(2017) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 agost 1952 (72 anys) Oslo (Noruega) |
Religió | Cristianisme |
Formació | Universitat d'Oslo Escola de la Catedral d'Oslo |
Activitat | |
Ocupació | professor, escriptor de literatura infantil, guionista, filòsof, novel·lista, poeta |
Activitat | 1986 - |
Gènere | Poesia |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Mare | Inger Margrethe Gaarder |
Germans | Helge Gaarder |
Premis | |
| |
|
Jostein Gaarder, pronunciat /ˈju:staɪn ˈgɔːrdər/, (Oslo, 8 d'agost de 1952) és escriptor en llengua noruega i filòsof. Va ser professor d'història de les idees i de filosofia i és un dels escriptors més destacats de Noruega, per les seves novel·les, contes i relats. En els seus vint anys de trajectòria com a escriptor, Jostein Gaarder ha desenvolupat un univers imaginatiu on la reflexió sobre el passat s'uneix a les qüestions sobre el futur. En aquest context, el filòsof noruec proposa una Declaració Universal de les Obligacions Humanes, amb especial atenció a la responsabilitat en matèria ecològica.[1]
Sa mare és professora i escriptora de llibres per a nens i son pare, director d'un col·legi. Va estudiar història de la religió, filologia escandinava, filosofia i història de les idees a la Universitat d'Oslo. Va arribar a ser professor d'aquesta universitat i ho va ser durant molts anys. L'any 1986 va fer un gran salt com a escriptor en publicar Diagnòstic i altres històries, un recull de contes. A començaments dels anys vuitanta va deixar la universitat i es va traslladar a Bergen, on va exercir de professor de filosofia i literatura en un institut fins als anys noranta. L'any 1990 va rebre el Premi Nacional de Crítica Literària de Noruega i el Premi Literari del Ministeri d'Afers Socials i Científics pel llibre de El misteri del solitari. L'èxit li va arribar amb El món de Sofia (1991), que va ser un llibre molt venut arreu del món. Al cap d'un parell d'anys ja estava traduït a més de cinquanta llengües. En deu anys se'n van vendre més de vint-i-sis milions d'exemplars a tot el món i el 2006 ja se'n comptaven trenta milions. L'Editorial Empúries va publicar-ne la versió catalana el 1995 amb molt bones crítiques. El 1992 va rebre el Premi Europeu de Literatura Juvenil. Llavors va decidir canviar altre cop de vida, però aquesta vegada va abandonar completament l'ensenyament. Tot indica que l'èxit de El Món de Sofia va marcar un abans i un després a la seva vida. El 1997 va ser guardonat a Catalunya amb el Premi de Literatura Protagonista Jove.
Ha estat enormement criticat arran de la publicació d'un article al diari noruec Aftenposten.[2][3] A la columna argumentava que la creació de l'Estat d'Israel al territori de Palestina era un fet injust. A més, condemnava certs aspectes de la política israeliana i criticava la religió jueva tot titllant-la d'arcaica i bel·licosa. Aquestes afirmacions el van portar a ser acusat greument d'antisemitisme, cosa que va afectar agudament la seva reputació.
L'èxit de la novel·la El Món de Sofia li va aportar recursos econòmics a cabassos i l'any 1997 va decidir de crear una fundació per a gestionar-los. La Fundació Sofia ja fa molts anys que es dedica a donar suport a activitats per la preservació del medi natural. Cada any guardona una d'aquestes iniciatives amb el Premi Sofia.[4]
1990
1991
1993
1994
1995
1996
1997
2002
2003
2004
2005