जम्मू (hi) Jammu (en) جموں (ur) | ||||
Tipus | ciutat, gran ciutat i assentament humà | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
País | Índia | |||
Territoris | Jammu i Caixmir | |||
Division of Jammu And Kashmir (en) | divisió de Jammu | |||
Districte | Jammu district (en) | |||
Capital de | ||||
Població humana | ||||
Població | 502.197 (4.483,9 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 112 km² | |||
Banyat per | Tawi River (en) | |||
Altitud | 327 m | |||
Dades històriques | ||||
Fundador | Jambu Lochan (en) | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 180001 | |||
Fus horari | ||||
Prefix telefònic | 191 | |||
Lloc web | jammu.nic.in |
Jammu és una ciutat del nord-oest de l'Índia, capital de la divisió de Jammu i del districte de Jammu, i que també es converteix en la capital de l'estat de Jammu i Caixmir durant l'hivern; té una població aproximada de 378,431 habitants (2001). Està localitzada al llarg del riu Tawi al sud de Srinagar a 32° 44′ N, 74° 55′ E / 32.733°N,74.917°E.
La legenda atribueix la seva fundació a Raja Jambu Lochan al segle xiv aC. S'han trobar restes dels períodes Maurya, Kushana, Kushanshahs i Gupta. Després del 480 la zona fou dominada pels heftalites i governada per Kapisa i Kabul. La dinastia kushana hefatlita va governar del 565 al 670, i després van seguir els shahi fins vers el 1000 quan foren eliminats pels gaznèvides. Els sobirans locals de la dinastia dogra van tenir residència a Billawar. Jammu apareix després esmentada a les campanyes de Tamerlà de finals del segle xiv. Vers 1560 el principat es va dividir entre dos fills bessons, un dels quals Jai Dev, va fundar l'estat de Bahu que va retornar a Jammau per extinció abans del 1700.
Posteriorment va ser la capital dels territoris de la dinastia dogra rajput (1630) fins que va passar a domini de Ranjit Singh de Lahore al començament del segle xix (1815); Ranjit va nomenar Gulab Singh com a maharajà de Jammu. Després de la primera Guerra Sikh 1846 Gulab va conquerir Caixmir, i el 1849, amb l'annexió de Panjab, els britànics, no disposant de mitjans per ocupar el país de Gulab, el van reconèixer com a maharajà de Jammu i Caixmir. Sota Ranjit Deo al final del segle xviii hauria arribat a 150.000 habitants, però el 1872 eren 72.994, el 1881 eren només 60.960 i el 1901 només 36.130. Dins de Caixmir fou capital d'una província governada per un Hakim-i-Ala. Per la visita del príncep de Gal·les el 1875 es va construir el palauet de Ajaibghar, i hi ha altres palaus (Mandi Mubarak, i Palau de Raja Sir Amar Singh al turó Ramnagar)
Avui en dia és un centre ferroviari i industrial. Alguns llocs d'interès són una fortalesa i la Universitat de Jammu, fundada el 1969. Hi ha diversos temples que amb els seus picacles daurats i parets blanques suggereixen de lluny un efecte més esplendorós que la realitat; destaca el temple de Raghunathji.