Ernst Stückelberg

Ernst Stückelberg

Biografia
Naixement	(de) Johann Melchior Ernst Karl Gerlach Stückelberg 1r febrer 1905 Basilea (Suïssa)
Mort	4 setembre 1984 (79 anys) Ginebra (Suïssa)
Sepultura	Cementiri dels Reis o de Plainpalais, secteur 2, tombe 122 ^46° 12′ 07″ N, 6° 08′ 09″ E / 46.201967°N,6.135724°E / 46.201967; 6.135724
Formació	Universitat de Múnic (1924–1925) Gymnasium am Münsterplatz (–1923) Universitat de Basilea (1923–1928)
Tesi acadèmica	Photographische Bestimmung von Kathodentemperaturen im elektrischen Lichtbogen  (1927 )
Director de tesi	August Hagenbach
Activitat
Ocupació	físic teòric, físic, professor d'universitat, matemàtic
Ocupador	Universitat de Lausana (1942–1975) Universitat de Ginebra (1934–1975) Universitat de Zúric, Privatdozent (1933–1934) Universitat de Basilea (1932–1933) Universitat de Princeton (1928–1932)
Obra
Obres destacables Acció de Stueckelberg Interpretació de Feynman-Stueckelberg Fórmula de Landau-Zener-Stueckelberg
Estudiant doctoral	Gregory Wannier, Marcel Guenin, Constantin Piron, André Petermann, Henri Ruegg, Dominique Rivier, Thomas Green, Paul Scheurer, Gérard Wanders, Jean Patry i Pierre Bouvier
Localització dels arxius	Bibliothèque de Genève CH BGE Non catalogué (1985/16, 2013/3)
Família
Família	Breidenbach zu Breidenstein
Cònjuge	Elisabeth Blanche Morel Charlotte Hélène Lachat
Pares	Alfred Stückelberg i Alice Breidenbach
Parents	Ernst Stückelberg, avi
Premis
(1976)  Medalla Max Planck  membre de l'American Physical Society

Ernst Stückelberg (Basilea, 1 de febrer de 1905 - Ginebra, 4 de setembre de 1984) va ser un físic i matemàtic suís, de nom complet: Johann Melchior Ernst Karl Gerlach Stückelberg, Freiherr von Breidenbach zu Breidenstein und Melsbach.^[1]

Vida i Obra

El seu pare, Alfred Stückelberg, fou un advocat, fill d'un reconegut pintor suís. La seva mare, Alice Breidenbach, descendia d'una família aristocràtica alemanya, de la qual va heretar el títol de baró (Freiherr). Va acabar els estudis secundaris el 1923 i va començar els estudis de física a la universitat de Basilea, en la qual va obtenir el doctorat el 1927, després d'una estança a la universitat de Múnic amb Arnold Sommerfeld.^[2] A partir de 1928 va estar a la universitat de Princeton, on va conèixer el físic Philip M. Morse^[3] amb qui va escriure alguns articles conjuntament. El gener de 1932 va patir el primer atac de la malaltia mental que el va perseguir tota la vida: una psicosi maniacodepressiva.^[4] El 1932 va retornar a Suïssa on va ser breument professor de les universitats de Basilea i de Zúric, fins que el 1934 va ser nomenat professor de la universitat de Ginebra, càrrec que a partir de 1942 va compatibilitzar amb la universitat de Lausana.^[5] Oficialment es va retirar el 1975, però va continuar impartint una assignatura i participant en els seminaris del departament de física teòrica de la universitat de Ginebra i del CERN.^[6]

Malgrat els seus treballs pioners, es troben poques referències de la seva obra, en gran part no publicada.^[7] Potser el seu caràcter excèntric i la seva malaltia mental van fer que no fos gaire actiu en la propagació de la seva obra.^[8]

Son notables els seus treballs de Princeton, anteriors a 1932, sobre la dinàmica quàntica de les molècules,^[9] i els seus treballs posteriors sobre la teoria de camp unificat,^[10][11] en la qual va ser l'introductor de la idea que un positró pot ser entès com un electró que corre endarrere en el temps^[12] i en la qual va fer estudis profunds de la matriu S.^[13] Els darrers vint anys de la seva vida els va dedicar a l'estudi de la termodinàmica relativista.^[14]

Referències

1. Lacki, Ruegg i Wanders, 2009, p. 3.
2. Enz, 1986, p. 119.
3. Morse, 1977, p. 73-74.
4. Lacki, Ruegg i Wanders, 2009, p. 4.
5. Enz, 2009, p. 107.
6. Enz, 1986, p. 120.
7. Crease i Mann, 1985, p. 18.
8. Lacki, 2007, p. 246-247.
9. Lacki, Ruegg i Wanders, 2009, p. 13 i ss.
10. Lacki, Ruegg i Wanders, 2009, p. 53 i ss.
11. Cianfrani i Lecian, 2007, p. 123 i ss.
12. Lacki, Ruegg i Wanders, 2009, p. 88.
13. Lacki, Ruegg i Wanders, 2009, p. 87 i ss.
14. Lacki, Ruegg i Wanders, 2009, p. 101 i ss.

Bibliografia

• Cianfrani, F.; Lecian, O.M. «E. C. G. Stueckelberg: A forerunner of modern physics» (en anglès). Il Nuovo Cimento B, Num. 2, 2007, pàg. 123-133. DOI: 10.1393/ncb/i2007-10359-9. ISSN: 2037-4895.
• Crease, Robert P.; Mann, Charles C. «The Physicist that Physics Forgot. Baron Stueckelberg's Briliantly Obscure Career» (en anglès). The Sciences, Vol. 25, Num. 4, 1985, pàg. 18-23. DOI: 10.1002/j.2326-1951.1985.tb02927.x. ISSN: 2326-1951.
• Enz, Charles P. «Ernst Stueckelberg» (en anglès). Physics Today, Vol. 39, Num. 3, 1986, pàg. 119-121. DOI: 10.1063/1.2814942. ISSN: 0031-9228.
• Enz, Charles P. Of Matter and Spirit (en anglès). World Scientific Pub., 2009. ISBN 978-981-281-900-0. 
• Lacki, Jan «The Physical Tourist. Geneva: From the Science of the Enlightenment to CERN» (en anglès). Physics in Perspective, Vol. 9, Num. 2, 2007, pàg. 231-252. DOI: 10.1007/s00016-007-0327-5. ISSN: 1422-6944.
• Lacki, Jan; Ruegg, Henri; Wanders, Gérard. E.C.G. Stueckelberg, An Unconventional Figure of Twentieth Century Physics (en anglès). Birkhäuser, 2009. ISBN 978-3-7643-8877-5. 
• Morse, Philip M. In at the Beginnings: A Physicist's Life (en anglès). The MIT Press, 1977. ISBN 0-262-13124-2. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ernst Stückelberg» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Wanders, Gérard. «A portrait of Stueckelberg as a young man». Schweizerische Physikalische Gesellschaft, 2010. [Consulta: 17 setembre 2021]. (anglès)
• «Ernst Stueckelberg». Physics Today, 2017. [Consulta: 17 setembre 2021]. (anglès)
• «E. Stueckelberg, professeur ordinaire en sciences, université de Genève, 1984». Université de Genève, 1984. [Consulta: 17 setembre 2021]. (francès)