José Moscardó e Ituarte (Madrid, 26 d'octubre de 1878 - ibídem, 12 d'abril de 1956) fou un militar espanyol. S'uní al cop d'estat del 1936 contra el govern de la Segona República que conduiria a la Guerra Civil.[1] Des de Toledo, on era director de l'Escola d'Educació Física, protagonitzà la captura i defensa de l'Alcàsser. Com a reconeixement, Franco el nomenà general i acabada la guerra li concedí diversos càrrecs militars i civils, com per exemple el nomenament com a comte del l'Alcázar de Toledo. Fou cap de la Casa Militar del Cap d'Estat (1939), cap de milícies de Falange Española Tradicionalista y de las JONS (1941), capità general de regions militars d'Andalusia i Catalunya i president del Comitè Olímpic Espanyol (1941 - 1956).
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Alfredo Kindelán y Duany |
Capità General de Catalunya 1942-1943 |
Succeït per: José Solchaga y Zala |
Precedit per: August Pi i Sunyer |
President del Comitè Olímpic Espanyol 1941 - 1956 |
Succeït per: José Antonio Elola-Olaso |