Dragó vermell

Infotaula d'ésser viuDragó vermell
Synchiropus phaeton Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198638 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSyngnathiformes
FamíliaCallionymidae
GènereSynchiropus
EspècieSynchiropus phaeton Modifica el valor a Wikidata
((Günther, 1861)[1][2][3])
Nomenclatura
Sinònims
ProtònimCallionymus phaeton Modifica el valor a Wikidata

El dragó vermell o la guineu vermella (Synchiropus phaeton) és una espècie de peix de la família dels cal·lionímids i de l'ordre dels perciformes.[5]

Morfologia

[modifica]

Cos allargat, subcilíndric, amb la part anterior i el cap aplanats. Els ulls, situats a la part superior del cap, són molt grossos i l'espai interorbitari és molt reduït. Els llavis són carnosos, el superior prominent. L'esperó preopercular té únicament dues puntes. La primera aleta dorsal té 4 radis simples; la segona en té 8 o 9, tots bífids. L'aleta anal té 8 o 9 radis simples. En els mascles són filamentosos els extrems del darrer radi de la segona dorsal i de l'anal i els radis centrals de la caudal. En els adults no hi ha una membrana que uneixi el darrer radi de la primera aleta dorsal amb la superfície del dors. Cos de color gris rosaci o taronjat, clapejat de nombroses taquetes brunes. La membrana entre els radis tercer i quart de la primera aleta dorsal té una característica taca negra. Sobre el marge de l'aleta anal hi ha una franja negrosa, també present en el marge inferior de la caudal. La llargada màxima dels mascles és de 18 cm, de 12 cm la de les femelles (els valors habituals són de 10 a 14 cm i de 6 a 10 cm, respectivament).[6][7][8]

Reproducció

[modifica]

Els ous i les larves són pelàgics.[9]

Alimentació

[modifica]

Menja petits invertebrats del fons marí, principalment cucs, caragols i crustacis.[7]

Depredadors

[modifica]

A les Illes Açores és depredat per Conger conger.[10]

Hàbitat i distribució geogràfica

[modifica]

És un peix marí, de clima subtropical i demersal que viu entre 80-848 m de fondària[7][11] sobre fons sorrencs o fangosos.[6] Es troba a l'Atlàntic (des de Portugal -incloent-hi les Illes Açores i Madeira[12]- fins a la part meridional del golf de Guinea -incloent-hi el Gabon-) i la Mediterrània septentrional des de Gibraltar a Israel (llevat de la part nord de les mars Egea i Adriàtica).[13][7][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30]

Observacions

[modifica]

És territorial i els mascles són agressius els uns amb els altres, però inofensius per als humans.[7]

Referències

[modifica]
  1. Gill T. N., 1859. On the genus Callionymus of authors. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 11. 128-130.
  2. BioLib (anglès)
  3. Günther, A., 1861. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the acanthopterygian fishes in the collection of the British Museum. 3. Gobiidae, Discoboli, Pediculati, Blenniidae, Labyrinthici, Mugilidae, Notacanthi. Londres. Cat. Fishes v. 3: i-xxv + 1-586 + i-x.
  4. Catalogue of Life Arxivat 2014-08-11 a Wayback Machine. (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 Duran i Ordinyana, Miquel, 2010. Noms i descripcions dels peixos de la mar catalana. Tom II. Osteïctis (2a part). Palma: Editorial Moll, 379 p. (Monografies científiques;9). Pàg. 182.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 FishBase (anglès)
  8. Fricke, R., 1986. Callionymidae. p. 1086-1093. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.
  9. Fricke, R., 1986. Callionymidae. p. 1086-1093.
  10. FishBase (anglès)
  11. Mytilineou, C., C.-Y. Politou, C. Papaconstantinou, S. Kavadas, G. D'Onghia i L. Sion, 2005. Deep-water fish fauna in the Eastern Ionian Sea. Belg. J. Zool., 135(2): 229-233.
  12. Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  13. Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.
  14. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  15. Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  16. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  17. Borges, T.C., S. Olim i K. Erzini, 2003. Weight-length relationship for fish species discarded in commercial fisheries of the Algarve (southern Portugal). J. Appl. Ichthyol. 19(6):394-396.
  18. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  19. Davis, W.P i R. Fricke, 1990. Callionymidae. p. 921-924. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  20. Fischer, W., M.-L. Bauchot i M. Schneider, (eds.). 1987. Fiches FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. (Révision 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de Pêche 37. FAO, Roma. 1529 p.
  21. Fock, H., F. Uiblein, F. Köster i H. von Westernhagen, 2002. Biodiversity and species-environment relationships of the demersal fish assemblage at the Great Meteor Seamount (subtropical NE Atlantic), sampled by different trawls. Mar. Biol. 141:185-199.
  22. Gomes, T.M., E. Sola, M.P. Grós, G. Menezes i M.R. Pinho, 1998. Trophic relationships and feeding habits of demersal fishes from the Azores: importance to multispecies assessment. ICES C.M. 1998/O: 7.
  23. Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  24. Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  25. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  26. Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  27. Sanches, J.G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p.
  28. Shcherbachev Yu, N., E.I. Kukuev i V.I. Shlibanov, 1985. Composition of the benthic and demersal ichthyocenoses of the submarine mountains in the southern part of the North Atlantic Range. J. Ichthyol. 25:110-125.
  29. Whitehead, P.J.P., M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.), 1986. Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vols. I-III:1473 p.
  30. GBIF (anglès)

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]