George Emil Palade (Iaşi, Romania, 1912 - Del Mar, Estats Units, 2008) fou un biòleg i professor universitari estatunidenc, d'origen romanès, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1974.[1]
Va néixer el 19 de novembre de 1912 a la ciutat de Iaşi, capital del comtat de Iaşi. Va estudiar medicina a la Universitat de Bucarest, on es va graduar l'any 1940 i on va exercir de professor universitari fins a la Segona Guerra Mundial. L'any 1945 va emigrar als Estats Units per ampliar els seus estudis, i l'any següent establí la seva residència definitiva en aquest país, aconseguint la nacionalitat nord-americana l'any 1952. Entre 1958 i 1973 fou nomenat professor de l'Institut Rockefeller, entre 1973 i 1990 de la Universitat Yale i el 1990 de la Universitat de San Diego. Morí el 8 d'octubre de 2008 a la ciutat estatunidenca de Del Mar, a l'estat de Califòrnia, a l'edat de 95 anys.[2]
En la seva investigació va fer estudis diversos sobre l'organització interna de les estructures cel·lulars: mitocondris, cloroplasts o aparells de Golgi entre d'altres. El seu descobriment més important, però, fou el "grànul de Palade", part del reticle endoplàsmic que posteriorment s'anomenaria ribosoma.[3][4]
L'any 1974 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, premi compartit amb Albert Claude i Christian de Duve, per haver descrit l'estructura i funcions de l'interior de les cèl·lules.[5]