Joseph Liouville

Joseph Liouville

Biografia
Naixement	24 març 1809 Saint-Omer (França)
Mort	8 setembre 1882 (73 anys) rue de Savoie (França) ^(en)
Sepultura	Cementiri de Montparnasse 48° 50′ 17″ N, 2° 19′ 34″ E / 48.838178°N,2.326119°E / 48.838178; 2.326119
172è President Acadèmia Francesa de les Ciències
1r gener 1870 – 31 desembre 1970 ← Claude Bernard – Jacques Marie Cyprien Victor Coste →
Diputat a l'Assemblea Nacional
Dades personals
Formació	École Polytechnique
Tesi acadèmica	Sur le développement des fonctions ou parties de fonctions en séries de sinus et de cosinus ... (1836)
Director de tesi	Siméon Denis Poisson, Louis Jacques Thénard
Es coneix per	Nombre transcendent Teoria de Sturm-Liouville Funció de Liouville Teorema de Liouville
Activitat
Camp de treball	Anàlisi matemàtica, matemàtiques, àlgebra, equació algebraica, càlcul diferencial, càlcul integral, astronomia i mecànica
Lloc de treball	París
Ocupació	Matemàtiques
Organització	École Polytechnique Collège de France Universitat de la Sorbona
Membre de	Assemblea Nacional (1848–1849) Acadèmia de les Ciències de Torí (1841–) Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia Societat Filomàtica de París Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Francesa de les Ciències Acadèmia Prussiana de les Ciències Royal Society
Alumnes	Eugène Charles Catalan
Obra
Obres destacables Teorema de Liouville (anàlisi complexa)
Estudiant doctoral	Nikolai Bugaev Eugène Charles Catalan
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 282]
Família
Cònjuge	Marie Louise Balland
Fills	Marie Liouville
Pares	Claude Joseph Liouville i Thérèse Balland
Germans	Félix Liouville
Premis
(1879)  Comandant de la Legió d'Honor (1861)  Oficial de la Legió d'Honor (21 novembre 1850)  Membre estranger de la Royal Society

Joseph Liouville (24 de març de 1809 a Saint-Omer - 8 de setembre de 1882 a París),^[1] va ser un matemàtic francès.

Biografia

Joseph Liouville era el fill d'un militar que va servir a les campanyes napoleòniques i que, en llicenciar-se el 1814, es va establir amb la seva família a Toul.

Liouville es va graduar el 1827 a l'École Polytechnique (Promoció de 1825). Dos anys més tard, va ingressar a l'École des Ponts et Chaussées, on no va obtenir el diploma a causa de problemes de salut i, sobretot, per la seva voluntat de seguir una carrera acadèmica en lloc d'una carrera d'enginyer. Després d'alguns anys en diverses institucions com assistent i a l'École Nationale Supérieure des Arts et Métiers com a professor, va aconseguir un lloc de professor titular a l'École Polytechnique el 1838. Va obtenir la càtedra de matemàtiques del Collège de France el 1850 i la càtedra de mecànica a la Faculté des sciencies el 1857. Liouville va ser escollit membre de l'Académie des sciences el 1870.

A part dels seus èxits acadèmics, va ser un remarcable organitzador. Liouville va fundar el Journal de mathématiques pures et appliquées, publicació que va tenir molta reputació i que encara la manté. Ell va ser un dels primers a llegir els treballs inèdits d'Évariste Galois, va reconèixer la seva importància i els va publicar a la seva revista el 1846. Liouville també es va implicar en política i va ser membre de l'Assemblea Constituent el 1848. Tanmateix, després de la desfeta a les eleccions de 1849, va deixar la política.

Liouville va publicar en diversos camps de les matemàtiques, com la teoria de nombres, l'anàlisi complexa, la geometria diferencial i la topologia diferencial, i també a la física matemàtica i a l'astronomia.

Joseph Liouville va ser particularment cèlebre pel seu Teorema de Liouville, avui dia un resultat més aviat simple de l'anàlisi complexa. A la teoria de nombres, va ser el primer a provar l'existència dels nombres transcendents per una construcció utilitzant les fraccions contínues, (nombre de Liouville).

En física matemàtica, la teoria de Sturm-Liouville, treball conjunt amb Charles-François Sturm, és avui dia un procediment habitual per resoldre certs tipus d'equacions integrals. Existeix un segon teorema de Liouville sobre les dinàmiques hamiltonianes. Liouville va estar interessat pel problema del valor a la frontera de les solucions d'equacions diferencials. En referència a les integrals el·líptiques, va provar que les funcions abelianes són transcendents.

Bibliografia

• Belhoste, Bruno; Lützen, Jesper «Joseph Liouville et le Collège de France» (en (francès)). Revue d'histoire des sciences, Vol. 37, Num. 3/4, 1984, pàg. 255-304. ISSN: 0151-4105.
• Ehrhardt, Caroline «A quarrel between Joseph Liouville and Guillaume Libri at the French Academy of Sciences in the middle of the nineteenth century» (en (anglès)). Historia Mathematica, Vol. 38, Num. 3, 2011, pàg. 389-414. DOI: 10.1016/j.hm.2011.02.002. ISSN: 0315-0860.
• Lützen, Jesper. Joseph Liouville 1809–1882: Master of Pure and Applied Mathematics (en (anglès)). Springer, 1990. ISBN 978-1-4612-6973-1. 
• Peiffer, Jeanne «Joseph Liouville (1809-1882): ses contributions à la théorie des fonctions d'une variable complexe» (en (francès)). Revue d'histoire des sciences, Vol. 36, Num. 3/4, 1983, pàg. 209-248. ISSN: 0151-4105.
• Williams, Kenneth S. Number Theory in the Spirit of Liouville (en (anglès)). Cambridge University Press, 2011. ISBN 978-1-107-00253-1. 

Vegeu també

• Teorema de Liouville
• Funció de Liouville
• Nombre de Liouville
• Teoria de Sturm-Liouville

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Joseph Liouville» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Taton, René. «Liouville, Joseph». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 18 novembre 2016].

Referències

1. Asimov, Isaac. «Liouville, Joseph». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 266. ISBN 8429270043.