La Niña de los Peines

Plantilla:Infotaula personaLa Niña de los Peines
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Pastora María Pavón Cruz Modifica el valor a Wikidata
10 febrer 1890 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 novembre 1969 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Fernando Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsLa Niña de los Peines Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantaora Modifica el valor a Wikidata
GènereFlamenc Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePepe Pinto (1931–1969) Modifica el valor a Wikidata
GermansTomás Pavón
Arturo Pavón Cruz Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcaf.cica.es… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0670541 Musicbrainz: 00010eb3-ebfe-4965-81ef-0ac64cd49fde Discogs: 854170
Find a Grave: 14750927Modifica el valor a Wikidata

Pastora María Pavón Cruz[1] (Sevilla, 10 de febrer de 1890-Sevilla, 26 de novembre de 1969), més coneguda mundialment com La Niña de los Peines va ser i és, una de les millores cantaoras contemporaniès de flamenc de tota la història i un dels 100 personatges més importants de tot el segle XX.[2][3][4]

Vida i obra

[modifica]

Gitana de naixement, el seu pare va ser el cantaor Francisco Pavón Cruz, conegut com «El Paiti», natural d'El Viso del Alcor, encara que es va criar a Tocina, i la seva mare va ser Pastora Cruz Vargas, natural d'Arahal, i els seus dos germans, Tomás Pavón i Arturo Pavón, també van ser cantaors molt reputats de flamenc.

Als vuit anys va realitzar la seva primera actuació pública, quan va ser contractada en una caseta de la Fira de Sevilla per a substituir el seu germà gran. En 1901 va debutar a Madrid, en el Cafè del Brillante, on va conèixer Ignacio Zuloaga que la va convèncer per a actuar a Bilbao al Café de las Columnas.

A partir de llavors se la va començar a conèixer-la com La Niña de los Peines per uns tangos que interpretava sovint i que, no obstant això, mai va gravar en disc malgrat les insistències de les cases discogràfiques:

« Péinate tú con mis peines, que mis peines son de azúcar, quien con mis peines se peina, hasta los dedos se chupa. Péinate tú con mis peines, mis peines son de canela, la gachí que se peina con mis peines, canela lleva de veras. »

Al juny de 1922 va participar com a membre del jurat en el Concurs de Canto flamenco de Granada, en el qual el gran Antonio Chacón va oficiar com a president.

Va ser amiga de Manuel de Falla, Julio Romero de Torres, que la va pintar en un dels seus llenços i Federico García Lorca, a qui va conèixer a casa de La Argentinita. García Lorca la va citar poèticament en els seus escrits. «Jugaba con su voz de sombra, con su voz de estaño fundido, con su voz cubierta de musgo».

Va viatjar per tota la geografia espanyola compartint escenari amb els artistes flamencs més famosos del moment, entre els quals els cantaors Manolo Caracol, Pepe Marchena i Antonio Chacón, o els guitarristes Ramón Montoya i Melchor de Marchena, entre molts altres.

Posseïdora d'una gran intel·ligència natural malgrat mancar de qualsevol tipus d'estudi, va profetitzar ja el 1934 el canvi en els gustos del públic:

« «No em puc queixar del públic, però veig que el cant va per mal camí. A la gent ara no li agrada més que el cant dolent». »

Després del parèntesi de la guerra civil va continuar la seva activitat amb diversos espectacles com ''Las calles de Cádiz'' de Concha Piquer o ''España i su cantaora'', que es va estrenar a Sevilla amb gran èxit.

El 1961 se li va rendir un homenatge nacional a Còrdova amb la participació entre altres d'Antonio Mairena i Juan Talega. El 1968 va ser inaugurat un monument en honor seu, situat a l'Alameda de Hércules (Sevilla), obra de l'escultor Antonio Illanes.[5] Més tard se'n va realitzar un altre com a reconeixement de la població d'Arahal, localitat a la qual va estar vinculada per la seva mare.

Va morir a Sevilla el 26 de novembre de 1969, poc després que el seu marit, el també cantaor Pepe Pinto, amb qui s'havia casat el 1931.

L'any 2010 es va inaugurar el Museo de la Mujer en el Flamenco d'Arahal, on Pastora Pavón compta amb un espai propi.

Obra

[modifica]
La Niña de los Peines. Julio Romero de Torres. 1917-1918

Va destacar principalment pels seus tangos, peteneras, bulerias i soleares, encara que realment va ser una cantaora molt completa que va dominar tots els pals del flamenc i va crear estils nous com la bambera. Dins de les diferents modalitats de soleàs que interpretava, cal destacar la de Mercè la Serneta, a qui havia conegut en la seva joventut.

La Junta d'Andalusia ha declarat la seva veu bé d'interès cultural. Entre el 1910 i el 1950 va gravar 258 cants en discos de pissarra que el 2004 es van publicar en forma de 13 discos compactes. La tasca de recuperació va ser possible gràcies al Centro Andaluz de Flamenco, depenent de la Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia, que té la seu a Jerez de la Frontera. En aquest treball van participar un grup de 30 persones, entre les quals 12 investigadors, durant vuit mesos. Aquests enregistraments són un autèntic tresor musical i compten amb l'acompanyament a la guitarra de Ramon Montoya, Niño Ricardo, Manolo de Badajoz, Antonio Moreno, Lluís Molina, Currito de la Jeroma i Melchor de Marchena.

Lletres

[modifica]

A tall d'exemple, s'exposen algunes de les lletres dels cants interpretats per La Niña de los Peines:

Petenera Taranta Soleares Sevillana
Quisiera yo renegar

de este mundo por entero,

volver de nuevo a habitar

¡mare de mi corazón!

volver de nuevo a habitar,

por ver si en un mundo nuevo

encontraba más verdad.

Yo vi a mi madre morir

y no me quiero acordar

fue tanto lo que sufrí

que, en vez de echarme a llorar

mi llanto rompió en reír

Hasta la fe del bautismo

la empeñé por tu querer

por tu querer la empeñaba

ahora te vas y me dejas

que te castigue Undebé[nota 1]

Que tu palmito -mi arma-

que tu palmito

Que tu palmito

va diciendo tu "mare"

-ole-

que tu palmito

hace tiempo lo guarda

-mi vida-

-pa’ un señorito.-

Nota
  1. ↑ El término Undebé de origen caló puede traducirse por Dios.

    2. Bibliografia

    [modifica]
    • Cruces Roldán, Cristina: La Niña de los Peines. El mundo flamenco de Pastora Pavón. Sevilla: Editorial Almuzara, 2009. ISBN 978-84-92573-38-7.
    • Bohórquez, Manuel: La Niña de los Peines en la Casa de los Pavón. Andalucía: Signatura Ediciones de Andalucía, 2000. ISBN 84-95122-32-4.

    Referències

    [modifica]
    1. ↑ VV. AA. Los 100 protagonistas del siglo XX. El País S. A. 1992. ISBN 84-86459-41-9
    2. ↑ «La Niña de los Peines» (en castellà). Junta de Andalucia. Web Oficial de Turismo de Andalucía. [Consulta: 30 desembre 2024].
    3. ↑ «Niña de los Peines (Pastora Pavón Cruz)» (en espanyol europeu). Universo Lorca. [Consulta: 30 desembre 2024].
    4. ↑ Cátedra de Flamencología de Jerez. «EN LA MUERTE DE PASTORA PAVÓN-1969», 27-11-1969. [Consulta: 30 desembre 2024].
    5. ↑ 19 de desembre de 1968. ABC de Sevilla.

    Enllaços externs

    [modifica]
    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Niña de los Peines
    • [1](castellà)