Hans Magnus Enzensberger

Hans Magnus Enzensberger

(2006)
Biografia
Naixement	11 novembre 1929 Kaufbeuren (República de Weimar)
Mort	24 novembre 2022 (93 anys) Múnic (Alemanya)
Causa de mort	causes naturals
Formació	Universitat de Friburg de Brisgòvia Universitat d'Hamburg Universitat d'Erlangen-Nuremberg - Philosophiæ doctor
Activitat
Camp de treball	Literatura alemanya, German-language poetry ^(en) , assaig, traducció, edició i German drama ^(en)
Lloc de treball	Múnic
Ocupació	poeta, reporter, escriptor de literatura infantil, dramaturg, periodista, escriptor, traductor, editor col·laborador
Gènere	Assaig, prosa i poesia
Nom de ploma	Linda Quilt Giorgio Pellizzi Benedikt Pfaff Andreas Thalmayr Elisabeth Ambras Serenus M. Brezengang Trevisa Buddensiek
Obra
Obres destacables (1969) The sinking of the Titanic ^(en) (1972) The Short Summer of Anarchy ^(en) (1997) The Number Devil ^(en)
Família
Cònjuge	Dagrun Enzensberger Masha Enzenberger Katharina Enzensberger
Fills	Tanaquil Enzensberger  () Dagrun Enzensberger Theresia Enzensberger  () Katharina Enzensberger
Germans	Christian Enzensberger Ulrich Enzensberger
Premis
(2002)  Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats (2002)  Premi Ludwig Börne (1998)  Premi Heinrich Heine (1997)  Ernst Robert Curtius Award ^(en) (1987)  Premi de Literatura de l'Acadèmia de Belles Arts de Baviera (1985)  Premi Heinrich Böll (1980)  Corona Daurada (1966)  Premi de la Ciutat de Nuremberg (1963)  Premi Georg Büchner (1956)  Hugo-Jacobi-Preis ^(en)  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències  Premi Roma de l'Acadèmia Alemanya Roma Villa Massimo
Signatura

Hans Magnus Enzensberger (Kaufbeuren, Alemanya, 11 de novembre de 1929 - Múnic, 24 de novembre de 2022) fou un poeta, assagista, editor i traductor alemany, considerat un dels intel·lectuals alemanys més influents i reconeguts mundialment.^[1][2] També va publicar sota el pseudònim Andreas Thalmayr.

Biografia

Nasqué a Kaufbeuren, a l'estat de Baviera. Va estudiar filologia germànica, literatura i filosofia a les Universitats d'Erlagen, Friburg i Hamburg, completant la seva formació a La Sorbona de París, on es doctorà el 1955.

Entre el 1955 i el 1957 exercí la docència i fou redactor a la ràdio de Stuttgart. Entre 1965 i 1975 fou membre del Grup 47, una prestigiosa associació literària nascuda a Alemanya després de la Segona Guerra Mundial, així mateix fundà la revista Kursbuch i des de 1985 dirigí la col·lecció literària Die andere Bibliothek («L'altra biblioteca»).

El 2002 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats.

Obra publicada

• Verteidigung der Wölfe, poemes, 1957
• Viele schöne Kinderreime, 777 poemes infantils, 1962
• Einzelheiten, assajos, 1962
• Politik und Verbrechen, assajos, 1964
• Deutschland, Deutschland unter anderem, comentari polític, 1967
• Das Verhör von Habana, prosa, 1970
• Constituents of a Theory of the Media, 1970
• Der kurze Sommer der Anarchie. Buenaventura Durrutis Leben und Tod, prosa, 1972. Traduït al català per Anna Soler amb el títol El curt estiu de l'anarquia. La vida i la mort de Buenaventura Durruti (Virus Editorial, 2015).
• Gespräche mit Marx und Engels, 1970
• Palaver. Politische Überlegungen, assajos, 1974
• Mausoleum. 37 Balladen aus der Geschichte des Fortschritts, poemes, 1975
• Polit. Brosamen, assajos, 1982
• Ach, Europa! Wahrnehmungen aus sieben Ländern, prosa, 1987
• Mittelmass und Wahn, assajos, 1989
• Zukunftsmusik, poemes, 1991
• Die Tochter der Luft, drama, 1992
• Die Große Wanderung, assajos, 1992
• Zickzack, Aufsätze, 1997
• Der Zahlenteufel. Ein Kopfkissenbuch für alle, die Angst vor der Mathematik haben, 1997. Traduït al català per Maite Alcántara amb el títol El dimoni dels nombres. Un llibre per a tots els que tenen por de les matemàtiques (Barcanova-Siruela, 1997).^[3]
• Wo warst du, Robert?, novel·la, 1998
• Leichter als Luft: Moralische Gedichte, poemes, 1999
• Schreckens Maenner: Versuch ueber den radikalen Verlierer, assaig, 2006
• Einzelheiten I & II, novel·la, 2006
• Gedichte 1950-2005, poemes, 2006
• Im Irrgarten der Intelligenz / Ein Idiotenführer, assaig, 2007
• Hammerstein oder der Eigensinn, biografia, 2008

Referències

1. «Mor Hans Magnus Enzensberger, un dels pensadors més influents del segle XX». ElNacional.cat, 25-11-2022. [Consulta: 25 novembre 2022].
2. Oltermann, Philip. «A life in writing: Hans Magnus Enzensberger». The Guardian, 15-05-2010. [Consulta: 3 agost 2014].
3. Magnus Enzensberger, Hans. El dimoni dels nombres. Traducció: Maite Alcántara. 3ª (revisada). Barcanova - Siruela, 1998-març, p. 259. ISBN 84-489-0554-7. 

Enllaços externs

• (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats 2002 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.