a l'eclosió.[5]
↑Cuvier, G. i A. Valenciennes, 1831. Histoire naturelle des poissons. Tome septième. Livre septième. Des Squamipennes. Livre huitième. Des poissons à pharyngiens labyrinthiformes. F. G. Levrault, París. V. 7: i-xxix + 1-531, Pls. 170-208.
↑ 4,04,1 Shrestha, T.K., 2008. Ichthyology of Nepal: a study of fishes of the Himalayan waters. Katmandú: Himalayan Ecosphere, 388 p., (104) p. of plates: col. ill., col. maps; 23 cm.
↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
↑Goswami, M. M., B. Arunav & P. Janardan, 2006. Comparative biometry, habitat structure and distribution of endemic snakehead (Teleostei: Channidae) species of Assam, India. Journal of the Inland Fisheries Society of India 38(1): 1-8.
Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).
Blanc, M., 1963. Catalogue des types d'Anabantidae et d'Ophicephalidae (Poissons téléostéens perciformes) en collection au Muséum national d'Histoire naturelle. Bulletin du Muséum National d'Histoire Naturelle (Série 2), v. 35 (núm. 1): 70-77.
Chatterjee, K., 1989. Cytotaxonomic and electrophoretic investigations on Indian air-breathing fishes. P. 83-99. A: P. Das i A. G. Jhingran (eds.). Fish genetics in India. Today and Tomorrow's Printers and Publishers. Nova Delhi.
Dhar, N. J. i K. Chatterjee, 1984. Chromosomal evolution in Indian murrels (Channiformes: Channidae). Caryologia. 37(4):359-371.