French Cancan

Infotaula de pel·lículaFrench Cancan

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJean Renoir Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Jean Gabin
María Félix
Françoise Arnoul
Michel Piccoli
Valentine Tessier
Anna Amendola
Franco Pastorino
Édith Piaf
André Claveau
Lydia Johnson (en) Tradueix
Giani Esposito
Albert Rémy
André Numès Fils
André Philip
Anne-Marie Mersen
Annick Morice
Bruno Balp
Carine Jansen
Claude Berri
Dora Doll
Dorothée Blanck
France Roche
François Joux
Gaston Gabaroche
Gaston Modot
Henri-Jacques Huet
Henri-Roland Hercé
Hubert Deschamps
Jacques Ciron
Jacques Hilling
Jacques Jouanneau
Jacques Marin
Jacques Pills
Jaque Catelain
Jean Parédès
Jean Raymond
Jean Sylvere
Jean-Marc Tennberg
Jean-Marie Amato
Jean-Roger Caussimon
Joëlle Robin
Laure Paillette
Léo Campion
Léon Larive
Maïa Jusanova
Martine Alexis
Maurice Barnay
Max Dalban
Maximilienne
Michèle Philippe
Palmyre Levasseur
Pâquerette
Patachou
Paul Mercey
Philippe Clay
Pierre Duncan
Pierre Olaf
Pierre Moncorbier
R. J. Chauffard
René Pascal
Robert Auboyneau
Robert Mercier
Robert Thomas
Roger Saget
Rosy Varte
Sylvine Delannoy
Ursula Kübler
Valentino Garavani
Lia Amanda
Michèle Nadal
Cora Vaucaire Modifica el valor a Wikidata
ProduccióHenry Deutschmeister Modifica el valor a Wikidata
GuióJean Renoir Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGeorges Van Parys Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMichel Kelber Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorGaumont i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1955 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema musical Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatFrench cancan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0046998 FilmAffinity: 752648 Allocine: 101505 Rottentomatoes: m/french_cancan Letterboxd: french-cancan Allmovie: v18615 TCM: 75645 TMDB.org: 45213 Modifica el valor a Wikidata

French Cancan és una pel·lícula de l'any 1954 dirigida per Jean Renoir i protagonitzada per Jean Gabin i Françoise Arnoul.[1]

Argument

[modifica]

París, 1888. A Le Paravent Chinois triomfa la ballarina Lola de Castro, dita la Belle Abbesse (María Félix), la qual acompanyarà el seu amant, l'empresari Henri Danglard (Jean Gabin), al ball popular de la Reine Blanche, al turó de Montmartre. Danglard hi coneix la bella Nini (Françoise Arnoul), la qual treballa com a planxadora. Danglard veu que Nini balla amb entusiasme i gràcia el vell cancan. En un rampell, Danglard adquireix el local, que mesos després es dirà Moulin Rouge, luxós saló d'espectacles i varietats. Abans, però, matricula Nini a l'acadèmia de dansa de madame Guibole. Danglard s'enamora de la noia, la qual té xicot: Paulo (Franco Pastorino).[1]

Context històric i artístic

[modifica]

Colorista i exacerbadament artificiosa visió del despreocupat i engrescador final de segle francès, període de transició de l'impressionisme al modernisme. Sadollada de neguit, música i emoció, s'hi perceben sabors, perfums i sentiments d'un París per sempre més sobrepassat. S'experimenta amb l'estètica, es flamegen les il·lusions jovials d'uns personatges entranyables i es mostra la vivificant bellesa dels espectacles de ball. Després de quinze anys d'exili als Estats Units,[2] el cineasta Jean Renoir va retornar al cinema francès amb aquesta sentida, pictòrica i meravellosa comèdia musical. En ella s'expandeix el goig de viure, s'hi dibuixa un retrat de classes (obrers, burgesos i nobles) i s'assenyala l'intrusisme dels oportunistes (financers, banquers i polítics) en els dominis artístics. El realitzador prescindeix del realisme per a recuperar l'esperit de la Belle Époque i el cromatisme impressionista, rendint evocatiu tribut a Edgar Degas, Toulouse-Lautrec i Auguste Renoir, el seu pare, de qui rememora els anys joves.[1]

Encantadora i irresistible, a Françoise Arnoul se la segueix recordant per l'antològic personatge de Nini. Cal destacar els darrers 21 minuts: una explosió de músiques, colors i llums a l'entorn del Moulin Rouge. Édith Piaf, Patachou, Cora Vaucaire, André Claveau, una esplèndida María Félix, les ballarines del cancan i altres artistes de les varietats actuen per al públic del llegendari cabaret i per als privilegiats espectadors d'aquesta exultant i portentosa recreació.[1]

Frases cèlebres

[modifica]
«
"Diuen que el que ha comprat el solar és un príncep, i que està disposat a donar a Danglard tots els diners que necessiti per a poder obrir el Moulin Rouge. I tot per l'amor d'una ballarina!" (Un dels cambrers)[1]
 »
«
Henri Danglard:"Vols ficar-me dins d'una gàbia com un canari? T'ho adverteixo: no durarà gaire."[3]
 »
«
Lola de Castro:"Vaig néixer a Sidi Bel Abbès, a la terra de les dones boniques..."[3]
 »

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 129.
  2. ↑ Filmaffinity (castellà)
  3. ↑ 3,0 3,1 Quotes - IMDb (anglès)

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]