Ito Hirobumi

En aquest nom japonès, el cognom és Ito.

Ito Hirobumi

Nom original	(ja) 伊藤博文
Biografia
Naixement	(ja) 林利助 16 octubre 1841 Tsukari (Japó)
Mort	26 octubre 1909 (68 anys) Harbin railway station (Dinastia Qing)
Causa de mort	homicidi, ferida per arma de foc
Sepultura	Nishiōi ^35° 35′ 52″ N, 139° 43′ 14″ E / 35.59767°N,139.7205°E / 35.59767; 139.7205
10è Primer ministre del Japó
19 octubre 1900 – 10 maig 1901 ← Yamagata Aritomo – Katsura Tarō → Membre del gabinet: Quart Gabinet d'Itō
7è Primer ministre del Japó
12 gener 1898 – 30 juny 1898 ← Matsukata Masayoshi – Okuma Shigenobu → Membre del gabinet: Tercer Gabinet d'Itō
5è Primer ministre del Japó
8 agost 1892 – 31 agost 1896 ← Matsukata Masayoshi – Matsukata Masayoshi → Membre del gabinet: Segon Gabinet d'Itō
1r Primer ministre del Japó
22 desembre 1885 – 30 abril 1888 ← cap valor – Kuroda Kiyotaka → Membre del gabinet: Primer Gabinet d'Itō
6è Senyor de l'Interior
15 maig 1878 – 28 febrer 1880 ← Toshimichi Ōkubo – Matsukata Masayoshi →
4t Senyor de l'Interior
2 agost 1874 – 28 novembre 1874 ← Toshimichi Ōkubo – Toshimichi Ōkubo →
Governador de la prefectura de Hyōgo
12 juliol 1868 – 21 maig 1869
Membre de la Cambra dels Pars
Dades personals
Altres noms	俊輔 春畝公 春輔 하야시 도시스케
Residència	Sōrōkaku ^(en)
Religió	Xintoisme i Escola Rinzai
Formació	University College de Londres Acadèmia Shōkasonjuku
Activitat
Ocupació	polític, diplomàtic
Període	Segle XIX
Partit	Rikken Seiyūkai
Professors	Yoshida Shōin, Alexander William Williamson, Rudolf von Gneist, Albert Mosse, Lorenz von Stein i Takeda Mokurai
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Japonès
Participà en
23 desembre 1871	Missió Iwakura
Obra
Obres destacables Kokuze Kōmoku Kenpōgikai
Localització dels arxius	National Debt Redemption Movement Digital Archive ^(en)
Altres
Títol	Duc Marquès
Cònjuge	Umeko Itō Sumiko Itō
Fills	Ikuko Suematsu  () Asako Nishi  () Itō Bunkichi  ()
Pare	Itō Jūzō
Parents	Irie Kuichi, cunyat Nomura Yasushi, cunyat Ichirō Fujisaki, rebesnets Takeaki Matsumoto, rebesnets Hirokuni Itō, fill o filla adoptiva
Cronologia
26 octubre 1909	assassination of Itō Hirobumi ^(en)
febrer 1907-juliol 1908	National Debt Repayment Movement ^(en)
12 gener 1865	Revolta Kozan-ji
31 gener 1863	Incident de l'incendi en la Legació britànica
Premis
(1r abril 1906)  Gran Cordó de l'Orde del Crisantem (14 gener 1902)  Cavaller Gran Creu de l'orde del Bany (29 abril 1898)  Gran Creu de la Legió d'Honor (4 octubre 1897)  Gran Cordó de l'Orde de Leopold (26 octubre 1896)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (5 agost 1895)  Orde del Crisantem amb collar  Cavaller de l'Orde Suprem de la Santíssima Anunciació  Cavaller de l'Orde de Sant Alexandre Nevski  Orde de Vasa  Cavaller Gran Creu de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer  gran cordó de l'orde de les Flors de Paulownia  Orde de la Corona de Ferro  Gran Cordó de l'Orde del Sol Naixent  Orde de l'Àguila Roja  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde de la Corona d'Itàlia  Medalla d'argent amb cinta groga
Signatura

El príncep Ito Hirobumi o Hirofumi (en japonès 伊藤博文 Itō Hirobumi - 16 d'octubre de 1841- 26 d'octubre de 1909), nascut com a Hayashi Risuke i conegut també amb els noms de Hakubun i Shunsuke, fou un polític i home d'estat japonés que va exercir com a Primer Ministre del Japó. També va ser membre i lider dels genrō, un grup d'alts funcionaris que van marcar la política japonesa durant l'era Meiji (1868-1912).

Hirobumi Itō, un samurai del feu de Chōshū amb educació britànica i figura central durant la restauració Meiji, va dirigir la confecció de la primera constitució de l'Imperi del Japó. Cercant l'exemple a la legislació occidental, Itō va decidir-se pels models britànics i prussians i, en especial, per la constitució de Prússia de 1850. Itō va tractar de reafirmar i justificar l'autoritat imperial en el fet de la constitució més que en el fet religiós.

Durant la dècada del 1880, Itō va esdevindre una de les figures més poderoses del govern Meiji.^[1][2] L'any 1885 va ser nomenat com al primer Primer Ministre del Japó, càrrec que exerciria durant quatre mandats no continuats (fet que el fa el Primer Ministre japonés més temps al càrrec). Fins i tot després de ser cap de govern, la seua influència a la política japonesa va continuar com a assessor imperial permanent i President del Consell Privat Imperial. Com el fort monàrquic que era, Itō va afavorir una forta i poderosa burocràcia al servei exclusiu de l'Emperador, oposant-se a la creació de partits polítics. El seu tercer mandat finalitzà l'any 1898 amb la consolidació de l'oposició al voltant del Partit Constitucional (PC), fet que l'obligà a fundar el Grup Pro Govern Constitucional per tal de defensar els seus interesos. L'any 1901 va dimitir del seu quart i últim mandat com a Primer Ministre entre conflictes partidistes.

En política exterior, Itō va encapçalar una diplomàcia exterior ambiciosa. Va enfortir els lligams diplomàtics amb les potències occidentals com ara Alemanya, els Estats Units d'Amèrica i, de manera especial, amb el Regne Unit. A l'Àsia, va dirigir la primera guerra sino-japonesa i negocià la rendició de l'Imperi Xinès en unes condicions extremadament favorables al Japó en virtut del tractat de Shimonoseki, les qual incloïen l'annexió de Taiwan i la fi del vassallatge coreà a la Xina. Mentres continuava la política expansionista del Japó a l'Àsia oriental, Itō tractà d'evitar un conflicte amb l'Imperi Rus mitjançant la política del Man-Man kōkan: el reconeixement de la sobirania russa a Manxúria a canvi del reconeixement de la sobirania japonesa a Corea. No obstat això, quan Itō va fer una visita diplomàtica a Sant Petersburg el novembre de 1901, va trobar les autoritats russes en contra d'aquest plantejament. Conseqüentment, l'aleshores Primer Ministre Katsura Tarō va abandonar la política del Man-Man kōkan, el que va resultar en un increment de les tensions que finalitzaren en la guerra russo-japonesa.

Després de la victòria japonesa sobre les tropes russes, la signatura del tractat d'Eulsa el 1905 va fer d'Itō el primer Resident-General de Corea. Tot i inicialment donar suport a la sobirania de la dinastia Joseon, va acabar acceptant l'annexió total de Corea pressionat pel gran poder de l'Exèrcit Imperial Japonès. Poc després d'això, Itō va dimitir com a Resident-General de Corea l'any 1909 per a passar una altra vegada a ser President del Consell Privat Imperial. Quatre mesos després, Itō fou assassinat a Manxúria per An Jung-geun, un nacionalista coreà que estava en contra de l'annexió de Corea a l'Imperi Japonès.^[3][4] El procés d'annexió fou formalitzat per un altre tractat un any després de la mort d'Itō. Va ser pare polític de l'intel·lectual, polític i autor Suematsu Kenchō, home de la seua filla Ikuko.

Referències

1. Craig, Albert M. «Chapter 2: The Central Government». A: Japan in Transition: From Tokugawa to Meiji. Princeton University Press, 14 juliol 2014, p. 60–61. ISBN 978-0691604848. 
2. Beasley, W.G.. «Chapter 10: Meiji Political Institutions». A: The Cambridge History of Japan. Volume V:The Nineteenth Century. Cambridge University Press, 1988, p. 657. ISBN 0-521-22356-3. 
3. Dudden, Alexis. Japan's Colonization of Korea: Discourse and Power. University of Hawaii Press, 2005. ISBN 0-82482-829-1. 
4. «Ahn Jung-geun Regarded as Hero in China». The Korean Times, 10-08-2009. Arxivat de l'original el 15 agost 2018. [Consulta: 15 agost 2018].

Bibliografia en anglès

• Hamada Kengi (1936). Prince Ito. Tokyo: Sanseido Co.
• Johnston, John T.M. (1917). World patriots. New York: World Patriots Co.
• Kusunoki Sei'ichirō (1991). Nihon shi omoshiro suiri: Nazo no satsujin jiken wo oe. Tokyo: Futami bunko.
• Ladd, George T. (1908). In Korea with Marquis Ito
• Nakamura Kaju (1910). Prince Ito, the man and the statesman, a brief history of his life. New York: Japanese-American commercial weekly and Anraku Pub. Co.
• Palmer, Frederick (1910). Marquis Ito: the great man of Japan. n.p.

Vegeu també

• 2009 Lost Memories, pel·lícula sud-coreana de ciència-ficció que proposa una visió de la Història alternativa si l'atemptat contra Ito Hirobumi hagués fracassat.