Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Lluís I de Baviera (alemany: Ludwig I. von Bayern) (Estrasburg, 25 d'agost de 1786 - Niça, 29 de febrer de 1868) fou rei de Baviera des de 1825 fins a 1848. Membre de la branca palatina de la dinastia Wittelsbach, era fill de Maximilià I Josep de Baviera i d'Augusta Guillemina de Hessen-Darmstadt.
Successor del seu pare, Maximilià I Josep de Baviera, Lluís I sentí una gran afició per l'art, especialment pels estils de la Grècia antiga i de la Itàlia renaixentista, d'ací que fes construir molts edificis neoclàssics, principalment a Múnic. D'altra banda, també sentia entusiasme per l'edat mitjana, motiu pel qual feu restaurar molts monestirs enderrocats arran de la Mediatització d'Alemanya.
Donant suport a la independència de Grècia, Lluís I va aconseguir que el seu fill segon Otó fos proclamat rei de Grècia el 1832.
Si en un principi havia mostrat tendències liberals, després que Carles X de França fos derrocat per la revolució de 1830, Lluís I va començar una política reaccionària i repressiva, la qual, juntament amb el descrèdit del monarca arran dels seus múltiples afers amorosos, va dur al triomf de la revolució de 1848, a conseqüència de la qual va haver d'abdicar a favor del seu fill Maximilià II de Baviera (1848-1864).
El dia 12 d'octubre de 1810 contragué matrimoni a Múnic amb Teresa de Saxònia-Hildburghausen (1792-1854, filla del duc Frederic I de Saxònia-Altenburg i de la duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz. La parella tingué els següents fills: