Biografia | |
---|---|
Naixement | 1847 ![]() Sevilla (Espanya) ![]() |
Mort | 1918 ![]() Madrid ![]() |
![]() | |
5 de desembre de 1903 – 16 de desembre de 1904 | |
25 de gener de 1907 – 2 d'octubre de 1909 | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid ![]() |
Ocupació | Vicealmirall |
Carrera militar | |
Branca militar | Armada Espanyola ![]() |
Rang militar | contraalmirall ![]() |
Premis | |
Llista
|
José Ferrándiz y Niño (Sevilla, 12 de març de 1847 - Madrid, gener de 1918) va ser un militar i polític espanyol, vicealmirall de l'Armada Espanyola.
En 1888, sota el comandament del llavors capità de navili Pascual Cervera y Topete, va estar destinat com a segon comandant en el cuirassat Pelayo com a part de la seva primera dotació.[1]
Va ser professor de l'Escola Naval Flotant, va formar part de l'esquadra de l'Almirall Manuel De La Cámara enviada a les Filipines després de la batalla de Cavite que va ser retinguda en Port Said, al comandament de la flotilla de destructors Audaz, Osado i Proserpina.
Era capità de navili el 8 de desembre de 1903, quan va ser nomenat Ministre de Marina al primer Govern presidit per Antoni Maura, càrrec en el qual va estar fins al 16 de desembre de 1904.[2] Ocupà aquesta cartera per segon cop en el període del 25 de gener de 1907 fins al 21 d'octubre de 1909, quan va ser l'autor de la llei de 7 de gener de 1908 (Diari Oficial n. 5, de 8 de gener de 1908) coneguda com a Llei Ferrándiz per a la construcció d'una nova esquadra, després del desastre de 1898, la qual autoritzava la reorganització dels arsenals i la construcció de 3 cuirassats, 3 destructors i 24 torpeders.[3]
Va ser escollit senador per Lleida en 1903, per Màlaga en 1907 i designat senador vitalici en 1909.[4]
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Eduardo Cobián y Roffignac Juan Jácome y Pareja |
Ministre de Marina![]() 1903-1904 1907-1909 |
Succeït per: Marcelo Azcárraga y Palmero Víctor Maria Concas i Palau |