Espion, lève-toi | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Yves Boisset |
Protagonistes | |
Guió | Yves Boisset, Michel Audiard i Claude Veillot |
Música | Ennio Morricone |
Fotografia | Jean Boffety |
Muntatge | Albert Jurgenson |
Dades i xifres | |
País d'origen | França i Suïssa |
Estrena | 1982 |
Durada | 98 min |
Idioma original | francès |
Versió en català | Sí |
Rodatge | Zúric i Polybahn |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | cinema d'espionatge, cinema de thriller polític i thriller |
Lloc de la narració | Zúric |
Espia, desperta't (títol original: Espion, lève-toi) és una pel·lícula franco-suïssa dirigida per Yves Boisset, estrenada l'any 1982. Ha estat doblada al català.[1]
L'acció té lloc a Zúric (Suïssa), el setembre de 1981.
Sébastien Graner (Lino Ventura) és un agent secret francès del Servei de documentació exterior i de contra-espionatge (SDECE), ''adormit'' des de fa vuit anys. Dirigeix a Zuric una societat fiduciària i comparteix la vida amb Anna Gretz (Krystyna Janda), jove alemanya professora de literatura comparada, les idees esquerranes de la qual són clarament manifestes.
Un matí, sent per la ràdio que un home amb qui hi tenia una cita, Alfred Zimmer, acaba de ser abatut en un tramvia per un comando de les Brigades d'Acció Popular, grup d'ultra-esquerra amb activitat a Zuric. Rep per correus aquella mateixa tarda el llibre Vint anys després d'Alexandre Dumas, marcat a la pàgina 138, codi que el fa entendre que ha estat «despertat» pels seus superiors.
Presentant-se a la cita convinguda, té la sorpresa de ser abordat per un cert Jean-Paul Sort (Michel Piccoli), mestre d'encàrrecs en el Consell federal de Berna, que es presenta com el seu oficial. Aquest, molt ben informat sobre el passat de Graner, li demana seguir la pista Zimmer per saber per qui són controlades les Brigades d'Acció Popular.
Preocupat, Graner llança el codi de procediment d'urgència sota la forma d'una anunci en el Tages Anzeiger. Allà, és Chance qui es presenta a la cita… Aquest últim li fa comprendre que se l'ha despertat pels contactes d'Anna Gretz amb certs elements de les Brigades d'Acció Popular, repetint-li que treballa per París.[2]