En l'escriptura japonesa,[1] ち en hiragana o チ en katakana[2] són dues mores. Es pronuncia com txi en català, és a dir /tʃi/. Ocupen la 34a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre む i も. En katakana es pot confondre amb el kanji pel nombre mil (千, sen), que té una grafia similar, però té una pronunciació i significat completament diferent. En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.[3]
Pot dur l'accent dakuten: ぢ, ヂ, però aquestes formes són poc comunes perquè a la majoria de dialectes es pronuncien ji /ʒi/ igual que じ i ジ. Aquesta característica dialectal s'anomena yotsugana. Principalment representen una consonant sonora (amb rendaku) a meitat d'una paraula composta.
Moltes onomatopeies que comencen amb ち pertanyen a coses petites o ràpides.[4]
- ち, チ es romanitzen com «chi» segons el sistema Hepburn modificat d'acord amb la pronúncia.[5] Es romanitzen com «ti» als sistemes Kunrei-shiki i Nihon-shiki d'acord amb la posició en l'alfabet japonès.
- ぢ, ヂ es romanitzen com «ji» segons el sistema Hepburn modificat[5] d'acord amb la pronúncia. Es romanitzen com «zi» al sistema Kunrei-shiki i com «di» al sistema Nihon-shiki.
|
* El caràcter ち s'escriu amb dos traços:
- Traç horitzontal, d'esquerra a la dreta, lleugerament ascendent.
- Traç vertical, que creua l'anterior, i després dibuixa un arc.
|
|
* El caràcter チ s'escriu amb tres traços:
- Traç obliquo descendent, de dreta a esquerra.
- Traç horitzontal d'esquerra a dreta, dibuixat sota el primer i un xic més llarg.
- Traç vertical descendent, que creua els dos anteriors pel centre, i després es corba a l'esquerra.
|
- ↑ «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
- ↑ «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Fukuda, Hiroko; Gally, Tom (trad.). «Introduction, Words Beginning with ち Chi, Indicating Smallness or Quickness». A: Jazz Up Your Japanese with Onomatopoeia: For All Levels (en anglès). Vertical Inc, 2012, p. 19-20. ISBN 978-1-56836-486-5.
- ↑ 5,0 5,1 «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.
|
---|
- あ (a)
- い (i)
- う (u)
- え (e)
- お (o)
- か (ka)
- き (ki)
- く (ku)
- け (ke)
- こ (ko)
- さ (sa)
- し (shi)
- す (su)
- せ (se)
- そ (so)
- た (ta)
- ち (chi)
- つ (tsu)
- て (te)
- と (to)
- ん (n)
- な (na)
- に (ni)
- ぬ (nu)
- ね (ne)
- の (no)
- は (ha)
- ひ (hi)
- ふ (fu)
- へ (he)
- ほ (ho)
- ま (ma)
- み (mi)
- む (mu)
- め (me)
- も (mo)
- や (ya)
- ゆ (yu)
- よ (yo)
- ら (ra)
- り (ri)
- る (ru)
- れ (re)
- ろ (ro)
- わ (wa)
- ゐ (wi)
- ゑ (we)
- を (wo / o)
- ヶ
- ー
|
|
---|
- ア (a)
- イ (i)
- ウ (u)
- エ (e)
- オ (o)
- カ (ka)
- キ (ki)
- ク (ku)
- ケ (ke)
- コ (ko)
- サ (sa)
- シ (shi)
- ス (su)
- セ (se)
- ソ (so)
- タ (ta)
- チ (chi)
- ツ (tsu)
- テ (te)
- ト (to)
- ン (n)
- ナ (na)
- ニ (ni)
- ヌ (nu)
- ネ (ne)
- ノ (no)
- ハ (ha)
- ヒ (hi)
- フ (fu)
- ヘ (he)
- ホ (ho)
- マ (ma)
- ミ (mi)
- ム (mu)
- メ (me)
- モ (mo)
- ヤ (ya)
- ユ (yu)
- ヨ (yo)
- ラ (ra)
- リ (ri)
- ル (ru)
- レ (re)
- ロ (ro)
- ワ (wa)
- ヰ (wi)
- ヱ (we)
- ヲ (wo / o)
- ー
|