Corneliu Mănescu

Plantilla:Infotaula personaCorneliu Mănescu

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 febrer 1916 Modifica el valor a Wikidata
Ploiești (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juny 2000 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Bucarest (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador de Romania a França
15 març 1977 – 9 abril 1982
Diputat de la Gran Assemblea Nacional de Romania
1975 – 1980
Circumscripció electoral: Moreni
Diputat de la Gran Assemblea Nacional de Romania
1969 – 1975
Circumscripció electoral: Vălenii de Munte
Membre del Comitè Central del Partit Comunista Romanès
24 juliol 1965 – 1980
Ministre d'Afers Exteriors de Romania
21 març 1965 – 18 octubre 1972
← Avram Bunaciu – George Macovescu →
Diputat de la Gran Assemblea Nacional de Romania
1965 – 1969
Circumscripció electoral: Băicoi
Ambassador of Romania to Hungary (en) Tradueix
10 octubre 1960 – 30 maig 1961 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Bucarest Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, diplomàtic, periodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorOrganització de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista Romanès (1944–)
Provisional Council of National Unity (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Corneliu Mănescu (8 de febrer de 1916 – 28 de juny de 2000) fou un polític i diplomàtic romanès nascut a Ploieşti.

Militant del Partit Comunista Romanès abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Un cop s'instaurà el comunisme a Romania (1948) fou un dels responsables de les relacions internacional del partit, membre del Comitè Central del Partit Comunista Romanès, motiu pel qual s'integrà en el ministeri d'afers exteriors romanès. Va ser ministre d'afers exteriors de la República Popular de Romania entre els anys 1961 i 1965 i de la República Socialista de Romania entre els anys 1965 i 1972.[1] Fou president de l'Assemblea General de les Nacions Unides entre els anys 1967 i 1968 esdevenint així en el primer comunista que presidia aquest organisme.[2] Ençà de l'any 1972 (just quan Ceauşescu va començar a eliminar qualsevol oposició) fou apartat de qualsevol responsabilitat dins del Partit Comunista Romanès a causa del fet que després del traspàs de Gheorghe Gheorghiu-Dej l'any 1965 va fer costat a Gheorghe Apostol com a secretari general del PCR enfront de Nicolae Ceauşescu.[3]

L'any 1989 i coincidint amb la propera convocatòria del XIV Congrés del Partit Comunista Romanès va liderar el sector reformista del partit (que estava totalment marginalitzat) que demanava la reforma, la democratització del comunisme romanès i la renúncia de Nicolae Ceauşescu. Al març del 1989 va signar la Carta dels sis (juntament amb Alexandru Bârlădeanu, Silviu Brucan, Constantin Pârvulescu i Gheorghe Apostol (que havia estat Secretari General del PCR entre els anys 1954 i 1955) motiu pel qual va ser retingut al seu domicili, (acusat de ser un traïdor al comunisme i un espia capitalista), fins que el 22 de desembre de 1989 fou alliberat quan Nicolae Ceauşescu va fugir de Bucarest.[3] Un cop caigut el dictador romanès va formar part del govern provisional del Front de Salvació Nacional presidit per un altre antic membre del PCR, Ion Illiescu, fins que es van celebrar les eleccions legislatives el 20 de maig de 1990, moment en el qual es va retirar de la vida política romanesa.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Dragomir, Elena. Cold war perceptions : Romania's policy change towards the Soviet Union, 1960-1964, 2015. ISBN 978-1-4438-7303-1. 
  2. ↑ «Key ministries. Key Ministries».
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Petrescu, Cristina «The "Letter of the Six": on the political (sub)culture of the Romanian communist elite.». Studia Politica: Romanian Political Science Review, 2005, pàg. 355-383.


Precedit per:
Abdul Rahman Pazhwak 		President de l'Assemblea General de l'ONU
Bandera de l'ONU
1967-1968 		Succeït per:
Emilio Arenales Catalan
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corneliu Mănescu