Tipus | muntanya ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Continent | Àsia ![]() | |||
Entitat territorial administrativa | Prefectura de Kaixgar (RP Xina) ![]() | |||
Localització | ![]() ![]() | |||
| ||||
Serralada | Gasherbrum ![]() | |||
Característiques | ||||
Altitud | 8.080 m ![]() | |||
Prominència | 2.155 m ![]() | |||
Isolament | 24 km ![]() | |||
Classificació dels cims | vuit mil ![]() | |||
Història | ||||
Cronologia | ||||
5 juliol 1958 | primer ascens ![]() | |||
Esport | ||||
Ruta | escalada amb neu/gel | |||
El Gasherbrum I és, amb 8.068msnm, l'onzè cim més alt de la Terra. També se'l coneix com a K5 o Hidden Peak. Es troba a la serralada del Karakoram, formant part del conjunt dels Gasherbrum.[1]
El Gasherbrum I va ser batejat com a K5 (cinquè pic del Karakoram) per Thomas George Montgomerie el 1856 quan veié els pics de la serralada del Karakoram per primera vegada.[2]
El 1892 William Martin Conway li va donar l'altre nom: Hidden Peak, en referència al fet que estava molt amagat. Aquest nom ha estat vigent fins no fa gaires anys, però la tendència a no emprar noms occidentals per les muntanyes de l'Himàlaia fa que avui dia es prefereixi anomenar-lo Gasherbrum I.[3]
Les primeres exploracions del Gasherbrum I es comparteixen amb les altres muntanyes de la zona del Baltoro, en especial el K2. El 1892 fou fotografiat per Conway. Durant l'expedició de 1909 del Duc dels Abruzzos tornà a ser fotografiat i explorat. El 1929 una nova expedició s'hi acostà. El 1934 l'Expedició Internacional a l'Himàlaia, dirigida pel suís Gunter Dyhrenfurth, explora el Gasherbrum I i II. Dos alpinistes arriben fins als 6.300 metres. El 1936 una expedició francesa arriba fins als 6.800 metres.[2]
El 1958 el Club Alpí Americà patrocinà una expedició al Gasherbrum I. S'acabaven les opcions de fer un primer vuit mil pels americans. L'expedició fou dirigida per Nich Clinch. El 5 de juliol Pete Schoening i Andy Kauffman assoliren el cim. Havien sortit del camp V (7.150 m) a les 5 de la matinada i arribaren al cim a les 3 de la tarda. Durant l'ascens empraren unes improvisades raquetes de neu quan el desnivell no era massa exigent, cosa que els permeté avançar més ràpidament.[4][5]