Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 febrer 1807 Ferrol (província de la Corunya) |
Mort | 5 juny 1854 (47 anys) Madrid |
Sepultura | cementiri de San Justo |
Formació | Real Colegio Militar de Santiago de Compostela (en) (1812–) Reials Estudis de San Isidro |
Activitat | |
Ocupació | pintor, litògraf |
Gènere | Vedutismo, aquarel·la, gràfics i litografia |
Moviment | Romanticisme |
Alumnes | Francisco Maffei Rosal |
Carrera militar | |
Rang militar | subteniente (Spain) (en) |
Conflicte | Cent Mil Fills de Sant Lluís |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Família | Pérez de Villaamil (en) |
Fills | Francisca Villaamil |
Pare | Manuel Pérez de Villaamil |
Germans | Juan Pérez Villaamil |
Parents | Juan Pérez Villamil, cosí segon Leopoldo Pérez de Villaamil, besnet |
Premis | |
| |
Jenaro Pérez Villaamil (Ferrol, 3 de febrer de 1807 – Madrid, 5 de juny de 1854) va ser un pintor espanyol del segle xix. Fou l'introductor del gènere orientalista a Espanya. Influenciat per lectures romàntiques, per la contemplació de gravats i per una trobada amb David Roberts, a qui va conèixer a Andalusia als anys 1830, Pérez Villaamil va pintar evocacions del passat àrab, recreacions d'escenes històriques i paisatges imaginaris.[1][2]
Va néixer a la ciutat gallega de Ferrol el 3 de febrer de 1807.[3] El 1812 va ingressar en el Col·legi Militar de Santiago de Compostel·la,[4] on el seu pare era professor. el 1820 estudiava a Madrid, en San Isidro el Real. Es va enrolar a l'exèrcit liberal el 1823 per combatre les tropes franceses enviades pel duc d'Angulema, a Cadis, i restaurat l'absolutisme de Ferran VII, va romandre confinat estudiant en l'Escola de Belles Arts.
El 1830 va viatjar a Puerto Rico per decorar el teatre Tapia, i a la seva tornada a Sevilla el 1833 coneix el pintor escocès David Roberts que influirà decisivament en el seu estil artístic. S'instal·la a Madrid, el 1834, assisteix a la tertúlia romàntica de «El Parnasillo» amb José de Espronceda, Patricio de la Escosura i Ventura de la Vega. Durant la regència d'Espartero, entre 1840 i 1844, va estar exiliat a França i Bèlgica.[5] Va viatjar per Europa i el 1845 va obtenir la primera càtedra de paisatge a Espanya, en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, de la que seria director. Va exercir com a pintor de cambra de La seva Elisabet II d'Espanya (honorari) el 1840,[6] i va ser acadèmic de mèrit de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran el 1835.[6] Va morir a Madrid, el 5 de juny de 1854, i les seves despulles reposen a la Sacramental de San Justo a Madrid.[7]
Va tenir els títols de:[6]
Va ser autor d'una col·lecció de litografies, publicades en tres volums a París entre 1842 i 1850, sota el nom genèric de España Artística y Monumental, on es recollien les vistes i la descripció de destacats monuments espanyols.[8][9][10]
Entre les seves obres pictòriques es poden nomenar Corrida de toros en un pueblo (1838) o La capilla de los Benavente en Medina de Rioseco (1842), aquest últim exemple de llenç d'estudi que va servir més endavant per elaborar les litografies de España Artística y Monumental.[11]