(1918) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 març 1880 Niort (França) |
Mort | 12 agost 1935 (55 anys) París |
Dades personals | |
Formació | Schola Cantorum de París |
Activitat | |
Ocupació | actor (1909–1916), director de cinema (1909–1935), productor de cinema, guionista, actor de teatre, actor de cinema |
Activitat | 1909 – 1935 |
Carrera militar | |
Conflicte | Primera Guerra Mundial |
Léonce Perret (Niort, Deux-Sèvres, 14 de març de 1880 - 7è districte de París, 12 d'agost de 1935), actor i director a més de guionista, realitzador i productor de pel·lícules franceses.[1][2]
Léonce Perret debuta com a actor en el teatre, després al cinema, convertint-se en realitzador de nombrosos curtmetratges el que li proporciona a poc a poc una forta presència en el panorama cinematogràfic francès. Sovint descrit com un avantguardista per la seva manera de realitzar les seves pel·lícules, va saber aportar al cinema francès noves tècniques d'enquadrament, d'utilització de la llum i d'acompanyament musical.
Va ser figura emblemàtica de la societat Gaumont fins a 1917. S'exilia als Estats Units on aporta els seus coneixements i adquirint al mateix temps una gran experiència. És en sòl estatunidenc on comença a produir alguna de les seves pel·lícules entre les quals destaca N'oublions jamais de 1918, obra propagandística francesa que dona al món l'espectacle d'una França heroica i ferida.
Més tard de tornada a França, realitza en 1923 Kœnigsmark que li permet adquirir una certa notorietat en el context cinematogràfic. En 1925, la seva pel·lícula Madame Sans-Gêne, adaptació de l'obra de teatre homònima, constitueix la primera coproducció franc-estatunidenca. Descobridor de nous talents, Léonce Perret va col·laborar amb nombroses estrelles franceses i estatunidenca de la seva època com Abel Gance, Gloria Swanson, Gaby Morlay, Arletty, Suzanne Grandais, Mae Murray o Huguette Duflos.
Una filmografia de Léonce Perret és pràcticament impossible, ja que va participar com a actor, guionista, productor o director en més de 400 pel·lícules.[3] Les còpies es troben principalment en la Filmoteca Gaumont, en la Filmoteca Francesa, en els arxius de cinema del Centre Nacional de Cinematografia i en algunes filmoteques europees com l'Eye Filmmuseum a Amsterdam.