Donna Reed

Donna Reed

Donna Reed a See Here, Private Hargrove (1944)
Biografia
Naixement	(en) Donna Belle Mullenger 27 gener 1921 Denison (Iowa)
Mort	14 gener 1986 (64 anys) Beverly Hills (Estats Units d'Amèrica)
Causa de mort	càncer de pàncrees
Sepultura	Cementiri Westwood Village Memorial Park
Formació	Los Angeles City College
Alçada	1,61 m
Activitat
Ocupació	actriu de televisió, actriu, actriu de cinema, activista per la pau
Activitat	1941 - 1985
Partit	Partit Republicà dels Estats Units
Família
Cònjuge	Tony Owen (1945–1971) William J. Tuttle (1943–1945)
Premis
(2021)  Iowa Women's Hall of Fame ^(en) (1962)  Globus d'Or a la millor actriu en sèrie de televisió dramàtica, per l'obra The Donna Reed Show (1953)  Oscar a la millor actriu secundària, per l'obra D'aquí a l'eternitat  estrella al Passeig de la Fama de Hollywood

Donna Reed (Denison (Iowa), 27 de gener de 1921 - Beverly Hills, Los Angeles, Califòrnia, 14 de gener de 1986) fou una actriu estatunidenca de gran popularitat a les dècades de 1950 i 1960 pels seus treballs en el cinema i la televisió.^[1][2]

Va debutar a la pantalla gran el 1941, però no és fins a mitjans de 1945 quan el seu rostre comença a ser reconegut entre crítics i espectadors de cinema. Generalment se la recorda per dos títols que immortalitzen el seu pas pel cel·luloide: Que bonic que és viure (1946) i D'aquí a l'eternitat (1953), amb la qual guanyà l'Oscar a la millor actriu secundària.^[1]

Biografia

Donnabelle Mullenger va néixer en una granja de la localitat de Denison, Iowa, filla de William Richard Mullenger i Hazel Jane Shiva. Ja de jove, Donna va destacar per la seva gran bellesa, guanyant alguns concursos de mis de províncies. Després d'acabar l'institut es va traslladar a Califòrnia per estudiar a la Universitat de Los Angeles, on va ser escollida Reina del Campus. Aquest títol li va valer per anar a una sessió fotogràfica les imatges de la qual van ser repartides per diverses revistes de la ciutat. A més de les seves incursions com a model fotogràfica, Donna va aconseguir debutar al teatre universitari.

Les fotografies van portar a ser contractada per la Metro-Goldwyn-Mayer l'any 1941, aconseguint aparèixer en papers secundaris en pel·lícules com The Get-Away (1941) o The Bugle Sounds (1942). El pas ferm i progressiu en la importància dels seus personatges es va apreciar en títols com Shadow of The Thin Man (1941) de W.S. van Dyke, The Courtship Of Andy Hardy (1942) amb Mickey Rooney, The Human Comedy (1943) de Clarence Brown, See Here, Private Hargrove (1944) de Tay Garnett, They Were Expendable (1945) de John Ford o The Picture of Dorian Gray (1945) d'Albert Lewin. Durant aquesta etapa d'assentament a Hollywood, Donna es va casar el 1943 amb el maquillador William Tuttle, de qui es va divorciar dos anys després.

L'any 1946 va aconseguir la fama gràcies a la pel·lícula de Frank Capra Que bonic que és viure, un film nadalenc al costat de James Stewart que es va convertir ràpidament en un clàssic. Posteriorment van arribar altres títols com Green Dolphin Street (1947) de Victor Saville, Beyond Glory (1948) de John Farrow i Chicago Deadline (1949) de Lewis Allen.

El 1947 obté un fracàs comercial amb un luxós melodrama on compartia protagonisme amb Lana Turner i Van Heflin titulat Green Dolphin Street, i dos anys més tard obté un altre revés a taquilla amb Chicago Deadline (on interpretava la dona d'Alan Ladd), avui considerada un petit clàssic del suspens. Això no significa que disminueixi la seva popularitat, ja que en els anys següents roda diversos èxits del thriller, el western o el cinema d'aventures que ens permeten apreciar el seu bon fer interpretatiu: El nus del penjat el 1952, al costat de Randolph Scott i Lee Marvin; D'aquí a l'eternitat, Raiders of the Seven Seas amb John Payne i The Caddy (tercera comèdia de Dean Martin i Jerry Lewis com a parella) el 1953; Horitzons blaus (en companyia de Charlton Heston i Fred McMurray) i The Benny Goodman Story el 1955; Més enllà de Mombasa i Backlash (al costat de Richard Widmark) el 1956, etc.

Destaquen d'aquesta època, per sobre de tot, el seu paper de prostituta a D'aquí a l'eternitat (1953) que li valdria l'Oscar a la millor actriu secundària, el drama costumista Saturday's hero (1951), amb John Derek, la fallida però gens menyspreable adaptació de la novel·la de Francis Scott Fitzgerald The Last Time I Saw Paris (1954), on Richard Brooks la dirigia en un repartiment completat per Elizabeth Taylor, Van Johnson i Walter Pidgeon, o l'intel·ligent western dramàtic A tres hores de la veritat (1954) d'Alfred Werker, al coswtat de Dana Andrews.

A partir de 1959, Donna Reed es va centrar en el món de la televisió amb el seu The Donna Reed Show (1959-1966), trobant el mitjà idoni d'encarnar la mestressa de casa mitjana nord-americana, que li valdria la nominació al premi Emmy durant 4 anys consecutius, sense aconseguir-lo. A partir d'aquí, les seves aparicions a la televisió van ser cada vegada més freqüents, fins i tot en els seus últims anys va substituir Barbara Bel Geddes en el paper de Miss Ellie en la cèlebre sèrie Dallas en la temporada 1984-1985. Això, unit a altres factors, va provocar una baixada d'audiència de la sèrie, i quan Bel Geddes va recuperar la salut, Reed va ser acomiadada tot i no haver completat el seu contracte. La seva irada reacció va ser demanar als productors, el que va provocar un sonat escàndol.

Filmografia

Donna Reed en una portada del Yank Magazine.

Donna Reed a Shadow of the Thin Man (1941).

Donna Reed amb Jimmy Stewart i Karolyn Grimes a Que bonic que és viure (1946).

Cinema
Any	Títol	Paper	Notes
1941	The Get-Away	Maria Theresa 'Terry' O'Reilly	Títol alternatiu: The Getaway
	Shadow of the Thin Man	Molly
	Babes on Broadway	Jonesy's Secretary	No acreditada
1942	Personalities		No acreditada
	The Bugle Sounds	Sally Hanson
	The Courtship of Andy Hardy	Melodie Eunice Nesbit
	Mokey	Anthea Delano
	Calling Dr. Gillespie	Marcia Bradburn
	Apache Trail	Rosalia Martinez
	Eyes in the Night	Barbara Lawry
1943	The Human Comedy	Bess Macauley
	Dr. Gillespie's Criminal Case	Marcia Bradburn	Títol alternatiu: Crazy to Kill
	The Man from Down Under	Mary Wilson
	Thousands Cheer	Customer in Red Skelton Skit
1944	See Here, Private Hargrove	Carol Holliday
	Gentle Annie	Mary Lingen
1945	The Picture of Dorian Gray	Gladys Hallward
	They Were Expendable	Tinent Sandy Davyss
1946	Faithful in My Fashion	Jean Kendrick
	Que bonic que és viure (It's a Wonderful Life)	Mary Hatch Bailey	Títol alternatiu: Frank Capra's It's a Wonderful Life
1947	Green Dolphin Street	Marguerite Patourel
1948	Beyond Glory	Ann Daniels
1949	Chicago Deadline	Rosita Jean D'Ur
1951	Saturday's Hero	Melissa	Títol alternatiu: Idols in the Dust
1952	Scandal Sheet	Julie Allison	Títol alternatiu: The Dark Page
	El nus del penjat (Hangman's Knot)	Molly Hull
1953	Trouble Along the Way	Alice Singleton	Títol alternatiu: Alma Mater
	Raiders of the Seven Seas	Alida
	D'aquí a l'eternitat (From Here to Eternity)	Alma "Lorene" Burke	Guanyadora: Oscar a la millor actriu secundària
	The Caddy	Kathy Taylor
	Febre de venjança (Gun Fury)	Jennifer Ballard
1954	They Rode West	Laurie MacKaye
	A tres hores de la veritat (Three Hours to Kill)	Laurie Mastin
	L'última vegada que vaig veure París (The Last Time I Saw Paris)	Marion Ellswirth/Matine
1955	Horitzons blaus (Far Horizons)	Sacajawea	Títol alternatiu: The Untamed West
	The Benny Goodman Story	Alice Hammond
1956	Ransom!	Edith Stannard	Títol alternatiu: Fearful Decision
	Backlash	Karyl Orton
	Més enllà de Mombasa (Beyond Mombasa)	Ann Wilson
1958	The Whole Truth	Carol Poulton
1974	Yellow-Headed Summer
Televisió
Any	Títol	Paper	Notes
1954	The Ford Television Theatre	Lydia Campbell	1 episodi
1955	Tales of Hans Anderson		1 episodi
1957	General Electric Theater	Rayna	1 episodi
	Suspicion	Letty Jason	1 episodi
1958-1966	The Donna Reed Show	Donna Stone	275 episodis
1979	The Best Place to Be	Sheila Callahan	telefilm
1983	Deadly Lessons	Miss Wade	telefilm
1984	The Love Boat		2 episodis
1984-1985	Dallas	Eleanor "Miss Ellie" Southworth Ewing Farlow	24 episodis

Referències

1. «Donna Reed» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r desembre 2020].
2. «Donna Reed: Biografía y filmografía» (en castellà). Aloha Criticón, 17-07-2016. [Consulta: 1r desembre 2020].

Enllaços externs

• Donna Reed (1921–1986) a IMDB
• The Donna Reed Foundation for the Performing Arts
• The Donna Reed Show Arxivat 2008-01-09 a Wayback Machine.
• Fotografies