Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Lleida | ||||
Comarca | Alt Urgell | ||||
Capital | Coll de Nargó | ||||
Població humana | |||||
Població | 568 (2023) (3,75 hab./km²) | ||||
Llars | 58 (1553) | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 151,4 km² | ||||
Banyat per | Segre | ||||
Altitud | 573 m | ||||
Limita amb | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 25793 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 25077 | ||||
Codi IDESCAT | 250772 | ||||
Lloc web | collnargo.ddl.net |
Coll de Nargó és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. Situat a la dreta del riu Segre i al costat del pantà d'Oliana, passen pel seu terme també els rius de Perles i Sallent.[1]
Coll de Nargó es troba a la comarca de l'Alt Urgell. Limita amb la comarca del Pallars Jussà a l'oest. Al nord limita amb el municipi alturgellenc de Cabó i Organyà, a l'est amb Fígols i Alinyà, a sud-est amb Oliana i al sud amb Peramola.
Entitat de població | Habitants |
---|---|
Coll de Nargó | 463 |
Gavarra | 26 |
Masies de Nargó, les | 30 |
Montanissell | 28 |
Sallent de Nargó | 38 |
Valldarques | 15 |
Font: Idescat |
El terme està documentat des de l'any 988 i el poble de Nargó el 1076. Pertanyia al comtat d'Urgell. El 1097 el comte Ermengol V d'Urgell, va donar a Guitard, senyor de Caboet, els castells i viles del lloc anomenat Nargó. Des de 1278 la jurisdicció del lloc va passar completament als vescomtes de Castellbò gràcies a la renúncia per part del bisbat d'Urgell dels drets que posseïen sobre aquestes terres.
Coll de Nargó celebra la seva festa major el 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume. Durant el mes d'agost té lloc un descens de raiers pel Segre.
El 2007 es va trobar la posta d'ous de dinosaure més gran d'Europa, actualment conservada al museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.[2]
Candidatura | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | 2019 | 2023 | ||
CiU/JUNTS | 7 | 7 | 7 | 5 | 4 | 3 | 3 | 2 | 2 | 2 | ||||
PSC-PM-CP | 2 | 2 | 1 | 3 | 3 | |||||||||
ERC-AM | 1 | 1 | 1 | 2 | 2 | 5 | 5 | 4 | ||||||
PdP | 1 | |||||||||||||
Ind | 7 | 1 | 1 | |||||||||||
Total | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | ||
Fonts: Generalitat de Catalunya[3] |
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Josep Maria Solà i Solà | independent | 17/04/1979 | -- |
1983–1987 | Josep Maria Solà i Solà | 23/05/1983 | -- | |
1987–1991 | Josep Maria Solà i Solà | 30/06/1987 | -- | |
1991–1995 | Josep Maria Solà i Solà | 15/06/1991 | -- | |
1995–1999 | Josep Maria Solà i Solà | 17/06/1995 | -- | |
1999–2003 | Josep Maria Solà i Solà | 03/07/1999 | -- | |
2003–2007 | Josep Miquel Duró i Batalla | 14/06/2003 | -- | |
2007–2011 | Benito Fité i Vergé | 16/06/2007 | -- | |
2011–2015 | Benito Fité i Vergé | 11/06/2011 | -- | |
2015–2019 | Martí Riera Rovira | 13/06/2015 | -- | |
2019-2023 | Martí Riera Rovira | 15/06/2019 | -- | |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
El 1553 incorpora Fonollet; el 1787, Galleuda i Sallent d'Organyà; el 1857, Valldarques; el 1970, Gavarra i Montanissell.
La seva economia és fonamentalment agrícola i de ramaderia de bestiar boví. Té abundants recursos forestals i d'indústria làctica. Alguns dels seus habitants complementen els seus ingressos amb la collita dels rovellons i les tòfones.