Hans Hahn |
|
Naixement | 27 setembre 1879  Viena (Àustria)  |
---|
Mort | 24 juliol 1934 (54 anys) Viena (Àustria)
 |
---|
Residència | Àustria  |
---|
Formació | Universitat de Viena Universitat Tècnica de Viena Universitat de Múnic Universitat de Göttingen Universitat d'Estrasburg  |
---|
Tesi acadèmica | Zur Theorie der zweiten Variation einfacher Integrale (1902 ) |
---|
Director de tesi | Gustav von Escherich  |
---|
|
Camp de treball | Teoria de conjunts i topologia  |
---|
Lloc de treball | Viena Bonn  |
---|
Ocupació | matemàtic, topòleg, filòsof, professor d'universitat  |
---|
Ocupador | Universitat de Viena (1921–1934) Universitat de Bonn (1916–1920) Universitat de Txernivtsí (1909–1914) Universitat d'Innsbruck (1905–1906)  |
---|
Membre de | |
---|
|
Estudiant doctoral | Erwin Kruppa, Karl Menger, Kurt Gödel, Fritz Hohenberg, Witold Hurewicz, Felix Frankl, Theodor Radakovič, Marie Torhorst, Helene Strick (en) , Marie Torhorst, Heinrich Hake (en) , Walter Unger (en) , Walter Schlemper (en) i August Fröhlich (en)  |
---|
|
Pares | Ludwig Benedikt Hahn i Emma Blümel |
---|
Germans | Olga Hahn-Neurath Louise Fraenkel-Hahn  |
---|
|
|
Hans Hahn (Viena, 27 de setembre de 1879 - Viena, 24 de juliol de 1934) va ser un matemàtic austríac que va fer múltiples contribucions a l'anàlisi funcional, a la topologia, a la teoria de conjunts, al càlcul de variacions, a l'anàlisi real ia la teoria de l'ordre. Va ser a més estudiant de la Technische Hochschule a Viena.[1]
Va estudiar també a Estrasburg, Múnic i Göttingen, sent designat membre del professorat de Viena el 1905 i convertint-se en professor de matemàtiques el 1921 en aquesta mateixa universitat. Durant l'any acadèmic 1905-06, Hahn substitueix Otto Stolz a Innsbruck.
Va estar així mateix molt interessat en la filosofia i va ser membre d'un grup de discussió sobre el neopositivisme de Mach, amb Otto Neurath i Phillip Frank, abans de la Primera Guerra Mundial. El 1922, Hahn ajuda a Moritz Schlick a entrar al grup. Ben aviat acabà formant-se el Cercle de Viena, del qual Hahn fou un dels seus fundadors.[2] Aquest moviment acabaria convertint-se en el més important pel que fa a l'empirisme lògic durant la dècada dels 1920. El seu estudiant més famós va ser Kurt Gödel, la tesi va ser completada en 1929.
Les contribucions de Hahn a la matemàtica inclouen el famós teorema de Hahn-Banach i (amb independència de Banach i Steinhausen), el principi d'acotació uniforme.
- Rosenthal, Arthur. Set Functions (en anglès). Albuquerque: The University of New Mexico Press, NM, 1948 [Consulta: 11 octubre 2013].
- Hahn, Hans. Gesammelte Abhandlungen/Collected works. Band 1/Vol. 1 (en anglès). Berlín: Springer-Verlag, 1995. ISBN 978-3-211-82682-9 [Consulta: 11 octubre 2013].
- Hahn, Hans. Gesammelte Abhandlungen/Collected works. Band 1/Vol. 2 (en anglès). Berlín: Springer-Verlag, 1996. ISBN 978-3-211-82750-5 [Consulta: 11 octubre 2013].
- Hahn, Hans. Gesammelte Abhandlungen/Collected works. Band 1/Vol. 3 (en anglès). Berlín: Springer-Verlag. ISBN 978-3-211-82781-9 [Consulta: 11 octubre 2013].
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hans Hahn» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)