Henri Moissan

Henri Moissan

(1906)
Biografia
Naixement	28 setembre 1852 París
Mort	20 febrer 1907 (54 anys) París
Causa de mort	apendicitis
Sepultura	Grave of Moissan ^(en) cementiri de Père-Lachaise, 81 ^48° 51′ 48″ N, 2° 23′ 37″ E / 48.863466°N,2.39361°E / 48.863466; 2.39361
Residència	França
Religió	Judaisme
Formació	École pratique des hautes études
Director de tesi	Pierre-Paul Dehérain
Activitat
Camp de treball	Química
Ocupació	químic, farmacòleg, professor d'universitat, farmacèutic
Ocupador	La Sorbona Universitat de París
Membre de	Royal Society (1905–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1900–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1898–) Acadèmia de Ciències d'Hongria Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia Francesa de les Ciències Académie nationale de médecine Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Prussiana de les Ciències
Professors	Edmond Frémy
Obra
Estudiant doctoral	Paul Lebeau i Maurice Meslans
Família
Cònjuge	Marie Léonie Lugan Moissan
Premis
(1906)  Premi Nobel de Química (11 maig 1905)  Membre estranger de la Royal Society (1903)  medalla August Wilhelm von Hofmann (1898)  Medalla Elliott Cresson (1896)  Medalla Davy  Comandant de la Legió d'Honor  Cavaller de la Legió d'Honor  Oficial de la Legió d'Honor
Signatura

Ferdinand Frederick Henri Moissan (París, França, 1852 - íd., 1907) fou un químic i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1906.^[1]

Biografia

Va néixer el 28 de setembre de 1852 a la ciutat de París. Va estudiar al Liceu de Meaux, a l'Institut d'Agronomia de París i a l'Institut de Toxicologia de la mateixa ciutat. Va treballar al Museu Nacional d'Història Natural de París i als laboratoris d'Edmond Frémy.

Posteriorment va ser professor a l'Escola Superior de Farmàcia des de 1879, arribant a impartir química i toxicologia el 1886. Des de 1900 va ser professor de química a la Universitat de París. Va ingressar en l'Acadèmia de Ciències en 1891.

Moissan va morir sobtadament a la ciutat de París el 20 de febrer de 1907, suposadament a causa d'un atac d'apendicitis.

Recerca científica

Inicià la seva recerca al voltant del fluor el 1884, però no fou fins a l'any 1886 que va aconseguir aïllar el fluor, en forma de gas groguenc verdós, per l'electròlisi d'una solució de fluorhidrat potàssic en l'àcid fluorhídric. L'existència del fluor es coneixia des de molts anys abans, però tots els intents d'obtenir-lo havien fracassat, i fins i tot alguns investigadors havien mort en l'intent.

També va idear un forn d'arc capaç d'arribar a temperatures de 4.100 °C, que permet reduir els minerals de certs metalls, com l'urani, crom, wolframi, vanadi, manganès, titani i el molibdè.

El 1892 va donar a conèixer el seu mètode de preparació de petits diamants artificials a partir de carboni dissolt en ferro colat, el que va produir una gran sensació. Fou un dels primers a realitzar investigacions al voltant del calci, descobert l'any 1808 per Humphry Davy, aconseguint una puresa del 99% per l'electròlisi del iodur de calci (CaI₂).

El 1906 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química pels seus experiments sobre l'aïllament del fluor. Al seu retorn a París va morir sobtadament sense saber-se si els seus experiments al voltant del fluor hi van contribuir.

Referències

1. Laylin, James K. Nobel Laureates in Chemistry, 1901-1992. Chemical Heritage Foundation, 30 d'octubre de 1993, p. 35–41. ISBN 978-0-8412-2690-6 [Consulta: 27 agost 2017]. 

Enllaços externs

• «Henri Moissan» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.