Curlàndia

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Kurzeme
Curlàndia
1561 – 1795

Escut de

Escut

Ubicació deLocalització de Curlàndia el 1740
Informació
CapitalJelgava
Idioma oficialAlemany (letó més comuna)
Període històric
Guerra de Livònia1561
Incorporació a Rússia1795
Política
Forma de governNo especificat

Curlàndia (en letó, Kurzeme; en livonià: Kurāmō; en estonià Kuramaa; en lituà: Kuršas; en samogitià: Kuržemė; en finlandès: Kuurinmaa; en rus, Курляндия, transcrit: Kurlàndia; en polonès: Kurlandia; en alemany i suec, Kurland, i en llatí: Curonia/Couronia), és una regió que constitueix actualment la major part de l'oest de Letònia.

Situació geogràfica

[modifica]

Situada en el golf de Riga, als marges del mar Bàltic, ocupa 26.000 km² aproximadament.

Població

[modifica]

Poblada originàriament per curs (o kurs) i livonians (o livs), en l'actualitat letons i lituans són els principals grups de població. La capital històrica era Mitau (l'actual Jelgava).

Història

[modifica]

En 1048 els danesos construïren a la zona una església cristiana, i en 1158 s'hi assentaren comerciants alemanys. A principis del segle xiii el territori fou dominat per membres de l'orde militar i religiosa dels Cavallers de Lituània (més tard els Cavallers de l'Orde Teutònic).

En 1234 es va fundar un bisbat que aviat va ser incorporat a Lituània, l'estat dels Cavallers Teutònics. En 1561, quan la Reforma protestant va haver guanyat adeptes i després de la derrota dels Cavallers Teutònics per les tropes del tsar Ivan el Terrible de Rússia (un succés que va dur a la dissolució de l'orde), Curlàndia es va convertir en el ducat de Curlàndia i Semigàlia sota control de Polònia. La regió va caure sota influència russa a principis del segle xviii quan Anna Ivanovna, tsarina de Rússia entre 1730 i 1740,es va casar amb el duc de Curlàndia. Més tard, en 1795, després de la tercera partició de Polònia, es va convertir en província russa. En 1919 va passar a formar part de l'estat independent de Letònia, que entre 1940 i 1991 va pertànyer a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).

Entrada al palau de Rundale, seu dels ducs sobirans de Curlàndia.

Ducs de Curlàndia

[modifica]
Article principal: Llista de les Duquesses de Curlàndia i Semigàlia

Nova Curlàndia

[modifica]
Article principal: Imperi colonial de Curlàndia

Curlàndia va ser l'estat més petit i allunyat d'Amèrica que hi va mantenir possessions colonials en aquest continent, principalment a l'illa de Tobago, entre 1642 i 1689. La colònia, coneguda com a Nova Curlàndia, va ser abandonada finalment a causa dels problemes viscuts en la metròpoli, pel que des de llavors el seu domini es va considerar lligat al de la veïna illa de Trinitat.

Referències i publicacions

[modifica]
  • Murray, John, Russia, Poland, and Finland, - Handbook for Travellers, 3rd revised edition, London, 1875. (Inclou Curlàndia).
  • Hollmann,H, Kurlands Agrarverhältnisse, Riga, 1893.
  • Seraphim,E, Geschichte Liv-, Esth-, und Kurlands, Reval, 1895-1896 (2 vols).
  • Christiansen, Eric, The Northern Crusades - the Baltic & the Catholic Frontier 1100-1525, London, 1980, ISBN 0-333-26243-3
  • Hiden, John, The Baltic States and Weimar Ostpolitik, Cambridge University Press, 1987, ISBN 0-521-32037-2
  • Kirby, David, Northern Europe in the Early Modern Period - The Baltic World 1492 -1772, Longman, London, 1990, ISBN 0-582-00410-1
  • Hiden, John W., & Patrick Salmon, The Baltic Nations & Europe, Longman, London, 1991, ISBN 0-582-08246-3
  • Haupt, Werner, Army Group North: The Wehrmacht in Russia 1941-1945, Schiffer Publishing, Atglen, PA.,1997. ISBN 0-7643-0182-9

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Curlàndia

Vegeu també

[modifica]