L'Armentera

No s'ha de confondre amb El Pont d'Armentera.

L'Armentera

Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
42° 10′ 26″ N, 3° 04′ 34″ E / 42.173888888889°N,3.0761111111111°E / 42.173888888889; 3.0761111111111
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Alt Empordà
Capital	l'Armentera
Població humana
Població	1.070 (2024) (191,07 hab./km²)
Llars	34 (1553)
Gentilici	Armenterenc, armenterenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	5,6 km²
Banyat per	Fluvià
Altitud	7 m
Limita amb	l'Escala Sant Pere Pescador Ventalló
Organització política
• Alcaldessa	Cèlia Garbí Lamich (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17472
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17011
Codi IDESCAT	170118
Lloc web	armentera.cat

L'Armentera és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines.^[1] El terme municipal té una extensió de 5,6 quilòmetres quadrats i és entre 2 i 7 metres d'altitud. El municipi limita al nord i a l'est amb Sant Pere Pescador, al sud amb Viladamat i Ventalló, i a l'oest amb Torroella de Fluvià. Segons IDESCAT té una població de 1.063 habitants.^[2]

Geografia

• Llista de topònims de l'Armentera (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Llocs d'interès

• El Molí de l'Armentera és un edifici del segle xviii, notablement ben conservat. A l'interior hi resten bona part dels elements antics del molí; es poden veure les entrades i sortides de l'aigua, d'arcs de mig punt, també en bon estat.^[3]
• L'Església de Sant Martí. L'actual església parroquial de Sant Martí de l'Armentera és una construcció del s. XIX, d'estil neoclàssic. Hi ha escasses restes de l'edifici anterior, romànic (seglesxii-xiii).^[4] S'hi conserven unes pintures de Joan B. Panyó que representen els quatre misteris del Rosari. Joan Carles Panyó i Figaró fou un pintor de finals del segle xix, precursor de l'anomenada Escola d'Olot.
• Edificis : Can Muñoz, Can Moret, Can Sellarès.
• El riu Fluvià. El municipi és a la plana al·luvial de la desembocadura del Fluvià.^[5]
• El parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Situat a la franja costanera central de l'Alt Empordà. Formen part d'aquest parc els municipis de l'Armentera, Castelló d'Empúries, l'Escala, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Peralada, Roses i Sant Pere Pescador.^[6]

Història

L'Armentera apareix citat per primer cop en un document de l'any 822, amb el nom d'Armentaria.^[7]

A la Guerra de Successió va ser ocupada per les tropes del duc de Noailles, el 1641.

El 1713 va ser atacada per les forces de Felip V d'Espanya.

Al segle xviii hi va haver greus inundacions per riuades del Fluvià.

El 1839 hi va tenir lloc una batalla de la primera guerra carlina.

El 1855 els habitants de l'Armentera van sofrir una epidèmia de còlera

El 8 de febrer del 1939 va ser ocupada per les tropes franquistes

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 28 - 34 299 446 904 965 839 841 959

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.006 982 956 1.005 1.003 834 756 808 745 745

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 749 749 756 755 738 770 827 865 860 901

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 935 937 951 1.043 1.070 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Personatges il·lustres

• Alexandre Deulofeu i Torres (1903-1978) : polític i filòsof de la història català.
• Josep Masó Quer (1925-1991) : músic i compositor.
• Joan Bofill Grau (1930-1981), músic.
• Joan Saliner Duran (1902-1988), músic.

Referències

1. «L'Armentera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. «armentera». IDESCAT. [Consulta: 8 desembre 2024].
3. «Moli de l'Armentera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. [Consulta: 8 desembre 2024].
4. «Església de Sant Martí». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. [Consulta: 8 desembre 2024].
5. «Hidrologia - Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà». parcsnaturals.gencat.cat, 23-11-2009. [Consulta: 8 desembre 2024].
6. «Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà». parcsnaturals.gencat.cat. [Consulta: 8 desembre 2024].
7. Moran, Josep; Batlle, Mar; Ribas, Joan Anton Rabella i. Topònims catalans: etimologia i pronúncia. L'Abadia de Montserrat, 2002, p. 31. ISBN 978-84-8415-431-0. 

Enllaços externs

• L'Armentera - Lloc web oficial
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Armentera.cat Portal amb notícies i dades del municipi