Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 gener 1933 Riga (Letònia) |
Mort | 11 juliol 2022 (89 anys) |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Tübingen |
Activitat | |
Ocupació | egiptòleg, arqueòleg, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Basilea |
Membre de |
Erik Hornung (Riga, Letònia, 1933) és un egiptòleg suís.
Va emigrar a Alemanya el 1939 després de la invasió soviètica del seu país. Entre 1952 i 1956 estudia Filologia Germànica a Tübingen i Göttingen. Més tard, s'especialitza en egiptologia amb una tesi sobre la nit i les tenebres en la cosmovisió egípcia. Entre 1958 i 1960 treballa com a investigador a l'Institut Arqueològic Alemany del Caire. De tornada a Alemanya, a partir de 1963 desenvolupa la seva tasca docent, primer a la Universitat de Münster i després al Seminari egiptològic de la Universitat de Basilea, on és professor entre 1967 i 1998, i professor emèrit des de llavors. Després de la unificació d'Alemanya és nomenat director de la prestigiosa revista Zeitschrift für Ägyptische Sprache und Altertumskunde, la més antiga d'aquesta disciplina, fundada el 1863. És membre de l'Institut Arqueològic Alemany.
Com a investigador, s'ha ocupat especialment dels textos funeraris de l'Imperi Nou, i ha transcrit els existents en les tombes KV1 (Ramsès VII), KV2 (Ramsès IV), i KV17 (Seti I).[1] l'egiptòleg Jan Assmann ha comparat la tasca de Hornung com a investigador i divulgador de la cosmologia esotèrica egípcia, recollida en obres com el Llibre de l'Amduat, amb la de Gershom Scholem en el camp de la Càbala.[2]