Cristià II de Dinamarca (Nyborg, 1 de juliol de 1481 - Kalundborg, 25 de gener de 1559 (Gregorià)) va ser rei de Dinamarca i Noruega entre 1513 i 1523, i de Suècia entre 1520 i 1521 per la Unió de Kalmar.[1]
Era fill del rei Joan I de Dinamarca, va ser el darrer monarca de la Unió que aplegava els tres regnes nòrdics.[2] El 1520 va anneixionar Suècia fins que el 1523 va ser destronat per son oncle Frederic I.[2] A Suècia se'l recorda amb el malnom de Cristià el Tirà.
Es va casar amb Isabel d'Àustria, filla de Felip el Bell i Joana I de Castella. Pel seu casament fou cunyat de Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluís II d'Hongria i Joan III de Portugal. La parella va tenir sis fills. Només tres van sobreviure els anys primerencs: