Esporles
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Illes Balears | ||||
| Illa | Mallorca  | ||||
| Capital | Esporles | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 5.236 (2023) (148,37 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Esporlerí, esporlerina[1][2] | ||||
| Idioma oficial | català castellà | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 35,29 km² | ||||
| Altitud | 198 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Patrocini | Sant Pere | ||||
| Organització política | |||||
| • Batle | Miquel Ensenyat Riutort | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 07190 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 07020 | ||||
| Lloc web | ajesporles.net | ||||
.svg)
Esporles (pronunciat /əsppóɾləs/ Aspórlas) és una vila i municipi de la serra de Tramuntana de Mallorca, a les Illes Balears. Confronta amb els termes municipals de Banyalbufar, Palma, Puigpunyent i Valldemossa. El municipi compta amb quatre nuclis de població: el llogaret de l'Esgleieta, les urbanitzacions del Verger i les Rotgetes de Canet a més de la pròpia vila d'Esporles, que es divideix en la Vila Vella i la Vila Nova.[3]
Està situat a uns 15 km de Palma. Tradicionalment l'economia municipal es basava en l'agricultura i ramaderia, com es mostra en la possessió museitzada de la Granja. Avui en dia, com en la major part de les Balears, l'economia es basa en el turisme. També fou molt important la indústria tèxtil, de la qual encara en podem trobar vestigis com fàbriques o edificis tèxtils.
Etimologia
[modifica]El nom d'Esporles apareix documentat per primera vegada en la butla d'Innocenci IV de 1248; aquesta documentació tan antiga suggereix que es tracta d'un topònim anterior a la conquesta catalana (1229), juntament amb el fet que esporla no és un mot existent en català. Segons Joan Coromines, podria provenir del llatí sportŭla, diminutiu de sporta 'senalla', que al·ludiria a l'utensili per recollir els productes agraris,[4] tal vegada relacionat amb una possible existència d'una tradició manufacturera de llatra de garballó.[3] Moll coincideix amb aquesta proposta, amb la reserva de la vocal tònica, que hom esperaria que fos oberta i en canvi és tancada (Espórles, i no Espòrles).[5]
D'altra banda, el nom del llogaret de l'Esgleieta és un simple diminutiu d'esgleia, forma arcaica d'església,[6] que fa referència a l'església de Santa Maria de l'Olivar.
Geografia
[modifica]El municipi està situat al sector occidental de la serra de Tramuntana i ocupa part del vessant meridional. El terme es disposa d'una forma molt irregular i està envoltat pels municipis de Palma, Puigpunyent, Valldemossa i Banyalbufar.[3]
Conté dos nuclis antics de poblament: Esporles, localitzat al centre del terme, i l'Esgleieta, al cantó est, a més de dues urbanitzacions dels anys seixanta: el Verger i les Rotgetes. La vila d'Esporles es disposa al fons de la vall i s'articula en funció dels barris més antics com la Vila Vella, la Vila Nova i la Vileta, units per barris més moderns com els Balladors o Son Tries. Per altra banda, l'Esgleieta s'estén envoltada de les terres més planeres, on s'assoleix la cota mínima del terme.[3]
Relleu
[modifica]El relleu esporlerí és especialment accidentat i està conformat per muntanyes i comellars que conflueixen en bona part a la vall d'Esporles. La cota màxima del terme se situa a l'oest, al vessant oriental de la mola de Planícia (a 890m), mentre que la mínima la trobam a la zona est, a l'Esgleieta, on amb prou feines s'arriba als cent metres.[3]
El terme està envoltat per moles i moletons. Així, al nord, el cap del Bosquet (331 m) i els darrers estreps de la mola de Planícia marquen la partió amb Banyalbufar. El coll d'en Claret (499 m) i el moletó de Son Cabaspre (622 m) inicien la partió valldemossina, que continua cap a xaloc seguint els espadats de la immensa mola de Son Pacs (731 m). Als seus peus i dins territori esporlerí se succeeixen la vall de Son Cabaspre, el moletó de Son Cabaspre (595 m) i la coma d'en Llobera. Per l'est, el terme s'obre a la zona de l'Esgleieta i travessa mínimament a l'altra banda de la carretera de Valldemossa. Els límits del sud venen marcats per la partió amb Palma, que discorre per la serra de Son Bauçà i la mola de Sarrià (448 m). A llebeig, la Fita del Ram (833 m) separa l'extensa urbanització del Verger de la vall de Superna, ja dins Puigpunyent.[3]
Flanquejant la vall principal, solcada pel torrent de Sant Pere, se succeeixen els turons com el puig de Son Bernardí, el puig de la Beata (279 m), el puig Gros (251 m), el puig de les Forques i el puig dels Moros (214 m).[3]
Història
[modifica]Època antiga
[modifica]
Època medieval
[modifica]
Època Moderna
[modifica]Fins al segle xvii a la documentació d'Esporles no apareixen els tres primers noms de barris diferenciats: la Vila Vella, la Vila Nova i la Vileta, vora l'església. Per tant, no hi ha proves de l'existència de nuclis concentrats anteriors a 1600. Fins llavors, el poblament de tot el terme era dispers i format per d'alqueries i rafals. L'historiador Joan Binimelis deixà constància (1595) que és la iglésia rural y deserta. La sua població és de las suas pocessions y alqueries y rafals, que són en número 58, sens los molins, que són 14, entre los de la Granga y los de Canet.[7] Com comentarem, els primers esments a nuclis de cases a Esporles daten del darrer quart del segle xvii, en concret de 1673, fins aleshores, no hi hauria concentracions significatives de cases, com havia passat en temps de la Mallorca musulmana i en els primers 400 anys de poblament català.[8]
La concentració de cases en viles i viletes a partir del segle xvii es relaciona amb les repercussions de la definitiva derrota forana a les guerres que mantingueren amb el ciutadans just abans d'aquest segle (la Revolta Forana i la Germania). A conseqüència de la derrota pagesa s'incrementà la pressió fiscal de Ciutat sobre la Part Forana i, amb el consegüent empobriment pagès, els forans es veren abocats a vendre les seves tinences als ciutadans. És llavors que les antigues alqueries i rafals esdevenen possessions, és a dir, propietats dels senyors que viuen a Ciutat. Aquests nous propietaris fomentaren el canvi de conreus de l'autosubsistència a l'exportació, amb l'olivar en primer lloc. És el començament de l'economia d'exportació que posarà pel davant el negoci de les compravendes al port de Palma front a les necessitats d'alimentació de la població.
Amb aquest canvi, els antics pagesos, descendents directes dels primers colons catalans, esdevengueren paulatinament jornalers que s'havien de llogar als amos que explotaven, gràcies als contractes d'arrendament, les possessions dels senyors ciutadans. Tanmateix, això només durant les èpoques en què eren requerits per les necessitats dels nous conreus, en especial l'expansiu olivar; la resta de l'any es dedicave a altres ocupacions.
Com que molts pagesos havien hagut de deixar les seves antigues cases, aparegueren, a Esporles i altres llocs de Mallorca, moltes d'agrupacions de cases que començaren a formar viles i viletes: uns nuclis primitius on s'assentaren aquests pagesos després d'haver estat desposseïts de les seves antigues explotacions pageses. El nou model de possessions senyorials ciutadades i olivareres i una incipient concentració dels antics pagesos als nuclis a Esporles es pot constatar, per primera vegada, a la documentació del segle xvii quan, als estims de 1673 i 1677, es parla ja de 20 cases a la Vila Vella, 9 a la Vileta i 15 a la Vila Nova.[9]
Època Contemporània
[modifica]
Població
[modifica]| Entitat de població | Habitants (2019) |
|---|---|
| S'Esgleieta | 455 |
| Esporles | 5.062 |
| Font: Idescat | |
Distribució de la població resident per àrea de nacionalitat
[modifica]| Àrea de nacionalitat | Valor |
|---|---|
| Espanya | 4.574 |
| UE 15 | 295 |
| Amèrica del Sud | 56 |
| Resta UE 28 | 51 |
| Resta d'Amèrica | 29 |
| Resta de nacionalitats | 26 |
| Europa no comunitària | 16 |
| Àfrica | 15 |
Organització política
[modifica]Batles constitucionals (1979 - actualitat)
[modifica]| Legislatura | Nom del batle/batlessa | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979-1983 | Bartolome Bosch | Candidatura Independent |
| 1983-1987 | Vicenç Matas | PSOE |
| 1987-1991 | Vicenç Matas | PSOE |
| 1991-1995 | Guillem Bosch | PSOE |
| 1995-1996 | Pere Trias Auli | PSM |
| 1996-1999 | Jaume Pou Reines | PP |
| 1999-2005 | Jaume Pou Reines | PP |
| 2005-2007 | Miquel Ensenyat | PSM |
| 2007-2011 | Miquel Ensenyat | PSM |
| 2011-2015 | Miquel Ensenyat | PSM |
| 2015-2019 | Maria Ramon Salas | MÉS-APIB |
| 2019-2023 | Maria Ramon Salas | PAS MÉS |
| 2023- | Josep Ferrà Terrassa | PAS MÉS |
Institucions i centres educatius
[modifica]- Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA)
- CEIP Gabriel Comas i Ribas
- IES Josep Font i Trias
- Biblioteca municipal d'Esporles
Esports
[modifica]- Camp Municipal de futbol de Son Quint
- Pavelló Municipal de Bàsquet
- Pista de tennis a Son Quint
- Voleibol sala al CEIP Gabriel Comas i Ribas
- Gimnasia rítmica al CEIP Gabriel Comas i Ribas
Festes
[modifica]- Festes de San Pere (23 al 30 de juny), les més importants. Cal destacar el popular correfoc, organitzat per la Colla de Dimonis Bocsifocs, que s'ha anat incorporant de final del segle xx i començament del xxi com un acte més dins el programa de les festes populars. Tanmateix, el correfoc no és original de cap poble de Mallorca: els seus orígens es remunten a l'antic Ball de Diables, del qual les primeres notícies escrites daten del segle xii a Tarragona.
- La Fira Dolça. Els dolços i els seus derivats són els protagonistes d'aquesta fira celebrada a Esporles del 2005 ençà. També es poden trobar parades d'artesania, exposicions, concursos, tallers de dolços per a infants, a més de parades dedicades a les brodades i un espai per als productors de cervesa artesana.
Referències
[modifica]- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Esporlerí». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». Arxivat de l'original el 11 de setembre 2016. [Consulta: 15 gener 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Esporles, Guia dels pobles de Mallorca. Mallorca: Consell de Mallorca, 2003.
- ↑ Coromines, Joan. «Esporles». Onomasticon Cataloniae.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Esporles». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Esgleieta». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles. València: Universitat de València i Institut Cartogràfic de Catalunya, 2014 [1595], p. 162.
- ↑ Albertí, Jaume; Rosselló, Ramon. Història d'Esporles. Segles XIII-XVI. Lleonard Muntaner, 1996, p. 335.
- ↑ Ferrer, Miguel. «Estructura socioeconómica de Esporles en los siglos XVI y XVII». A: Esporles. Ediciones Cort, 1973, p. 37.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
