Henri Villat

Henri Villat

Biografia
Naixement	(fr) Henri René Pierre Villat 24 desembre 1879 4t districte de París (França)
Mort	19 març 1972 (92 anys) 13è districte de París (França)
Sepultura	Crematori i Columbari del Père-Lachaise ^48° 51′ 45″ N, 2° 23′ 47″ E / 48.862368°N,2.396359°E / 48.862368; 2.396359
250è President Acadèmia Francesa de les Ciències
1r gener 1948 – 31 desembre 1948 ← Louis Blaringhem – Charles Jacob →
Dades personals
Formació	Universitat de Montpeller (1911–1911) École Normale Supérieure (1899–1902) Lycée Malherbe (1886–1899)
Tesi acadèmica	Sur la résistance des fluides  (1911 )
Director de tesi	Marcel Brillouin i Charles Émile Picard
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, mecànica dels fluids i hidrodinàmica
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat, hidròleg
Ocupador	École nationale supérieure de l'aéronautique et de l'espace (1930–) Universitat de París (1925–) Universitat d'Estrasburg (1919–1925) Universitat de Montpeller (1911–1919) Universitat de Caen (1906–1911) Lycée Malherbe (1902–1906)
Membre de	Acadèmia Francesa de les Ciències
Obra
Estudiant doctoral	Henri Cabannes, Marie-Louise Dubreil-Jacotin, Caius Iacob, Jean Leray, Robert Mazet, Ion Cârstoiu, Henri Poncin, Louis Cagniard ^(en) , Roger Brard, Jean Coulomb, Nicolae Ciorănescu, Albert Gay, Pierre Massé, Dmitry Ryabushinsky ^(en) , Adalbert Oudart ^(en) i René-Paul-Eugène Thiry
Localització dels arxius	Acadèmia Francesa de les Ciències Cote : 61 J
Família
Cònjuge	Marie Caroline Gabrielle Le Saulnier (1904-†1961) Marian Arthur (1964-1972)
Pares	Louis Achille Villat i Victorine Félicie Augustine Lespermont
Germans	Louis Villat
Premis
(1952)  Comandant de la Legió d'Honor (1927)  Premi Poncelet (1921)  Gran Oficial de l'orde de Sant Jaume de l'Espasa (1917)  Premi Francoeur  Comandant de l'Orde Nacional del Mèrit

Henri Villat (4t districte de París, 24 de desembre de 1879 - 13è districte de París, 19 de març de 1972) va ser un matemàtic francès.

Després de fer els estudis secundaris al Lycée Malherbe de Caen, va ingressar a l'École Normale Supérieure el 1899 on va obtenir l'agrègation (la graduació) en ciències matemàtiques el 1902.^[1] Els cursos següents va ser professor de matemàtiques especials al lycée de Caen fins que el 1906 va ser nomenat professor de la universitat de Caen. A continuació, el 1911, va ser professor de la universitat de Montpeller, en la qual, al mateix temps va defensar la seva tesi doctoral sobre hidrodinàmica.

El 1919 va passar a ser professor de mecànica racional a la universitat d'Estrasburg en la qual va romandre fins al 1925, any en què va ser nomenat professor de mecànica de fluids a la universitat de París i director de l’Institut de Mecànica de Fluids.^[2] A partir de 1930 també va donar classes l'École Normale Supérieure d'Aéronautique.

Va ser editor i director de les revistes Journal de mathématiques pures et appliquées i Nouvelles annales de mathématiques. A més, va publicar poemes amb un pseudònim desconegut i va ser un virtuós violoncel·lista.

En el període d'entreguerres, Villat va ser l'autèntic líder dels estudis de la mecànica de fluids a França,^[3] gaudint d'una relació privilegiada, tan científica com personal, amb el matemàtic italià Tullio Levi-Civita.^[4] Paradoxalment, els seus estudis teòrics de les ones i dels vòrtex, cada cop tenien menys aplicacions pràctiques i el seu èxit es va anar desinflant.^[5]

Referències

1. Charle i Telkès, 1989, p. 261.
2. Fontanon, 2017, p. 549.
3. Aubin, 2011, p. 1.
4. Tazzioli, 2016, p. 266.
5. Aubin, 2011, p. 2.

Bibliografia

• Aubin, David «"Audacity or Precision": The Paradoxes of Henri Villat's Fluid Mechanics in Interwar France» (en anglès). arXiv, 2011, pàg. 1-34.
• Charle, Christophe; Telkès, Eva. «VILLAT (Henri, René, Pierre)». A: Christophe Charle, Eva Telkes-Klein (eds.). Les professeurs de la Faculté des sciences de Paris: dictionnaire biographique (1901-1939) (en francès). Institut national de recherche pédagogique, 1989, p. 261-263. ISBN 9782222043362. 
• Fontanon, Claudine «La mécanique des fluides à la Sorbonne entre les deux guerres» (en francès). Comptes Rendus Mécanique, Vol. 345, Num. 8, 2017, pàg. 545-555. DOI: 10.1016/j.crme.2017.05.003. ISSN: 1631-0721.
• Gispert, Hélène; Leloup, Juliette «Des patrons des mathématiques en France dans l'entre-deux-guerres» (en francès). Revue d'histoire des sciences, Vol. 62, Num. 1, 2009, pàg. 39-117. DOI: 10.3917/rhs.621.0039. ISSN: 0151-4105.
• Tazzioli, Rossanna. «The Eyes of French Mathematicians on Tullio Levi-Civita - The Case of Hydrodynamics (1910-1930)». A: Frédéric Brechenmacher, Guillaume Jouve, Laurent Mazliak, Rossana Tazzioli (eds.). Images of Italian Mathematics in France (en anglès). Birkhäuser, 2016, p. 255-288. ISBN 978-3-319-40080-8. 

Enllaços externs

• Roy, Maurice. «Biographie de Henri VILLAT». Acadèmia de Ciències de París, 1972. [Consulta: 3 octubre 2021]. (francès)
• Le Ferrand, Hervé. «Sur le fonctionnement du Journal de Mathématiques Pures et Appliquées entre 1917 et 1937 d'après des lettres inédites de Henri Villat à Robert de Montessus de Ballore». HAL archives-ouvertes, 2011. [Consulta: 3 octubre 2021]. (francès)