Jean-Baptiste Charcot
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
Representa:  França
| |||
Jocs Olímpics 
| |||
| Vela | |||
|
París 1900 | 0-½ tona, 1a cursa | |
|
|
París 1900 | 0-½ tona, 2a cursa | |
Jean-Baptiste Étienne Auguste Charcot, (Neuilly-sur-Seine, 15 de juliol de 1867 - en el mar a 30 milles al nord-oest de Reykjavik 16 de setembre de 1936) va ser un metge i explorador francès de les zones polars.
Orígens
[modifica]Era fill del metge Jean-Martin Charcot. Des de 1876 a 1885, assistí a l'École alsacienne, i practica molt els esports de boxa, rugbi, esgrima i la vela a Ouistreham.
Des de 1883 a 1887, va fer nombrosos viatges amb el seu pare a Gal·les, les illes Shetland, les illes Hèbrides, les Feroe, Islàndia, Jan Mayen, els Països Baixos, Espanya i el Marroc, i va avorrir els països massa càlids.
El 1891, viatjà a Rússia com a metge.
L'any 1896, es casà amb Jeanne Hugo, neta de Victor Hugo, qui s'havia divorciat de Léon Daudet. Va participar com jugador de rugbi als Jocs Olímpics de 1896.[1]
En esport de vela va ser medalla de plata als Jocs Olímpics de l'any 1900.[2]
Expedicions a l'Antàrtida
[modifica].jpg)
L'any 1903, va fer construir a Saint-Malo una goleta de tres pals de 32 metres anomenada Français i va organitzar la primera expedició francesa a l'Antàrtida que hivernà a l'illa Wandel el 1905, a la tornada es va divorciar i el 1907 es va tornar a casar amb la pintora Marguerite Cléry.[3] Va fer construir un nou vaixell de 40 m d'exploració polar anomenat Pourquoi Pas ? IVequipat amb motor, tres laboratoris i una biblioteca.
L'agost de 1908 Charcot hivernà a l'illa Petermann, tornà el 1910 i confià les col·leccions de zoologia i botànica al Museu de Mònaco. Va descobrir l'illa Charcot. Va emmalaltir d'escorbut.
Cap de les missions polars
[modifica]A partir de l'any 1925, a causa de la seva edat avançada, ja no pot comandar el Pourquoi pas ?, però en restà a bord en qualitat de cap de les missions. Va fer moltes navegacions per l'Àrtic. El 1926, va ser elegit membre de l'Académie des sciences i se li confià una missió a la Terra de Jameson. Explorà la costa oriental de Groenlàndia i va recollir-ne molts fòssils i mostres d'insectes i de la flora.
El 1928, el Pourquoi Pas ? IV i el creuer Strasbourg (l'antic KMS Regensburg alemany) van anar a la recerca d'un gran hidroavió francès, un « Latham 47 », desaparegut al comandament de Roald Amundsen, el qual cercava al general italià Nobile, que dirigia el dirigible Italia cap al Pol Nord. Aquesta recerca va ser inútil.
A partir de 1930, ell va preparar l'Any polar internacional. Va instal·lar a Groenlàndia la missió etnogràfica dirigida per Paul-Émile Victor que durà un any a Angmagsalik.
El setembre de 1936, el Pourquoi Pas ? IV va fer una escala a Reykjavik. Partiren el 15 de setembre cap a Saint-Malo, però el vaixell enfrontà una violenta tempesta que destruí el vaixell i matà tota la tripulació excepte el mestre timoner Eugène Gonidec.
De Jean-Baptiste Charcot se'n va recuperar el cadàver i està enterrat a París, al cimetière de Montmartre, el 12 d'octubre de 1936 després de funerals nacionals fets a la catedral Notre-Dame de París.
Homenatges
[modifica]- El 1904, l'èxit de la seva expedició es va celebrar amb el xampany (Champagne) (« Mumm Cordon Rouge ». I l'empresa Mumm va editar pel centenari de l'expedició un coffret anomenat « Cordon Rouge Antartic » amb un xampany amb notes de llimona i poncem.
- Hi ha escoles amb el nom de Jean-Baptiste Charcot a Saint-Malo, Cherbourg, Lyon, Maule, i a Ouistreham. A més d'una escola al Marroc.[4]
- El centre de preparació militar marina(PMM) de Saint Malo/Dinard, que es va obrir el 1972, porta el nom de comandant Charcot. El banderí del centre té l'emblema del Pourquoi pas ?
Vegeu també
[modifica]Notes i referències
[modifica]- ↑ Fiche joueur de Jean-Baptiste Charcot Arxivat 2014-07-14 a Wayback Machine. sur finalesrugby.com
- ↑ (anglès) Résultats olympiques de Jean-Baptiste Charcot Arxivat 2012-12-13 a Wayback Machine. sur sports-reference.com
- ↑ Avec descendance par les familles Allart et Buret, voir Benoît Heimermann et Gérard Janichon, Charcot, le gentleman des pôles, Éditions Ouest-France § du Pen-Duick (1991).
- ↑ «école au Maroc». Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 2 març 2015].
Obres
[modifica]
- Voyage au pôle Sud (1903-1905), Librairie Gelly, 1971
- Le « Pourquoi pas ? » dans l'Antarctique 1908-1910, Arthaud, Paris, 1996 ISBN 2-7003-1088-8
- La Mer du Groenland, GNGL Productions, 1998 ISBN 2-913623-00-X
Bibliografia
[modifica]- Auguste Dupouy, Charcot, Plon, Paris, 1938
- Henri Queffélec, Le Grand départ, Charcot et le "Pourquoi pas?", Presses de la cité, Paris, 1977, 276 pages, ISBN 2-258-00286-9
- Henri Kubnick, Charcot et les expéditions polaires, Mame, Tours, 1938
- Marthe Emmanuel, J-B Charcot, le polar gentleman, Alsatia, Paris, 1945
- Anne-Marie Vallin-Charcot, Marie Foucard et Serge Kahn, Sur les traces de Jean-Baptiste Charcot, Atlantica, Biarritz ISBN 2-84394-800-2
- Serge Kahn, Jean-Baptiste Charcot explorateur des mers, navigateur des pôles, Glénat, 2006, 192 pages ISBN 2-7234-5250-6
- Alexis Le Conniat, Au Vent de le destinée, l'ultime expédition du Pourquoi Pas ?, éditions Keltia Graphic, Kergwenn, 29540 Spézet (Réédition, 2007).
- Kate Cambor, Belle Époque, Jeanne Hugo, Léon Daudet et Jean-Baptiste Charcot face à leur destin, Flammarion, 2009.
Fonts
[modifica]Els papers personals de Jean-Baptiste Charcot es conserven alsx Archives nationales amb el codi 669AP.
Enllaços externs
[modifica]
- Expédition antarctique française (1903-1905) commandée par le Plantilla:Dr Jean Charcot. Journal de l'expédition (Masson, Paris, 1906, 119 p.) (texte intégral sur le site Archimer)
- Histoire de la seconde exploration polaire sur le Pourquoi-Pas ?
- Notice biographique Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.
- Description du fonds conservé aux Archives nationales, en salle des inventaire virtuelle
- Charcot, Jean-Baptiste Etienne. Ernest Flammarion. Christophe Colomb vu par un marin (en français), 1928, p. 320.