Emilio Lledó Íñigo

Emilio Lledó Íñigo

(2019)
Biografia
Naixement	5 novembre 1927 (97 anys) Sevilla (Espanya)
Formació	Universitat de Madrid Universitat de Heidelberg
Director de tesi	Santiago Montero Díaz
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Ocupació	filòsof, assagista, escriptor, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Madrid Universitat de La Laguna Universitat de Barcelona Universitat de Heidelberg Universitat Nacional d'Educació a Distància
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola
Obra
Estudiant doctoral	Armando Segura Naya
Família
Cònjuge	Montserrat Macau Matas
Premis
(2020)  Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2019)  Medalla al Mèrit en la Recerca i en l'Educació Universitària (2016)  Medalla d'Or de la Universitat de Barcelona (2015)  Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats (2014)  doctor honoris causa per la Universitat de Lleida (2014)  Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2005)  Creu d'Oficial de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya (2005)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (2004)  Premi Internacional Menéndez Pelayo (1998)  doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears (1992)  Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles (1987)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi  Premi Humboldt

Emilio Lledó Íñigo (Sevilla, 5 de novembre de 1927) és un filòsof espanyol.^[1]

Biografia

Emilio Lledó va néixer a Sevilla el 1927, encara que amb sis anys es va traslladar al districte madrileny de Vicálvaro. Es va llicenciar en filosofia a la Universitat de Madrid el 1952. Li van concedir una beca de la fundació Alexander von Humboldt-Stiftung i va conèixer Hans-Georg Gadamer, Karl Löwith i Otto Regenbogen, qui va encaminar-lo cap a la filologia clàssica.^[2]

«

Dialogar amb els clàssics és sempre una meravella, i si és possible més encara en moments de soledat. Em reconforta molt enmig d'aquest caos que no arribo a comprendre.

»

El 1955 es va incorporar a la Universitat de Madrid com ajudant de Santiago Montero Díaz. El 1964 va obtenir la càtedra de fonaments de filosofia i història dels sistemes filosòfics de la Universitat de La Laguna, traslladant-se, el 1967, a la Universitat de Barcelona fins al 1978, any que es va traslladar a la Universitat Nacional d'Educació a Distància de Madrid, on hi va ensenyar fins a la jubilació.

Va ser llavors quan començar a escriure més a fons el que durant tota la seva vida havia estat matèria de classes. Així, doncs, va conformar una obra que queda avui com a exemple del pensament multidisciplinari: e l'epicureisme a l'educació, del llenguatge al pont que uneix l'hel·lènic amb el present, de l'ètica a la felicitat, de l'amistat al mecanisme silent de l'escriptura.^[3]

El 1988 va ser nomenat membre vitalici de l'Institut per a Estudis Avançats de Berlín, ciutat en què es va establir durant tres anys a partir de 1990, i en la que va rebre el premi Alexander Von Humboldt del govern d'Alemanya. Escollit membre de la Real Academia Española de la Lengua l'11 de novembre de 1993, en va prendre possessió el 27 de novembre de 1994, ocupant la butaca «ela minúscula» i el càrrec d'Acadèmic Bibliotecari, amb la comesa de fixar adequadament els termes de la filosofia al Diccionario de la lengua española.

Pensament

El seu treball intel·lectual es mou entre la interpretació de textos claus de la història de la filosofia, i la meditació teòrica sobre aquesta labor d'interpretació. Està arrelat en el corrent hermenèutic i considera que el llenguatge és l'element essencial en el pensar i en l'instal·lar-se de l'home en la societat o en la naturalesa. La filosofia no és sinó la meditació sobre tal instal·lació, i la història de la filosofia s'entén com «memòria col·lectiva» del complex procés seguit per la humanitat.

«

Entre tant excés d'informació, de paraules refregides, i pitjor encara, entre tanta desinformació, la ciutadania ha de poder plantejar-se les preguntes pròpies d'una ment lliure: qui ens diu la veritat, qui ens enganya, qui ens vol manipular.

»

Obra publicada

• El concepto 'poíesis' en la filosofía griega. Heráclito, Sofistas, Platón, 1961.
• Filosofía y lenguaje, 1970.
• La filosofía, hoy, Salvat, 1975.
• Lenguaje e historia, Dykinson, 1978.
• La memoria del logos, Taurus, 1984.
• El Epicureísmo, Editorial Taurus, Madrid, 1984.
• El silencio de la escritura, 1991.
• El surco del tiempo: meditaciones sobre el mito platónico de la escritura y la memoria, Crítica, 1992
• Memoria de la ética, 1994.
• Días y libros. Pequeños artículos y otras notas, 1994.
• Palabras entrevistas, Junta de Castilla y León, 1997.
• Imágenes y palabras: ensayos de humanidades, Taurus, 1998.
• Elogio de la infelicidad, 2005.^[4]
• Ser quien eres. Ensayos para una educación democrática, Prensas Universitarias de Zaragoza, 2009.
• El marco de la belleza y el desierto de la arquitectura, Biblioteca Nueva, 2009.
• El origen del diálogo y de la ética. Una introducción al pensamiento de Platón y Aristóteles, Editorial Gredos, 2011.
• Los libros y la libertad, RBA, 2013.
• Palabra y humanidad, KRK, 2015.
• Pensar es conversar. Diálogo entre filósofos, amb Manuel Cruz, RBA, 2015.
• Fidelidad a Grecia, 2015.
• Dar razón. Conversaciones, KRK, 2017.
• Sobre la educación, Taurus, 2018.^[5]
• Palabras en el tiempo. Abecedario filosófico, 2019.^[6]

Reconeixements

• El 1992 va rebre el Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles, per l'obra El silencio de la escritura.^[7]
• En 2004 se li va atorgar el XVIII Premi Internacional Menéndez Pelayo en reconeixement a la seva trajectòria com investigador i docent en el domini de les Humanitats.^[8]
• En 2007 li va concedir el II Premi Fernando Lázaro Carreter creat per la Fundació Germán Sánchez Ruipérez.^[9][10]
• El 2014 va rebre el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles.^[11]
• El maig de 2015 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats.^[12]

Referències

1. de Llano, Pablo. «Emilio Lledó: “Ojalá el virus nos haga salir de la caverna, la oscuridad y las sombras”», 28-03-2020. [Consulta: 29 març 2020].
2. Piñeiro, Raquel «28 frases de Emilio Lledó que sirven para ser mejores, más justos y más felices». El País [Madrid], 07-11-2018. ISSN: 1134-6582.
3. Ruiz Mantilla, Jesús. «Emilio Lledó en La 2: Lo bello es difícil». El País, 26-03-2020. [Consulta: 29 març 2020].
4. «Emilio Lledó». [Consulta: 29 març 2020].
5. «Lo importante es crear libertad y capacidad de pensar». Filosofía&Co, 01-03-2018. [Consulta: 29 març 2020].
6. «Cirpiano Játiva: "Palabras en el tiempo. Abecedario filosófico de Emilio Lledó" (Historias de papel)». RNE, 02-03-2019. [Consulta: 29 març 2020].
7. «Miguel Artola y Emilio Lledó reciben los premios nacionales de Historia y Ensayo». La Vanguardia (Hemeroteca), 04-06-1992, pàg. 43 [Consulta: 2 febrer 2018].
8. Garzón, Raquel «Emilio Lledó rescata en un emocionado discurso el valor de la palabra amistad». El País, 30-07-2004 [Consulta: 2 febrer 2018].
9. «Emilio Lledó galardonado con el II Premio Fernando Lázaro Carreter, creado por la Fundación Germán Sánchez Ruipérez». Europa Press, 05-07-2007 [Consulta: 2 febrer 2018].
10. Juan, Cruz «Lledó y la amistad». El País [Madrid], 06-07-2007. ISSN: 1134-6582.
11. «Emilio Lledó, Premio Nacional de las Letras 2014». RTVE, 18-11-2014 [Consulta: 2 febrer 2018].
12. «El filòsof Emilio Lledó guanya el Premi Princesa d'Astúries de comunicació i humanitats 2015». 324.cat, 20-05-2015. [Consulta: 20 maig 2015].

Enllaços externs

• Emilio Lledó a Filosofia.org

Premis i fites
Precedit per: Martí de Riquer i Morera Aproximació al Tirant lo Blanc	Premi Nacional d'Assaig 1992	Succeït per: José Antonio Marina Elogio y refutación del ingenio
Precedit per: Joaquín Calvo Sotelo	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira l 1994-	Succeït per: '
Precedit per: Nélida Piñón	Premi Internacional Menéndez Pelayo 2004	Succeït per: Mario Benedetti
Precedit per: Luis Goytisolo i Gay	Premi Nacional de les Lletres Espanyoles 2014	Succeït per: Carme Riera Guilera