El comtat d'Arenberg, després ducat d'Arenberg (en francès Aremberg) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Fou inicialment un burggraviat (una castellania depenent directament de l'emperador o dels grans senyors eclesiàstics); la línia de burggravis es va extingir el 1298 i va passar a la cassa dels comtes de la Mark; el comtat va passar per matrimoni el 1547 a la casa del comtes (després comtes-prínceps) de Ligne. El 1559 es va engrandir de manera notable per l'adquisició de la baronia de Sevenbergen.[1] El comtat fou reconegut com a principat imperial el 1576 i el 1644 fou elevat a ducat en favor de Felip Francesc d'Arenberg que fou també duc d'Aarschot. Fins al 1801 fou un feu immediat de l'imperi però en aquest any fou mediatitzat. El 1815 fou cedit al rei de Hannover excepte una part que incloïa el mateix burg d'Arenberg que va passar a Prússia.
Llista de senyors, comtes, comtes-prínceps i ducs d'Arenberg[modifica]
Primera casa de burggravis d'Arenberg[2][modifica]
Ulric (1032), burggravi de Colònia i senyor d'Arenberg
Francó I (1061-1074), burggravi de Colònia i senyor d'Arenberg
Arnald (1082-1135), burggravi de Colònia i senyor d'Arenberg
Francó II (1106-1135), burggravi de Colònia i senyor d'Arenberg
Enric I (1136–1159), burggravi de Colònia i senyor d'Arenberg
Gerard (vers 1159-1166 o 1167) burggravi de Colònia i senyor d'Arenberg
Enric II (1166/1167–1197), burggravi de Colònia i senyor d'Arenberg
Eberard (vers 1197-?) burggravi de Colònia i senyor d'Arenberg
Enric III (segle XIII), burggravi de Colònia i senyor d'Arenberg
Joan, senyor d'Arenberg, el 1279 va vendre el burggraviat de Colònia
Matilde (morta el 1348), senyora d'Arenberg, casada el 1299 amb el comte Engelbert II de la Mark