Licinio de la Fuente de la Fuente

Licinio de la Fuente de la Fuente

Biografia
Naixement	7 agost 1923 Noez (província de Toledo)
Mort	26 febrer 2015 (91 anys) Madrid
Diputat al Congrés dels Diputats
30 juny 1977 – 2 gener 1979 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Circumscripció electoral: Toledo Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977
Vicepresident tercer del Govern d'Espanya
1r març 1974 – 3 abril 1975
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977 – Fernando Suárez González → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Ministre de Treball d'Espanya
29 octubre 1969 – 4 març 1975 ← Jesús Romeo Gorría – Fernando Suárez González →
Ministre de Treball, Migracions i Seguretat Social d'Espanya
29 octubre 1969 – 4 març 1975 ← Jesús Romeo Gorría – Fernando Suárez González →
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 ← Jesús Romeo Gorría Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Consell Nacional del Movimiento
5 gener 1967 – 16 juny 1977
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
6 febrer 1961 – 30 juny 1977 Circumscripció electoral: Toledo
Governador civil de la província de Càceres
2 febrer 1956 – 23 juliol 1960
Dades personals
Formació	Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític
Partit	FET de las JONS ,
Membre de	Cos d'Advocats de l'Estat
Premis
Orde d'Isabel la Catòlica

Licinio de la Fuente de la Fuente (Noez, província de Toledo, 7 d'agost de 1923- Madrid 26 de febrer de 2015) fou un polític i empresari espanyol que va ser Ministre de Treball durant la dictadura de Francisco Franco. Sobre ell hi hagué una ordre de captura internacional per la firma de les sentències de mort per garrot vil de Salvador Puig Antich (2 de març de 1974).^[1] També fou membre dels consells d'administració del Banco Gallego, Banco Internacional de Comercio, Banco de Granada, Banco Central Hispano Hipotecario, d'Española de Zinc, de Dragados i d'Ibermutua.^[2]

Biografia

Va néixer al petit poble toledà de Noez en el si d'una família humil d'agricultors. Durant la Guerra Civil era nen i a causa del seu bon expedient acadèmic va estar preseleccionat per ser un dels 'nens de la guerra' que van ser enviats a Rússia. Poc després va fugir amb la seva família de la zona republicana a la zona nacional, travessant la línia del front en el riu Tajo.

Carrera política

Va estudiar Dret mitjançant beques a la Universitat Complutense de Madrid i va arribar a ser Advocat de l'Estat. Va ser Governador Civil i Cap Provincial del Movimiento de la província de Càceres (1956 - 1960) i Ministre de Treball d'Espanya (1969 - 1975). Durant el seu mandat de Ministre de Treball es va centrar especialment a ampliar la cobertura de la Seguretat Social. En el període 1974-1975 va assumir les funcions de Vicepresident del Govern, sent President Carlos Arias Navarro. El 1975 dimiteix del seu càrrec de Ministre a causa de les discrepàncies amb Arias Navarro, principalment causades per l'aprovació d'una llei de vaga que minvava els drets dels treballadors.

El 1976, aprovada la Llei per a la Reforma Política va fundar el partit Democràcia Social, que es va integrar amb altres sis en la coalició Alianza Popular (AP), denominada per la premsa "Els set magnífics", la qual va acabar transformant-se en un partit únic, sota el lideratge de Manuel Fraga Iribarne. Amb els anys, AP, el partit que Licinio de la Fuente cofundà, es fusionaria amb el Partit Demòcrata Popular (PDP) i el Partit Liberal (PL) per crear l'actual Partit Popular. Fou elegit diputat per Toledo a les eleccions generals espanyoles de 1977 per Alianza Popular.^[3] Posteriorment, després de la seva marxa de la política activa, va ser membre del Consell d'Administració de nombroses empreses.

Imputació judicial

El 31 d'octubre del 2014, la jutgessa argentina María de Servini, instructora de la causa penal contra el franquisme, i basant-se en el Principi de justícia universal, envià una ordre de detenció internacional contra Licinio de la Fuente i uns altres divuit dirigents de la dictadura franquista, sol·licitant la seva extradició amb l'objectiu d'interrogar-los.^[4][5] La magistrada imputà a Licinio de la Fuente "haver convalidat amb la seva signatura la sentència de mort de Salvador Puig i Antich", executat a garrot vil el 2 de març de 1974.^[6]

Obres

• Valió la pena. Memorias, Madrid, Edaf, 1998.

Referències

1. Picazo, Belén; Baquero, Juan Miguel «Estos son los 20 españoles acusados de crímenes en el franquismo a los que busca Interpol» (en castellà). eldiario.es, 12-11-2014 [Consulta: 13 novembre 2014].
2. Autoria Diversa. Anuari Mèdia.cat. Els silencis mediàtics de 2012. Pol·len edicions, 2013, p. 49. ISBN 9788486469405. 
3. Fitxa del Congrés dels Diputats
4. «La jueza Servini ordena detener al exministro Rodolfo Martín Villa». deia.com. Arxivat de l'original el 2014-11-01. [Consulta: 4 novembre 2014].
5. «¿A qué veinte franquistas ordena detener la Justicia argentina?». publico.es, 01-11-2014.
6. «Una juez argentina ordena detener a Utrera Molina y 20 cargos franquistas». elpais.com, 31-10-2014.

Vegeu també

• Querella argentina contra els crims del franquisme

Càrrecs públics
Precedit per: Jesús Romeo Gorría	Ministre de Treball 1969- 1975	Succeït per: Fernando Suárez González