Llista d'espècies d'Acer

El gènere Acer forma part de la família aceraceae. La classificació de les espècies que componen el gènere ha tingut diverses aproximacions i modificacions des de la inicial de Linné. Encara avui dia hi ha discrepàncies. La darrera classificació de major importància ha estat feta pel taxonomista holandès P. C. de Jong.[1] Per simplificar la tasca s'ha optat per crear subespècies i varietats, dintre d'algunes de les espècies. D'aquesta manera s'han catalogat 124 espècies, 95 subespècies i 8 varietats, agrupades en 16 seccions.

Espècies

[modifica]

Llistat alfabètic

Acer capillipes
Acer ginnala
Acer griseum
Llavors d'Acer laevigatum
Acer maxomowiczianum
Auró negre Acer monspessulanum
Acer grosseri
Acer japonicum
Acer palmatum
Acer tataricum
Acer zoeschense

Híbrids

[modifica]

Seccions

[modifica]

Les espècies estan agrupades en 16 seccions. Els criteris utilitzats per a la classificació han estat diversos històricament, i principalment s'han basat en la morfologia de les fulles i dels òrgans reproductors (flors i fruits). Darrerament s'ha utilitzat el mètode de la quimiotaxonomia, entre d'altres per de Jong.

La classificació segueix aproximadament un ordre de complexitat o modernitat dintre de la successió evolutiva, des de la més primitiva a la més evolucionada.[1]

Acer nipponicum

1. Secció Parviflora. Comprèn els aurons més primitius. Les inflorescències són de tipus panícula o espiga, i tenen de 25 a 400 flors. La tendència partenocàrpica és mitjana. Inclou quatre espècies, la principal de les quals és A. nipponicum

Acer palmatum

2. Secció Palmata. Les espècies d'aquesta secció tenen les inflorescències en corimbe, i una tendència partenocàrpica feble o mitjana. És la secció que comprèn un major nombre d'espècies, les principals de les quals A. japonicum, A. sieboldianum, A. palmatum.

3. Secció Wardania. Comprèn una sola espècie, A. wardania.

4.Secció Macrantha. Comprèn 14 espècies d'arbres i arbusts de talla mitjana. Les inflorescències són en forma de raïm, i rarament en corimbe, i comprenen de 10 a 25 flors. Agrupa tots els aurons que tenen escorça fina estriada. Ocupen una gran extensió geogràfica, des de l'Himàlaia fins al Japó, excepte A. pensylvanicum que es troba a la costa est dels Estats Units.

5. Secció Glabra. Comprèn dos grups. El grup Glabra és originari d'Amèrica i consisteix en l'espècie A. glabrum, i les seves subespècies. Tenen inflorescències petites en forma de raïm o corimbe, terminals o axil·lars. Els fruits són glabres i plans. Tenen una forta tendència partenocàrpica. El grup Arguta es troba a l'est Asiàtic i comprèn dues espècies dioiques més evolucionades.

Acer negundo, fulles

6. Secció Negundo. Té dos grups molt propers, un americà i un altre asiàtic. La principal característica distintiva són les seves fulles de nervadura pinnada i compostes, d'evolució primitiva.[29] Les inflorescències són en forma de raïm simple o compost. El grup americà comprèn una espècie, A. negundo. El grup asiàtic conté dues espècies, A. cissifolium i A. henryi, que són dioiques i de mida petita.

7. Secció Indivisa. És una secció aïllada, amb una sola espècie A. carpinifolium. Les fulles són senceres amb nervis paral·lels. L'estructura del pol·len és molt diferent de les altres espècies de la família.

Fruits d'Acer pseudoplatanus, Garrotxa

8. Secció Acer. Aquesta secció es divideix en tres sèries.

La sèrie Acer inclou l'espècie A. pseudoplatanus, de molta importància forestal a Europa, i present al nord de la península Ibèrica; i quatre espècies més. Són arbres de gran mida, amb fulles lobulades, repartits per Europa i Àsia occidental.

La sèrie Monspessulana consisteix en arbres de petita mida o arbustos repartits en cinc espècies amb subespècies, que tenen fulles petites o mitjanes. A. opalus (Blada), relativament comú a Catalunya, i A. monspessulanum (Auró de Montpeller) pertanyen a aquesta sèrie.

La sèrie Saccharodendron comprèn solament l'espècie A. Saccharum, que inclou diverses subespècies, repartides pel continent americà, des del Canadà a Guatemala.

9. Secció Pentaphylla. Comprèn dues sèries. La sèrie Pentaphylla inclou una sola espècie, A. pentaphyllum. Originari de la Xina, és un petit arbre que té les fulles palmades.

La sèrie Trifida inclou 10 espècies, totes de la Xina, que viuen en zones càlides o subtropicals. Tenen fulles perennes senceres o trilobades. Les principals espècies són A. oblongum, A. paxii, A. buerguerianum.

10. Secció Trifoliata. Les espècies d'aquesta secció són de provinença asiàtica, i força evolucionades, encara que les fulles són compostes, i per tant primitives.[30] Algunes tenen escorça que s'exfolia. Les inflorescències són en raïm o corimbe. Les granes tenen pericarpi lignificat.

La sèrie Grisea comprèn tres espècies: A. griseum, A. maximowiczianum i A. triflorum.

La sèrie Mandshurica consta de dues espècies originàries de la Xina central, que són petits arbres o arbusts.

11. Secció Lithocarpa. Comprèn dues sèries.

La sèrie Macrophyla és més primitiva, i consisteix en l'espècie A. macrophylum originària de Nord-amèrica. Les seves fulles palmades són les més grans de tots els aurons (macro = gran, phyla = fulla), i tenen uns llargs pecíols que contenen saba lletosa, tal com també passa a la sèrie platanoides que li és propera. La mida de l'arbre és també gran, d'uns 25 m.

La sèrie Lithocarpa també consta d'arbres de grans dimensions, amb fulles tri o penta palmades. Comprèn les espècies asiàtiques A. diabolicum, A. sinopurpurascens i A. sterculiacens.

Auró blanc, fulles i fruits

12. Secció Platanoidea. Comprèn 10 espècies i 10 subespècies. Es troba en un ampli territori des d'Europa fins al Japó. Els arbres d'aquesta secció són de mida gran o mitjana, i tenen fulles tri, penta o heptalobulades. Les inflorescències són de tipus corimbe terminal o axil·lar. Tendència partenocàrpica moderada. Els pecíols de les fulles exsuden un fluid lletós quan es trenquen. Pertanyen a aquesta secció l'Acer platanoides (Erable) i l'Acer campestre (Auró blanc).

13. Secció Pubescentia. Consisteix en dues espècies força rares, que es troben a la Xina. Són arbres petits o arbustos grans, amb fulles trilobulades, coriàcies i glauques al revers.

14. Secció Ginnala. És monoespecifica i consisteix en A. tataricum i les seves subespècies, que es troben a Europa oriental i Àsia. Les fulles són enteres o trilobulades, i les inflorescències en corimbe terminal o axil·lar.

A. Rubrum, fulles a la tardor

15. Secció Rubra. És una secció molt evolucionada i comprèn tres espècies d'arbres grans, A. rubrum i A. saccharinum d'origen americà, i A. pycnanthum del Japó. Les inflorescències són en umbel·la, i la floració és precedent a la brotació de les fulles. Té una tendència partenocàrpica feble, i els fruits no presenten dormició.

16. Secció Hyptiocarpa. Aquesta secció pot ser la més evolucionada, i comprèn dues espècies A. garrettii i A. laurinum que es troben al Sud-est asiàtic. Les fulles, que són enteres i coriàcies, amb els marges enters, són perennes i a voltes caduques. Les inflorescències són en corimbe o raïm en posició axil·lar. La tendència partenocàrpica és molt feble.

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista d'espècies d'Acer
  1. ↑ 1,0 1,1 le Hardÿ de Beaulieu, Antoine. Guide illustré des Erables. Editions du 8ème. 2001. ISBN 9782913375000
  2. ↑ A vegades considerat una subesopècie d'A. tataricum: A. t. subsp. aidzuense (Franch.) De Jong
  3. ↑ A vegades tractat com a subespècies d'A. longipes: A. l. subsp. amplum (Rehder) De Jong.
  4. ↑ Possiblement un sinònim tant per a A. kwangnanense com A. paxii
  5. ↑ Sovint tractat com a subespècie d'A. campbellii: A. c. subsp. flabellatum (Rehder) E.Murray.
  6. ↑ Actualment considerat una subespècie d'A. pectinatum: A. p. subsp. forrestii (Diels) E.Murray.
  7. ↑ Actualment considerat una subespècie d'A. sterculiaceum: A. s. subsp. franchetii (Pax) E.Murray.
  8. ↑ A vegades considerat una subespècie d'A. tataricum: A. t. subsp. ginnala (Maxim.) Wesm.
  9. ↑ A vegades considerat una subespècie d'A. opalus: A. o. subsp. hispanicus (Pourret) E.Murray)
  10. ↑ A vegades tractat com a subespècie d'A. saccharum: A. s. subsp. grandidentatum (Torr. & Gray) Desmarais.
  11. ↑ Actualment sovint considerat una subespècie d'A. davidii: A. d. subsp. grosseri (Pax) De Jong.
  12. ↑ Sovint tractat com a subespècie d'A. cissifolium: A. c. subsp. henryi (Pax) E.Murray.
  13. ↑ A vegades considerat una subespècie d'A. pectinatum: A. p. subsp. laxiflorum (Pax) E.Murray.
  14. ↑ Sovint tractat com a subespècie d'A. saccharum: A. s. subsp. leucoderme (Small) Desmarais.
  15. ↑ A vegades tractat com a subespècie d'A. platanoides: A. p. subsp. lobelii (Ten.) Gams, or A. cappadocicum: A. c. subsp. lobelii (Ten.) De Jong.
  16. ↑ A vegades considerat com a subespècie d'A. pectinatum: A. p. subsp. maximowiczii (Pax) E.Murray. No confondre amb A. maximowiczianum Miq.
  17. ↑ A vegades considerat com a subespècie d'A. miyabei: A. m. subsp. miaotaiense (P.C.Tsoong) E.Murray.
  18. ↑ Els homònims A. montanum Garsault i A. montanum Daléchamps ex Lam. són sinònims d'A. pseudoplatanus i A. opalus respectively.
  19. ↑ Sovint tractat com a subespècie d'A. saccharum: A. s. subsp. nigrum (Michx.f.) Desmarais.
  20. ↑ A vegades tractat com a subespècie d'A. campbellii: A. c. subsp. oliverianum (Pax) E.Murray
  21. ↑ Linnaeus intentà aplicar aquest nom a A. sempervirens, però més tard el canvià per A. obtusifolium, pensant que aquest és un homònim no vàlid. L'any 1995, s'atorgà el nom neotipificat a A. sempervirens, acabant amb la confusió (Turland 1995).
  22. ↑ Sovint tractat com a subspècie d'A. campbellii: A. c. subsp. sinense (Rehder) De Jong.
  23. ↑ A vegades tractat com a subespècie d'A. saccharum: A. s. subsp. skutchii (Rehder) E.Murray.
  24. ↑ A vegades considerat com a subespècie d'A. heldreichii: A. h. subsp. trautvetteri (Medwed.) E.Murray.
  25. ↑ A vegades classificat com a subespècie d'A. caudatum: A. c. subsp. ukurunduense (Trautvetter & Meyer) E.Murray.
  26. ↑ Sovint tractat com a subespècie d'A. campbellii: A. c. subsp. wilsonii (Rehder) De Jong.
  27. ↑ van Gelderen (p. 245) conclou que aquest és, probablement, un aberrant A. platanoides proper a l'estat cultivat.
  28. ↑ La identitat del segon és incerta, amb les dues espècies citades per autors diferents.
  29. ↑ L'Acer negundo presenta polimorfisme foliar, i es pot observar com les fulles compostes tenen tendència a esdevenir palmades
  30. ↑ Es considera que les fulles compostes (més primitives) han evolucionat cap a les fulles palmades (més modernes).
  • van Gelderen, D. M., de Jong, P. C., & Oterdoom, H. J. (1994). Maples of the World. Timber Press, Portland ISBN 0-88192-472-5.
  • Rushforth, K. (1999). Trees of Britain and Europe. Collins ISBN 0-00-220013-9.
  • Turland, N. J. (1995). Neotypification of Acer orientale (Aceraceae). Taxon 44 (4): 597-600 Abstract.