Mariana Nicolesco

Mariana Nicolesco

(2015)
Biografia
Naixement	28 novembre 1948 Găujani (Romania)
Mort	14 octubre 2022 (73 anys) Bucarest (Romania)
Sepultura	cementiri de Ghencea
Formació	Acadèmia Nacional de Santa Cecília
Activitat
Ocupació	cantant d'òpera
Professors	Jolanda Magnoni ^(en)
Veu	Soprano
Instrument	Veu i violí
Segell discogràfic	Nuova Era ^(en) Sony Classical Societatea Română de Radiodifuziune
Família
Cònjuge	Radu Varia
Premis
Orde de l'Estrella de Romania

Mariana Nicolesco, també coneguda com a Nicolescu (Găujani, Província de Giurgiu, 28 de novembre de 1948) és una soprano operística romanesa.

Carrera

Nascut en Găujani, Província de Giurgiu, i va estudiar violí a l'Institut de Música de Brașov i cant al Conservatori de Música de Cluj-Napoca, abans de guanyar una beca per assistir a l'Accademia Nazionale di Santa Cecilia de Roma, on va tenir com a professora a Jolanda Magnoni. Va rebre també classes de Rodolfo Celletti i d'Elisabeth Schwarzkopf.^[1]

Després de graduar-se en 1972, i havent-hi guanyat el concurs Voci Rossiniane de Milà, el director estatunidenc Thomas Schippers la va convidar a Cincinnati a interpretar el paper de Mimì en La Bohème de Puccini. Més tard va ser convidada per Luchino Visconti per participar en el Don Carlos de Verdi al Teatro dell'Opera di Roma.^[2] Va fer el seu debut al Metropolitan Opera de Nova York en 1978, fent la Violetta de La traviata de Verdi, una funció que ha interpretat més de 200 vegades. Després va fer la Gilda de Rigoletto de Verdi (1978) i la Nedda de Pagliacci de Ruggero Leoncavallo (1978-1986).^[3]

Va cantar en teatres d'òpera més important del món, com ara La Scala de Milà, on va tenir el seu debut en l'estrena mundial de La Vera Storia de Luciano Berio (1982) i més tard va aparèixer en The Stone Guest (el convidat de pedra) (paper de Donna Anna) de Dargomyzhsky (1983), Lucio Silla (Cinna) de Mozart (1984), Rèquiem polonès de Penderecki (1985), Orfeo (Euridice) de Luigi Rossi (1985), Un re in ascolto (paper principal) de Berio (1986), Don Giovanni (Donna Elvira) de Mozart (1987, 1988, i 1993), Fetonte (Reina Climene) de Jommelli (1988), Alcyone i Alyssa de Ravel (1990) i tres recitals (1988, 1993).^[4]

Va actuar en el Gran Teatre del Liceu en desembre de 1978 interpretant La traviata juntament amb Ottavio Garaventa, Joan Pons, María Uriz, Cecília Fondevila i altres.^[5] Va tornar per interpretar el mateix paper el gener de 1981, aquest cop amb Vincenzo Bello, Antonio Blancas, Cecília Fondevila i altres.^[6]

Mariana Nicolesco va interpretar un ampli repertori de barroc, belcanto i verisme, i música contemporània, sent descrita com "una personalitat aclaparadora amb una veu vibrant".^[1] Punts destacats del seu repertori són les interpretacions de Marzelline de Fidelio de Beethoven, Elettra en Idomeneo, Vitellia en La clemenza di Tito de Mozart, Beatrice di Tenda de Bellini, Anna Bolena, Maria Stuarda, Reina Elisabeth I en Roberto Devereux, Maria di Rohan de Donizetti, Amelia de Simon Boccanegra, Desdemona en Otello, Leonora en Il trovatore, Luisa en Luisa Miller de Verdi, Marguérite en Faust de Gounod, Tatyana en Eugeni Oneguin de Txaikovski, Liù en Turandot de Puccini, Marina en Dimitrij de Dvořák.^[7]

Va aparèixer en produccions signades Giorgio Strehler, Patrice Chéreau, Luca Ronconi, Jean-Pierre Ponnelle, Franco Zeffirelli, Pier Luigi Pizzi, Jonathan Miller i ha estat dirigida pels directors Carlo Maria Giulini, Wolfgang Sawallisch, Riccardo Muti, Seiji Ozawa, Lorin Maazel, Peter Maag, Georges Prêtre, Giuseppe Patané, Alberto Zedda, Colin Davis i Guennadi Rojdéstvenski. Ha actuat sales de concerts del prestigi del Carnegie Hall de Nova York, Royal Festival Hall de Londres, l'Accademia di Santa Cecilia de Roma, el Concertgebouw d'Amsterdam, la Musikverein de Viena, la Sala Pleyel de París, la Gran Sala del Conservatori de Moscou i als festivals de Salzburg, Rossini Opera Festival de Pesaro, Maggio Musicale Fiorentino, Martina Franca Fesival, Festival Casals de Puerto Rico.^[8] Convidada pel Papa Joan Pau II, va cantar la cançó romanesa Carols en el Primer Concert de Nadal del Vaticà (1993) i la part de soprano en l'estrena mundial de la Simfonia núm. 7 de Krzysztof Penderecki (Set Portes de Jerusalem), composta per Mariana Nicolesco (1997).^[9][10]

Va tornar a Romania en 1991, després de la revolució romanesa de 1989, cantant per primer cop en un escenari del seu país en un concert al Ateneu Romanès de Bucarest. Pel fet de què es van vendre unes 10.000 entrades, Nicolesco va haver de donar tres funcions consecutives. Va crear al Fundació Internacional Ateneu Romanès i va donar en 1994 un piano de concert Steinway.^[11] En 1995, Mariana Nicolesco va iniciar el Concurs de Cant i Festival Internacional Hariclea Darclée. Entre edicions del concurs ofereix Master Classes als artistes joves.^{[12][13][14][15]} Va obtenir pels esdeveniments Darclée el patronatge High UNESCO.^[16] En 2003 va crear el Festival Nacional Romanès i Concurs de Cançons. En l'Any Internacional George Enescu, proclamat per la Unesco (2005), va presentar en estrena mundial les cançons completes del compositor al Japó, tant a l'Exposició Mundial d'Aichi com en Nagoya i Tòquio, en Praga, Paris, Roma i Nova York.^[17] En 2014 va ser escollida membre del jurat del Concurs Internacional de Cant de la Xina, amb 430 competidors de 41 països.^[18]

Honors

Es Membre Honorari de l'Acadèmia Romanesa des de 1993, Oficial de l'Orde de les Arts i les Lletres de França (2000), Ph.D. i Doctor Honoris Causa de l'Academia de Música Gheorghe Dima de Cluj-Napoca (1996), té l'Orde de l'Estrella de la Solidaritat Italiana (2004)^[19] i l'Orde de l'Estrella de Romania, en el rang de Creu Magnífica (2008).^[20][21][22] Ha estat també anomenada Artista per la Pau de la UNESCO (2005), Ambaixadora de Bona Voluntat de la UNESCO, va ser elegida la Dona Més Exitosa de Romania (2004) i va rebre el Premi Especial Kultur Preis Europa de Sibiu, Capital Europea de Cultura (2007).^{[23][24][25][26]} És una Ciutadana Honoraria de Bucarest (1991), de Cluj Napoca (1994), de Brăila (1995) i de Brașov (1999).^[27][28]

Nicolesco està casada amb el crític d'art i historiador d'art Radu Varia.^[29]

Discografia

Any	Títol	Rol	Intèrprets	Director Orquestra	Directe / Estudi	Segell
1981	Meyerbeer: Gli amori di Teolinda (cantata)	—	Nicolesco	Wolfgang Gönnenwein Orquestra del Festival de Ludwigsburg	Directe	Pro Arte
1983	Puccini: La rondine	Lisette	Te Kanawa Domingo, Nicolesco, Nucci i altres	Lorin Maazel Orquestra Simfònica de Londres	Directe	CBS Records
1987	Bellini: Beatrice di Tenda	Beatrice di Tenda	Nicolesco, Toczyska, Cappuccilli, La Scola i altres	Alberto Zedda Orquestra Filharmònica de Montecarlo	Directe	Rizzoli Records Sony 1995, 2009
1987	Mozart: Les noces de Fígaro	Marcellina	Hynninen, Price, Battle, Nicolesco i altres	Riccardo Muti Orquestra Filharmònica de Viena	Directe	EMI
1987	Ravel: Alyssa and Alcyone (cantatas)	—	Nicolesco, Denize, Meens, Glashof	Hubert Soudant Simfònica de Bamberg	Directe	Rizzoli Records
1988	Donizetti: Maria di Rohan	Maria	Nicolesco, Morino, Coni, Franchi i altres	Massimo de Bernart Orquestra Internacional d'Itàlia	Directe	Nuova Era reeditat 1991
1990	Verdi: Simon Boccanegra	Maria Boccanegra	Bruson, Nicolesco, Sabbatini, Scandiuzzi i altres	Roberto Paternostro Orquestra Simfònica de Tòquio	Directe	Capriccio reeditat 2005

Referències

1. «Nicoleso, Mariana». Oxford Music en línia.
2. Magdalena Popa Buluc. «Mariana Nicolesco: 'Trăiesc într-un perpetuu foc de artificii' (Visc en un continua festa de focs d'artifici)]» (en romanès). Cotidianul, 25-07-2010.
3. «Nicolesco, Mariana» (en anglès). Arxiu del Metropolitan Opera en línia.^{[Enllaç no actiu]}
4. «Mariana Nicolesco». Teatro alla Scala Archivio on line. Arxivat de l'original el 2017-08-28. [Consulta: 27 agost 2017].
5. «Llista d'obres representades, artistes participants i preus de les butaques des de 1976 a 1989.» (PDF) p. 15.
6. «Llista d'obres representades, artistes participants i preus de les butaques des de 1976 a 1989.» (PDF) p. 28.
7. Corina Stoica. «Mariana Nicolesco: Sunt prea spontană, prea directă ca să spun minciuni (Sóc massa espontània, massa directe per dir mentides)» (en romanès). Revista Tango, 21-09-2010. Arxivat de l'original el 13 de setembre 2012. [Consulta: 26 d’agost 2017].
8. Cezarina Adamescu. «O mie de voci într-o singură voce: Mariana Nicolesco omagiu primei doamne a lirice româneşti (Mil veus en una sola veu: Mariana Nicolesco, homenatge a la prima donna lírica romanesa)» (en romanès). Confluenţe româneşti, 26-10-2011.
9. «Colinde cu Mariana Nicolesco la Vatican (Calilnde amb Mariana Nicolesco al Vaticà)» (en romanès). Evenimentul zilei, 24-12-2011.
10. Mădălina Grosu. «Mariana Nicolesco, soprana de aur a României (Mariana Nicolesco, soprano d'or romanesa)». Adevărul, 27-07-2010.
11. Rodica Nicolae. «Mariana Nicolesco: talent şi dăruire de excepţie pe altarul artei (Mariana Nicolesco: un talent i una devoció excepcionals a l'altar de l'art» (en romanès). Cariere, 20-05-2004. Arxivat de l'original el 17 de setembre 2016. [Consulta: 26 d’agost 2017].
12. Costin Popa. «Festivalul şi Concursul de Canto Darclée – Nicolesco, o sărbătoare!» (en romanès). Revista Cultural Romania. Arxivat de l'original el 2017-08-27. [Consulta: 26 agost 2017].
13. «Omul zilei: Mariana Nicolesco (Dona del dia: Mariana Nicolesco)» (en romanès). Jurnalul Naţional, 01-08-2011.^{[Enllaç no actiu]}
14. «Regina Mariana Nicolesco, încoronată (la reina Mariana Nicolesco coronada» (en romanès). Evenimentul zilei, 21-08-2012.
15. «O coroana pentru trei Regine: Hariclea Darclee, Maria Callas, Mariana Nicolesco (Una corona per tres reines: Hariclea Darclee, Maria Callas, Mariana Nicolesco)» (en romanès). Revista VIP, 27-08-2012. Arxivat de l'original el 16 de gener 2014. [Consulta: 26 d’agost 2017].
16. «Mariana Nicolesco a obţinut înaltul patronaj al UNESCO pentru evenimentele Darclée din România (Mariana Nicolesco va obtenir per als esdeveniments Darclée a Romania l'Alt Patronatge de la UNESCO)]» (en romanès). Mediafax, 09-07-2014.
17. Simona Suciu. «Festival marca Mariana Nicolesco, la Braşov» (en romanès). Adevărul, 26-10-2011.
18. «Mariana Nicolesco, întâmpinată ca un star în China (Mariana Nicolesco, rebuda com una estrella a la Xina)» (en romanès). Evenimentul zilei, 28-11-2014.
19. «Le onorificenze della Repubblica Italiana». Pàgina web del Quirinal.
20. «Mariana Nicolesco» (en romanès). Acadèmia Romanesa.
21. «Mariana Nicolesco Doctor» (en romanès). Acadèmia de Música Gheorghe Dima de Cluj-Napoca. Arxivat de l'original el 2017-08-26. [Consulta: 26 agost 2017].
22. «Mariana Nicolesco Doctor Honoris Causa» (en romanès). Acadèmia de Música Gheorghe Dima de Cluj-Napoca. Arxivat de l'original el 2017-08-27. [Consulta: 26 agost 2017].
23. «Soprano Mariana Nicolesco nominated UNESCO Artist for Peace». UNESCO, 21-11-2005.
24. «Mariana Nicolesco, Ambasador Onorofic UNESCO, la Reuniunea de la Paris: Nimic nu-i poate apropia pe oameni mai mult decât cântul» (en romanès). Cotidianul, 02-07-2013.
25. «50 de românce cu succes şi bani» (en romanès). Jurnalul Naţional, 31-03-2004.^{[Enllaç no actiu]}
26. «Mariana Nicolesco ausgezeichnet (Mariana Nicolesco premiada)». Kultur Forum Europa.
27. «Mariana Nicolesco Cetatean de Onoare Bucuresti». Primăria Municipiului Bucureşti.
28. «Mariana Nicolesco Cetatean de Onoare Cluj Napoca». Municipiului Cluj Napoca.
29. Loredana Oprea. «Un ieşean, medaliat de Academia Regală din Scoţia» (en romanès). Ziarul de Iaşi, 05-12-2011.

Enllaços externs

• Festival i Concurs de Cant Hariclea Darclee Arxivat 2003-08-04 a Wayback Machine.
• "Soluţia Mariana Nicolesco" (Mariana Nicolesco: la solució)
• "Interviu cu celebra soprană Mariana Nicolesco: Într-o lume a violenței și a declinului valorilor îi admir pe tinerii care-și dedică viața cântului (Entrevista amb la celebrada soprano Mariana Nicolesco: en un món de violència i declivi de tots els valors admiro als joves artistes que dediquen la seva vida a l'art del cant)
• "Secundatv deschide rubrica Interviuri Stelare cu Diva Divină Mariana Nicolesco" (Secundatv inicia les entrevistes amb la Diva Divina Mariana Nicolesco)
• "Mariana Nicolesco mărturii senzaționale despre arta cântului" (Mariana Nicolesco, testimonis sensacionals sobre l'art del cant)