Guy Ropartz

Plantilla:Infotaula personaGuy Ropartz
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJoseph Guy Ropartz
15 juny 1864 Modifica el valor a Wikidata
Guingamp (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 novembre 1955 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Lanloup (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Director Conservatoire à rayonnement régional de Strasbourg
1919 – 1929
Director conservatori regional de Nancy
1894 – 1919 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
FormacióFaculté de droit d'Angers (fr) Tradueix
Conservatoire de Paris
faculté de droit de Rennes (fr) Tradueix
Schola Cantorum de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor i professor
Membre de
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
EstilClàssic
ProfessorsThéodore Dubois, Jules Massenet i César Franck Modifica el valor a Wikidata
AlumnesLouis Thirion, Fernand Lamy i Armand Marsick Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareSigismond Ropartz Modifica el valor a Wikidata
Premis
Musicbrainz: 0fa28edb-d09c-4a53-b7df-46c3026f7770 Lieder.net: 2383 Discogs: 1848649 IMSLP: Category:Ropartz,_Guy Allmusic: mn0001641154 Modifica el valor a Wikidata

Guy Ropartz (Guingamp, Bretanya, 15 de juny de 1864 - Lanloup, Bretanya, 22 de novembre de 1955) fou un compositor bretó.

Estudià al Conservatori de París tenint per mestres a Cesar Franck, Jules Massenet i Théodore Dubois. A més, cursà, els estudis literaris en el Col·legi de Sant Xavier de Vannes, en la Universitat catòlica d'Angers i en la Facultat de dret de Rennes, llicenciant-se en aquesta en dret. El 1906 el citat Conservatori li atorgà el premi Cressent. Fou director de l'Escola de Música de Nancy (sucursal del Conservatori Nacional) i membre de la Societat Nacional de Música, de la d'Autors dramàtic, etc. Des de 1919 fou director del Conservatori d'Estrasburg.

Anàlisi tècnica

[modifica]

La música de Ropartz, resta impregnada d'un fort sabor bretó, país originari de l'autor, efectista, molt original i de brillant instrumentació, s'adapta millor al gènere simfònic que al dramàtic, el que explica la preferència de Ropartz pel primer.

Entre les seves més notables produccions cal citar:

  • Le diable couturier (1888);
  • Pêcheurs d'Islande (1893);
  • Laments;
  • Les Landes;
  • Cinq pièces brèves;
  • Carnaval;
  • Dimanche breton;
  • Première symphonie;
  • Psaume 136;
  • Fantaisie en ré majeur;
  • Deuxième symphonie;
  • La cloche des morts;
  • Troisième symphonie;
  • Pastoral et danses (1907), etc.;
  • Quatuor;
  • Adagio;
  • Pièce en si mineur (a dos pianos);
  • Ouverture, variations et finale, etc,.
  • Sous bois;
  • Le petit enfant;
  • Prière;
  • Si j'ai parlé;
  • Berceuse;
  • Quatre poèmes;
  • La légende de Saint-Nicolas;
  • Le temps de Saintes;
  • Chant d'automne, etc.;
  • Offertoire pascal;
  • Fugue en mi;
  • Sur un thème breton;
  • Offertoire funèbre;
  • Prière pour les trépassés, etc.;
  • Kyrie, Ave verum;
  • Subtuum;
  • Tu es Petrus;
  • Ego sum;
  • Le Pays, drama líric;
  • Quarte Simfonie;
  • A Marie endormie;
  • La chasse du Prince Arthur;
  • Soir sur les chaumes, per a orquestra;
  • Musiques du jardin,
  • Croquis d'été, per a piano, i diverses melodies vocals.

També és autor d'algunes obres literàries:

  • Adagiettes (1888);
  • Modes miners (1889);
  • Intermezzo (1890);
  • Les nuances (1892), totes elles escrites en vers.

En prosa va escriure:

  • Victor Massé (1886);
  • Notations artístiques (1891);
  • La Batte (1891), etc.

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guy Ropartz