Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 març 1838 Nova York |
Mort | 16 abril 1914 (76 anys) Nyack (Nova York) |
Formació | Universitat Rutgers |
Activitat | |
Camp de treball | Astronomia |
Ocupació | astrònom, matemàtic |
Ocupador | Nautical Almanac Office |
Membre de | Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (1902–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (1874–) Acadèmia reial de les ciències, lletres i belles arts de Bèlgica Reial Societat d'Edimburg Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres Acadèmia Francesa de les Ciències Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos |
Interessat en | Astronomia |
Influències | |
Premis | |
| |
George William Hill (3 de març de 1838 – 16 d'abril, de 1914), fou un astrònom i matemàtic nord-americà.
En Hill va néixer a Nova York, i es va traslladar amb la seva família a West Nyack quan tenia vuit anys. Després d'assistir a l'escola secundària, Hill es va graduar el 1859 per la Universitat Rutgers, on va ser deixeble de Theodore Strong.[1] Des de 1861 va treballar a Cambridge, Massachusetts, al Nautical Almanac Office. El seu treball es va centrar en les matemàtiques que descriuen el problema dels tres cossos, plantejant la seva famosa teoria de l'Esfera de Hill, passant a estudiar amb posterioritat la pertorbació exercida pels planetes Júpiter i Saturn en l'òrbita de la Lluna al voltant de la Terra.
En George W. Hill, va arribar a president de la American Mathematical Society l'any 1894, i ocupà aquest càrrec durant dos anys. Va ser escollit membre de la Societat Reial d'Edimburg el 1908, així com de les acadèmies de Bèlgica (1909), Christiania (1910), Suècia (1913), entre d'altres.
En George W. Hill, va morir a West Nyack, Nova York.
Els premis
En el seu honor van rebre el seu nom