Foudia rubra | |
---|---|
Dades | |
Nombre de cries | 2 |
Estat de conservació | |
Espècie amenaçada | |
UICN | 22719149 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Ploceidae |
Gènere | Foudia |
Espècie | Foudia rubra (Gmelin, 1789) |
Nomenclatura | |
Protònim | Emberiza rubra |
Distribució | |
Endèmic de |
El fudi de l'illa de Maurici[1] (Foudia rubra) és una espècie d'ocell pertanyent a la família dels plocèids (Ploceidae).[2]
És monògam i manté, generalment, territoris de més d'1 hectàrea exclusivament amb un sol company, tot i que n'hi ha observacions de mascles amb més d'una femella. La reproducció té lloc des de principis de l'abril fins a les acaballes del juny, i tots dos sexes construeixen el niu. La posta consta de 2-4 ous, els quals es desclouran al cap de dues setmanes després de ser covats per la femella. El mascle ajudarà a alimentar els pollets fins a l'emplomissada i el posterior abandonament del niu. Al final de la temporada de reproducció, els adults realitzen una muda completa.[5][3]
Menja principalment invertebrats i, secundàriament, nèctar, fruits, llavors i ous d'aus i dragons.[6]
Viu a tota mena de boscos, fins i tot en aquells envaïts per espècies vegetals introduïdes. A l'illa de Maurici, les majors densitats d'aquesta espècie es troben en petites plantacions d'arbres exòtics envoltats de boscos nadius degradats. En canvi, a l'Île aux Aigrettes habita els boscos de banús de les terres baixes i els matollars costaners.[3]
Es troba al sud-oest de l'illa de Maurici i a l'Île aux Aigrettes.[3]
Les seues principals amenaces són la destrucció dels boscos on viu, la competència de Foudia madagascariensis i els nivells particularment alts de depredació dels ous per part de la rata negra (Rattus rattus) i el macaco menjacrancs (Macaca fascicularis). Els esforços per protegir aquesta espècie s'han centrat en l'establiment de poblacions en illes lliures de depredadors, com es va fer a l'Île aux Aigrettes l'any 2003 amb l'alliberament d'exemplars criats en captivitat i que ha donat molt bons resultats.[9] Altres mesures de conservació inclouen la restauració dels boscos autòctons i l'establiment de plantacions d'arbres exòtics, però no invasius (com ara, Cryptomeria japonica, el qual sembla repel·lir els depredadors mamífers).[10][11][12][13][14]