Higroforàcies

Infotaula d'ésser viuHigroforàcies
Hygrophoraceae Modifica el valor a Wikidata

Hygrophorus eburneus Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaHygrophoraceae Modifica el valor a Wikidata
Fr.
Tipus taxonòmicHygrophorus (1836)
Gèneres

Higroforàcies (Hygrophoraceae) és una família de fongs dins l'ordre Agaricales. Inclou les llenegues i els gèneres Hygrophorus i Hygrocybe. Actualment, per les evdències de l'ADN, inclou també els basidioliquens i els fongs corticioides. Les espècies poden ser fongs ectomicorízics, líquens, associats amb les molses o sapròfits. La família conté 18 gèneres i unes 400 espècies.

Taxonomia

[modifica]

Història

[modifica]

La família Hygrophoraceae va ser proposada primer per Lotsy (1907).[1] No tots els investigadors posteriors van acceptar aquesta família i Carleton Rea (1922), per exemple, continuà incloent-los en Agaricaceae.

Estatus actual

[modifica]

Per la investigació filogenètica basada en l'anàlisi cladística de les seqüències de l'ADN, es suggereix que els Hygrophoraceae són diferents de Tricholomataceae i són monofilètics (i per tant un grup natural). Tanmateix els gèneres Camarophyllopsis i Neohygrophorus, no pertanyen a la família, però altres gèneres sí. Els gèneres agàrics inclouen Ampulloclitocybe, Cantharellula, i Lichenomphalia,com també Arrhenia. Els gèneres no agàrics inclouen el fong corticioide Eonema i Cyphellostereum, i els líquens basidioliquens Dictyonema. Com a resultat els Hygrophoraceae actualment no tenen trets morfològics comuns.

Els membres de Hygrophoraceae tenen distribució cosmopolita, des dels tròpics a les regions subpolars.

Ús econòmic

[modifica]

Els cossos fructífers d'algunes espècies de Hygrophorus i Hygrocybe són comestibles.[2] Cap es cultiva comercialment.

Referències

[modifica]
  1. Lotsy JP.. Vorträge über botanische Stammesgeschichte. Jena: Gustav Fischer, 1907, p. 828. 
  2. Boa ER.. Wild edible fungi: a global overview of their use and importance to people. Food and Agriculture Organization of the United Nations, 2004, p. 147. ISBN 92-5-105157-7.